El monitoratge del progrés en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU requereix una gran quantitat de dades. Segons un nou estudi publicat en Nature Sustainability, la ciència ciutadana podria ajudar a omplir importants llacunes d’aquestes dades. A la recerca, liderada per IIASA, ha participat una gran comunitat d’experts en ciència ciutadana de tot el món, entre ells, en Joan Masó, investigador del CREAF.
La ciència ciutadana té un gran potencial per a aportar dades que ajudin a fer el seguiment del progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, segons un nou estudi publicat en Nature Sustainability. El document, que va sorgir d’un taller realitzat en IIASA del 3 al 5 d’octubre de 2018, descriu exemples actuals de dades de ciència ciutadana que s’utilitzen per al monitoratge dels ODS, àrees potencials en les quals els projectes de ciència ciutadana podrien contribuir i proporciona un full de ruta per a augmentar l’ús de dades de ciència ciutadana.
“Aquest treball representa la continuació de ConnectinGEO, un projecte del CREAF que va néixer per a donar suport al seguiment dels ODS. L’objectiu era estudiar la utilitat de les dades d’observació de la terra i posar-les en valor. El que vam demostrar és que la observació de la terra amb tècniques convencionals, com a satèl·lits i drons, és útil en alguns casos però no suficient. Aquest treball va un pas més enllà, hem analitzat com la ciència ciutadana pot contribuir a aquestes observacions“, comenta Joan Masó, investigador del CREAF i co-autor de l’estudi.
La ciència ciutadana té un gran potencial per a aportar dades que ajudin a fer el seguiment del progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
El seguiment del progrés dels ODS és un exercici exhaustiu en el que cal recopilar i gestionar moltíssims dades. Els 17 objectius establerts per l’ONU en 2015 inclouen 232 indicadors. D’ells, 88 requereixen dades que no es recopilen de manera universal o regular, i altres 34 necessiten dades per als quals no existeix una metodologia estàndard internacional per a la recopilació de dades. Fins i tot per als 104 indicadors que sí han recopilat dades regularment, les fonts de dades no tradicionals, inclosa la ciència ciutadana, podrien ajudar a augmentar la freqüència o reduir els costos.
“A través de la ciència ciutadana, les persones de tot el món podrien involucrar-se molt més, no només al monitoratge d’aquests indicadors, sinó també en la implementació de l’agenda de desenvolupament sostenible”, comenta Steffen Fritz, líder del Centre IIASA per a l’Observació de la Terra i la Ciència Ciutadana i primer autor de la recerca.
"A través de la ciència ciutadana, les persones de tot el món podrien involucrar-se molt més, no només al monitoratge d'aquests indicadors, sinó també en la implementació de l'agenda de desenvolupament sostenible", comenta Steffen Fritz, líder de l'estudi.
Per exemple, persones de tot el món estan aportant dades importants sobre la biodiversitat a través de projectes de ciència ciutadana de llarga durada que observen la vida silvestre. L’organització voluntària BirdLife proporciona dades internacionals sobre albiraments d’ocells que utilitzen les organitzacions internacionals oficials que monitoren espècies en perill d’extinció. A nivell nacional, alguns països estan utilitzant la ciència ciutadana com a una manera d’augmentar la recopilació de dades o reduir els costos: a Filipines, per exemple, els projectes de ciència ciutadana estan recopilant dades del cens de llars sobre pobresa, nutrició, salut, educació, habitatge i risc de desastre, que s’està utilitzant als informes oficials del país a l’ONU.
Una barrera per a l’ús de dades de ciència ciutadana és la preocupació per la qualitat de les dades: com es comparen les dades recopilades pels voluntaris amb les fonts de dades oficials recopilades pels experts? De fet, la recerca realitzada pels científics ha demostrat que a través de la capacitació, la retroalimentació i altres pràctiques, les dades recopilades per no experts poden rivalitzar amb els recopilats pels científics, sovint a un cost molt de menor.
“Algunes de les iniciatives de ciència ciutadana en les quals el CREAF contribueix, com per exemple Mosquit Alert, Alerta Forestal i RitmeNatura, figuren entre els projectes triats per a exemplificar el potencial de la ciència ciutadana", finalitza Joan Masó.
En concret per als 34 indicadors SDG on no hi ha una font de dades internacional estàndard, els investigadors veuen un gran potencial per a que la ciència ciutadana tanqui les bretxes. Per exemple, una àrea amb falta de dades són les residus marines. Encara que és un tema que suscita un gran interès per part del públic, la recopilació de dades actualment es basa principalment en observacions visuals de científics, sense un protocol internacional acordat. Els projectes de ciència ciutadana per a mesurar i registrar la contaminació s’estan incorporant cada vegada més en projectes públics per a netejar platges o vies fluvials.
Els investigadors diuen que aquesta participació podria portar beneficis més enllà de les dades.
“Algunes de les iniciatives de ciència ciutadana en les quals el CREAF contribueix, com per exemple Mosquit Alert, Alerta Forestal i RitmeNatura, figuren entre els projectes triats per a exemplificar el potencial de la ciència ciutadana. Aquest potencial no es limita a la pura recollida de dades, va més enllà, aconseguint crear una consciència social sobre els problemes que el planeta afronta en el segle XXI.”, finalitza Joan Masó.
Font
Citizen science for sustainable development
Referència
Fritz S, See L, Carlson T, Haklay M, Oliver J, Fraisl D, Mondardini R, Brocklehurst M, et al. (2019). Citizen science and the United Nations Sustainable Development Goals. Nature Sustainability. DOI: 10.1038/s41893-019-0390-3 [pure.iiasa.ac.at/16094]
