Ser capaç d’innovar redueix el risc d’extinció dels ocells

6 d'abril 2020

Un estudi a Nature Ecology and Evolution revela que la capacitat d’inventar nous comportaments representa per als ocells un clar avantatge evolutiu per fer front a la destrucció dels seus hàbitats, però no sempre suposa cap garantia de supervivència.

Agró blanc (Egretta alba). Foto: © Simon Ducatez.

Agró blanc (Egretta alba). Foto: © Simon Ducatez.

La expressió castellana ser más listo que el hambre podria descriure perquè algunes espècies d’ocells aconsegueixen suportar millor que altres les alteracions severes dels seus hàbitats. Al menys, és el que es dedueix de l’estudi publicat avui a la revista Nature Ecology & Evolution, que constata que els ocells que incorporen més fàcilment nous aliments a la seva dieta o que desenvolupen noves tècniques per aconseguir aliment, suporten millor els canvis produïts per la destrucció de l’hàbitat, que en el cas de les aus, representa la principal amenaça d’extinció.

Els ocells que incorporen més fàcilment nous aliments a la seva dieta o que desenvolupen noves tècniques per aconseguir aliment, suporten millor els canvis produïts per la destrucció de l’hàbitat

A partir del registre de més de 3.800 innovacions alimentàries en aus, publicades en 204 revistes d’ornitologia entre el 1960 y el 2018, els investigadors han comparat el nombre d’innovacions observades de cada espècie amb el risc d’extinció que té l’espècie segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El resultat és clar: com és gran és la capacitat innovadora, menor es el risc d’extinció de l’espècie.

Relació entre la taxa d’innovació alimentària i el risc d’extinció dels ocells.

Les espècies amb menys risc d’extinció són les que tenen taxes d’innovació més altes. Redibuixat a partir de Ducatez et. al (2020) Nature Ecology & Evolution.

Les espècies amb menys risc d’extinció són les que tenen taxes d’innovació més altes. Redibuixat a partir de Ducatez et. al (2020) Nature Ecology & Evolution.

“Fa molt de temps que sospitàvem que aquesta relació entre la innovació i la supervivència hi havia de ser, però ara hem pogut comprovar-la quantitativament”, assegura el primer autor de l’estudi, Simon Ducatez, investigador del CREAF i de la Universitat McGill de Montreal. “També hem pogut comprovar que com més gran és el  nombre d’innovacions descrites per a una espècies, més gran és també la probabilitat que les seves poblacions siguin estables o estiguin creixent”, continua Ducatez.

Innovar o morir

El corb marí gros aprofita la confusió que generen les hèlix dels transbordadors comercials a Nova Zelanda per pescar amb més facilitat.

Entre les innovacions descrites, podem trobar la capacitat d’incloure noves preses en la dieta, com evidencia l’agró blanc (Egretta alba), que ha estat vist menjant pardals al Brasil; l’aprofitament de nous recursos, com demostren els corbs (Corvus corone) que espigolen menjar als abocadors d’Espanya; la substitució d’aliments per suportar temps difícils, observada en el voltor de l’Himalaya (Gyps himalayensis), que menja fulles de pi quan no troba carronya, i en la bosquerola coronada (Setophaga coronata), descoberta durant un hivern especialment dur alimentant-se de mosques inactives amb l’escalfor d’una sala de munyir d’una granja del Canadà; o la millora de tècniques d’alimentació, com mostra el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que aprofita la confusió que generen les hèlix dels transbordadors comercials a Nova Zelanda per pescar amb més facilitat.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Foto: © Simon Ducatez.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Foto: © Simon Ducatez.

Malgrat tot, la innovació que permet fer front a canvis dràstics en l’hàbitat, sembla no funcionar davant d’altres tipus d’amenaces, com la caça intensiva. Això explicaria perquè alguns dels animals més innovadors del planeta —com ara lloros, balenes i primats— estiguin en risc d’extinció. “Cal tenir en compte que les espècies amb més capacitat d’innovació són més lentes renovant la població, i això les fa més vulnerables a la caça”, explica Daniel Sol, investigador del CREAF i el CSIC. “Això implica que, a diferència del que s’assumeix habitualment, la innovació no protegeix als animals de tots els canvis ràpids de l’entorn”, conclou Sol.

En l’estudi, a més del CREAF, el CSIC i la Universitat McGill de Montreal, ha participat també el Gothenburg Global Biodiversity Centre, de la Universitat de Gothenburg.

Article de referència:

Ducatez S., Sol D., Sayol F., Lefebver L. (2020) Behavioural plasticity is associated with reduced extinction risk in birds. Nature Ecology & Evolution, 1168: 1. https://doi.org/10.1038/s41559-020-1168-8

 

, , , , , , , , , ,

Tècnic en comunicació al CREAF . Doctor en Biologia per la UAB (2004). Des de 2005 m'he dedicat a la divulgació científica en el terreny editorial, de la il·lustració i del vídeo.
Articles relacionats
Celebreu el Dia del Medi Ambient amb el CREAF i demostreu que sou #artistespernaturalesa
3 de juny 2020CREAF
, ,
Un sòl sa és imprescindible per a aconseguir la sobirania alimentària
29 de maig 2020Ángela Justamante
Sis tècniques imprescindibles per a conèixer l’agricultura regenerativa!
26 de maig 2020Ángela Justamante
L’agricultura podria retornar el 50% de les terres de cultiu a la natura i mantenir la seva producció
24 de maig 2020Anna Ramon Revilla
,
Les plantes nouvingudes actuen com un imant per als pol·linitzadors
22 de maig 2020Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: