,

La ciència ciutadana, una gran aliada per a vigilar les espècies exòtiques

26 de juliol 2019

La globalització no facilita només el turisme, el comerç internacional i l’intercanvi de cultures, sinó que també afavoreix l’entrada d’espècies exòtiques.

La majoria de les noves espècies exòtiques introduïdes no s’adapten bé al nou paisatge i moren, o s’estableixen en petites poblacions. Però en alguns casos sí poden sobreviure, escampar-se ràpid pel nostre territori i competir amb les espècies natives fins al punt de desplaçar-les. Són les que es coneixen com a espècies exòtiques invasores.

Les espècies invasores han esdevingut un problema mediambiental que amenaça la biodiversitat del territori.

Casos coneguts com l’eruga del boix (Cydalima perspectalis), la vespa asiàtica (Vespa velutina) o la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans), han esdevingut un problema mediambiental que amenaça la biodiversitat del territori. A més dels impactes ecològics, les espècies invasores poden provocar un impacte en la nostra economia i en la salut humana, ja que poden ser transmissores de malalties com és el cas del mosquit tigre (Aedes albopictus).

Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) és un rèptil que ja fa temps que ha esdevingut invasor a Catalunya. Autor: Brent Myers (CC BY 2.0)

Tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) és un rèptil que ja fa temps que ha esdevingut invasor a Catalunya. Autor: Brent Myers (CC BY 2.0)

Les espècies exòtiques poden entrar de manera no intencionada, a través d’infraestructures de transport o de reg (canals, carreteres, etc.) o del transport marítim, com és el cas del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) que va ser introduït amb l’aigua de llast dels grans vaixells als Grans Llacs americans i en el casc de petites embarcacions a la conca de l’Ebre i del Llobregat. També hi ha molts casos d’espècies introduïdes i alliberades de manera intencionada per l’ésser humà, com ara animals de companyia o plantes ornamentals.

Foto: Martin Grimm (CC BY-NC-SA 2.0)

Musclo zebrat (Dreissena polymorpha). Foto: Martin Grimm (CC BY-NC-SA 2.0)

És molt important detectar les espècies introduïdes que tenen potencial invasor i actuar el més ràpid possible, ja que un cop instal·lades és molt difícil eradicar-les. Si ja s’han estès pel territori, és essencial fer el seguiment de la seva expansió, valorar quina és l’afectació que tenen al medi natural, així com l’impacte en la nostra societat.

És molt important detectar les espècies introduïdes que tenen potencial invasor i actuar el més ràpid possible.

Recollir  i unificar la informació sobre les espècies exòtiques que arriben a un territori és una tasca ingent que planteja molts reptes. Tot i això, la ràpida evolució de la tecnologia i de les xarxes socials ha fet que la ciència ciutadana s’hagi convertit en un aliat molt potent per a fer aquesta tasca. Cada cop hi ha més projectes amb aplicacions mòbils i webs que recullen observacions per detectar i fer el seguiment de les espècies exòtiques que arriben al medi natural. A més, aquests projectes tenen un component divulgatiu i formatiu molt importants i ajuden a la presa de consciència sobre aquestes espècies i els seus impactes.

La ràpida evolució de la tecnologia i de les xarxes socials ha fet que la ciència ciutadana s’hagi convertit en un aliat molt potent per a recollir i unificar la informació sobre les espècies exòtiques.

Una de les bases de dades de referència en l’estudi de les espècies exòtiques (invasores o no) a Catalunya és EXOCAT. És un projecte que coordina el CREAF per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, el responsable científic és en Joan Pino, director actual del CREAF. El projecte vol millorar la gestió i el flux d’informació de les invasions biològiques. Per fer-ho recull i organitza dades sobre la distribució, els modes d’introducció i els impactes, entre d’altres, de les espècies exòtiques que s’han detectat al territori. Les dades són inèdites o publicades, i provenen de moltes institucions i particulars que treballen en aquest tema a través de programes de seguiments variats (Parcs Naturals, Agents Rurals, centres de recerca, diputacions, etc). La plataforma publica informes de manera oberta des de 2012 i ja té més de 1200 espècies exòtiques registrades de les que un 14% tenen un comportament invasor.

Una de les bases de dades de referència en l’estudi de les espècies exòtiques (invasores o no) a Catalunya és EXOCAT.

A més, vol ser una plataforma que també integri informació ciutadana i per això està posant a punt el traspàs d’informació dels projectes de ciència ciutadana que recullen dades sobre biodiversitat fins a la plataforma. Entre aquests destaca el cas de Natusfera, que compta amb un projecte específic que recull les espècies incloses a EXOCAT. Si has vist alguna espècie exòtica i vols informar-ho a EXOCAT omple aquest formulari.

Les dades que recullen EXOCAT i altres plataformes de participació ciutadana poden ajudar a investigadors i administracions a entendre i gestionar les espècies exòtiques d’una manera més eficaç.

Com podem col·laborar en l’estudi i la gestió de les espècies exòtiques invasores?

A continuació, us presentem alguns exemples de seguiments senzills d’espècies exòtiques que ja s’han detectat a Espanya i alguns projectes de ciència ciutadana que ja recullen informació sobre elles.

Desenfunda la teva càmera a l’espai urbà i fes fotos d’ocells exòtics

Al paisatge urbà, si ens hi fixem, observarem que hi ha molts tipus d’ocells, autòctons i exòtics. Des de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) en fan el seguiment per conèixer el seu moviment i distribució. Els ciutadans aficionats a l’ornitologia poden participar a l’ICO enviant-los observacions a través d’Ornitho.cat. Barcelona és un dels llocs més propicis per a observar lloros exòtics (Atles ICO Barcelona).

Una de les espècies que encapçala la llista d’invasores a l’ICO és la cotorreta pit grisa (Myiopsitta monachus). L’ocell, originari d’hàbitats sabanoides sud-americans, ja forma part de moltes ciutats europees, entre elles Barcelona on cada 8-9 anys la població es duplica. La problemàtica associada al seu increment és que competeix per la cerca d’aliment contra pardals natius, a més, poden transmetre malalties infeccioses (e.g. psitacosi) i ser una font d’al·lèrgens.

Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Autor: Jean Bisetti. Font: Ornitho.cat, Institut Català d’Ornitologia (ICO)

Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Autor: Jean Bisetti. Font: Ornitho.cat, Institut Català d’Ornitologia (ICO)

Un altre ocell exòtic que trobem a ciutats Europees és la cotorra de Kramer (Psittacula Krameri), originaria d’Àfrica central i l’Índia. A Espanya, de moment, no s’ha establert com la cotorreta pitgrisa, però també competeix amb les espècies autòctones i pot transmetre la psitacosi. Tot i que encara no ha causat a Espanya un impacte agrícola, es considera una plaga agrícola als seus llocs d’origen i al Regne Unit ja es veuen danys a l’agricultura. La Comissió Europea la inclou entre les 100 pitjors espècies invasores.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri). Autor: Jordi Comellas Novell. Font: Ornitho.cat, Institut Català d’Ornitologia (ICO)

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri). Autor: Jordi Comellas Novell. Font: Ornitho.cat, Institut Català d’Ornitologia (ICO)

També s’han detectat recentment a Barcelona l’aratinga nandai (Nandayus nenday), originaria de l’Amèrica del Sud, no s’ha establert encara, però hem de romandre atents.

Les excursions al bosc són un bon moment per gaudir la natura i vigilar les espècies exòtiques invasores, com l’eruga del boix

Una de les espècies exòtiques invasores que està causant major impacte al paisatge de Catalunya és l’eruga del boix (Cydalima perspectalis). L’eruga, d’origen asiàtic, s’alimenta voraçment de les fulles dels boixos. Des de 2014 ja ha desolat les boixedes de varies comarques a Catalunya i continua estenent-se. El projecte de ciència ciutadana, coordinat pel CREAF, Alerta Forestal, recull observacions dels ciutadans de les zones de boixedes afectades. Els participants envien les seves fotos a través de la seva aplicació mòbil o la web-app. Les imatges són validades per experts i s’utilitzen per fer el seguiment de l’evolució de l’espècie i valorar el seu impacte al medi natural. Alerta Forestal ja compta amb més de mil usuaris i usuàries registrats i 250 observacions de paisatges afectats per l’eruga del boix.

Eruga del boix. Autor: Emili Bassols i Isamat, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. DTES.

Eruga del boix (Cydalima perspectalis). Autor: Emili Bassols i Isamat, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. DTES.

Una altra espècie amb potencial invasor és el nematode de la fusta del pi,  (Bursaphelenchus xylophilus), és un paràsit dels pins procedent d’Amèrica del Nord que pot provocar la mort dels arbres. S’ha estès per alguns països d’Europa. Portugal ha estat amb gran diferència el país més afectat fins avui, encara no s’ha establert a Espanya, però s’han registrat incursions a zones limítrofs amb Portugal, com ara Extremadura, Galícia i Castella i Lleó. El transport que utilitza per a desplaçar-se d’arbre a arbre és el coleòpter, Monochamus spp.

Monochamus spp. Foto: Claire Tresse (CC BY-NC-SA 2.0)

Monochamus spp. Foto: Claire Tresse (CC BY-NC-SA 2.0)

Espècies exòtiques amb impacte a l’economia: què podem fer per informar de la seva presència?

Algunes de les espècies exòtiques invasores no s’alimenten només d’espècies del medi natural, sinó que troben els seus plats preferits entre els cultius humans. És el cas del bernat marbrejat (Halyomorpha halys), un hemípter invasor a Catalunya que es va trobar per primer cop a Girona el 2016. Originari del continent asiàtic, té un gran impacte en l’economia agrícola, ja que pot alimentar-se de prop de 170 espècies de plantes, amb preferència per lleguminoses, hortalisses i fruiters. S’està estenent poc a poc per tota Europa degut al comerç de les plantes de les que s’alimenta. En aquest context, l’IRTA va obrir un projecte per a recollir imatges del bernat marbrejat a través de la plataforma Natusfera, una plataforma de participació ciutadana que recull tot tipus d’observacions d’espècies a través de la seva web o app. Natusfera és una iniciativa impulsada per el CSIC, GBIF España, l’ Institut de Ciències del Mar (ICM) i el CREAF. Compta amb 10,991 ciutadans i ciutadanes registrats i 20,6983 observacions rebudes de 10,805 espècies.

Bernat marbrejat (Halyomorpha halys). Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP)

Bernat marbrejat (Halyomorpha halys). Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP)

Una altre espècie exòtica invasora a Espanya és la coneguda com la vespa asiàtica (Vespa velutina). Un dels problemes que s’associa a l’espècie és que el “plat principal” del seu menú és l’abella de la mel (Apis mellifora). La disminució de la nostra abella ha provocat un impacte socioeconòmic rellevant en les zones mel·líferes del nord d’Espanya. També es sospita que la mateixa vespa té efecte sobre altres productes agrícoles, com flors o fruits cultivats que consumeixen els exemplars adults. Vespapp és un projecte de ciència ciutadana dedicat exclusivament a fer el seguiment de la seva expansió. El projecte ho coordina la Universitat de les Illes Balears.

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Foto: Gilles San Martin (CC BY-SA 2.0)

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Foto: Gilles San Martin (CC BY-SA 2.0)

També hem d’anar amb compte amb el pugó groc de la canya de sucre (Sipha Flava), natiu del Nord d’Àfrica. Al 2015 investigadors de la UAB, del CREAF i de la Universitat de León van detectar-ho per primer cop a Tarragona i Girona. La preocupació amb aquesta espècie és que la seva font d’alimentació és la canya de sucre i, si s’estén, no se sap fins a quin punt podria afectar a cultius semblant com l’arròs o el blat de moro a Europa.

El pugó groc de la canya de sucre localitzat a Espanya. (Foto: Nicolás Pérez Hidalgo)

El pugó groc de la canya de sucre (Sipha flava) localitzat a Espanya. (Foto: Nicolás Pérez Hidalgo)

Mosquito Alert, una plataforma amb la que podem vigilar els mosquits invasors transmissors de malalties

Un petit insecte amb un gran impacte a la salut humana és el mosquit tigre (Aedes albopictus). Aquest mosquit, originari del sud-est asiàtic, es va detectar a Espanya per primer cop al 2004, concretament a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Els darreres anys s’ha estès per la costa avançant cap a l’interior de manera accelerada. Està catalogat com a invasor i és perillós perquè pot transmetre malalties globals com el Zika, el Dengue i la febre Chikungunya. Mosquito Alert és una plataforma de ciència ciutadana, coordinada pel CREAF i el CEAB-CSIC, que fa el seguiment d’aquest mosquit, ja ha rebut 5,419 observacions d’aquesta espècie.

Autor: Roger Eritja www.eritja.com. Font: web Mosquito Alert

Mosquit tigre (Aedes albopictus). Autor: Roger Eritja www.eritja.com. Font: web Mosquito Alert

L’aplicació no només ha rebut observacions de mosquit tigre, sinó que l’any passat  va rebre la primera observació de mosquit Aedes japonicus a Espanya des d’Astúries). Mosquito Alert també té activada una alerta per al mosquit de la febre groga Aedes aegypti. A finals del 2017 es van detectar exemplars a Canàries, tot i que encara no s’ha detectat a la zona peninsular d’Espanya. El mosquit de la febre groga, com els dos anteriors, també pot transmetre malalties globals com el Zika, el Dengue i la Chikungunya.

Aedes japonicus. Foto Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC)

Aedes japonicus. Foto Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC)

Banyar-se al mar és també una bona oportunitat per participar amb Observadors del mar

A les aigües del mediterrani és cada vegada més freqüent l’entrada d’espècies exòtiques, des d’algues i peixos a esponges o coralls. Observadors del mar és una plataforma de participació ciutadana  coordinada des de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. El projecte recull observacions d’espècies marines, incloent espècies exòtiques i espècies exòtiques invasores.

Una de les espècies de les que han rebut imatges és l’alga “assassina” (Caulerpa cylindracea), es considera una espècie exòtica invasora nativa del Sud-oest d’Austràlia. Es va detectar per primer cop al 2008 a Catalunya, des de llavors s’ha detectat a les costes del Garraf i per la Costa Brava i ja es considera invasora. Competeix amb les comunitats de plantes autòctones i creix ràpidament, segons la International Union for Conservation of Nature (UICN) és una de les cent espècies amb major potencial invasor del Mediterrani.

Alga “assassina” (Caulerpa cylindracea. Foto: Pablo Ruiz, usuari d'Observadors del mar

Alga “assassina” (Caulerpa cylindracea). Foto: Pablo Ruiz, usuari d’Observadors del mar

Pel que fa als peixos, hem d’anar en compte amb el Lagocephalus sceleratus, un peix globus natiu al pacífic occidental i a l´Índic, que va entrar al mediterrani a través del canal de Suez. És molt verinós pels humans i, malgrat que encara no es consideri invasor, ja comença a afectar a espècies autòctones.

Lagocephalus sceleratus. Foto: Antonio Paolo  Carratello, usuari d'Observadors del mar

Lagocephalus sceleratus. Foto: Antonio Paolo
Carratello, usuari d’Observadors del mar

Recentment, observadors del mar també ha rebut observacions d’Oulastrea crispata. El corall és originari de l´oceà Indopacífic i encara no es considera invasor però hem de mantenir-nos atents.

Oulastrea crispata. Foto: Associació Pesca Submarina de Barcelona, usuari d'Observadors del mar

Oulastrea crispata. Foto: Associació Pesca Submarina de Barcelona, usuari d’Observadors del mar

El riu està ple d’espècies exòtiques, les teves observacions poden ajudar a gestionar-les

Al riu, com al mar, trobem moltes espècies exòtiques. Un exemple, és el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), és una espècie endèmica del nord-oest d’Amèrica del Nord i del sud-oest de Canadà, on habita a petits rierols i a grans rius i llacs. Es tracta d’un competidor agressiu amb les espècies autòctones. A més, és portador de la pesta del cranc, que afecta greument als crancs autòctons. A Catalunya aquesta espècie va ser detectada l´any 2000 a l’embassament d’Oliana. Des d’aleshores s’ha anat estenent per diverses masses d’aigua catalanes, com ara la Riera de Merlès, Riera Major, Ribera Salada, etc. La plataforma iNaturalist, una altre base de dades que recull tot tipus d’observacions de biodiversitat, inclou observacions d’aquesta espècie. El projecte rius també recull dades de la ciutadania sobre l’estat de salut dels rius, incloent a les espècies invasores. La informació la utilitzen per a elaborar un informe anual.

Cranc senyal (Pacifastacus leniusculus). Foto: © David Pérez (DPC), Wikimedia Commons, Licencia cc-by-sa-4.0

Cranc senyal (Pacifastacus leniusculus). Foto: © David Pérez (DPC), Wikimedia Commons, Licencia cc-by-sa-4.0

Un altra espècie que genera preocupació és la planta aquàtica Elodea nuttallii. Fins ara, s’ha detectat a alguns Països Europeu, entre ells França, però encara no ha arribat a Espanya. La seva comercialització a Espanya està prohibida perquè podria reduir la biodiversitat als rius. És potencialment invasora perquè forma masses denses ràpidament, competeix amb les espècies aquàtiques natives i es menja les fonts d’alimentació de peixos i invertebrats autòctons.

Elodea nuttallii. Foto: Bas Kers, CC BY-NC-SA

Elodea nuttallii. Foto: Bas Kers, CC BY-NC-SA

Les espècies exòtiques i el projecte STOPINVASIONS

El reglament de la UE sobre espècies invasores (1143/2014) és clar, demana a administracions i gestors que focalitzin els seus esforços en prevenir l’entrada d´espècies exòtiques. A més, insta l’administració a recollir tota la informació sobre les espècies (la seva distribució, el seguiment de l’expansió i la capacitat d’invasió).

El reglament de la UE sobre espècies invasores és clar, demana a administracions i gestors que previnguin l’entrada d´espècies exòtiques, la ciència ciutadana és una eina que pot facilitar el compliment d’aquesta petició.

En aquest context, la ciència ciutadana és una eina que pot facilitar el compliment d’aquesta petició. Els projectes descrits al text són només una petita mostra de les plataformes i aplicacions ciutadanes que ja s’utilitzen per a recollir informació de diferents espècies exòtiques. El repte és unificar tota aquesta informació i posar en contacte a tots els actors involucrats en fer el seguiment de les especies exòtiques.

Aquest és el motiu pel qual des del CREAF hem demanat un projecte FECYT anomenat STOPINVASIONS. L’objectiu és establir una comunitat que englobi a totes les plataformes de participació ciutadana que recullin informació i observacions d’espècies exòtiques. El projecte vol crear un nou concepte, les “metacomunitats”, una comunitat de comunitats de ciència ciutadana que ajudin a la gestió de les invasions biològiques.

600x200

El Dr. Bernat Claramunt, seria l’investigador principal d’aquest ambiciós projecte. Actualment, en Bernat participa i coordina un Grup de Treball dins del projecte europeu COST “ALIENCSI Increasing understanding of alien species through citizen science”, un projecte que es focalitza en el desenvolupament i implementació d’estratègies de ciència ciutadana que ajudin a entendre als científics i científiques les espècies invasores.

"És necessari tenir una societat informada sobre les espècies exòtiques i el seu impacte, i la ciència ciutadana sense dubte és una eina que pot ajudar a la sensibilització dels ciutadans i les ciutadanes.”, Joan Pino. 

També participaria al projecte el Joan Pino, director del CREAF, que acaba amb una reflexió aquest reportatge “Hem d’assumir que les espècies exòtiques són inherents al nostre mode de vida actual, probablement ens haurem que acostumar a la seva presència i als canvis –sovint inevitables- que generen als nostres ecosistemes i dels quals som en bona part responsables. Tot i això, és necessari detectar tant aviat com sigui possible les noves espècies introduïdes al territori, avaluar el seu impacte potencial i intentar evitar que s’estenguin a àrees naturals o afectin espècies vulnerables, sobretot a les àrees que tinguin un interès especial. Per dur a terme aquestes accions és necessari també tenir una societat informada sobre les espècies exòtiques i el seu impacte, i la ciència ciutadana sense dubte és una eina que pot ajudar a la sensibilització dels ciutadans i les ciutadanes.”.

Altres plataformes i aplicacions que recullen informació sobre espècies invasores

  • Invasive Alien Species of Europe (IASE), és la plataforma europea de ciència ciutadana d’observació d´espècies exòtiques invasores d’interès europeu i, per tant, no inclou algunes que són d’interès local.
  • eBird, la plataforma de ciència ciutadana és la més important a nivell mundial en l’àmbit de l’ornitologia i és la que aporta més dades a GBIF. Com Natusfera i iNaturalist, conté observacions d’espècies exòtiques invasores.
  • IASTracker, una aplicació per a reportar només espècies exòtiques invasores, l’aplicació va ser desenvolupada al marc del projecte MYGEOSS.
  • App exòtiques Murcia, té com a objectiu la detecció d’espècies de flora i fauna exòtiques. Creada gràcies al projecte LIFE RIPISILVANATURA.
  • App Lampropeltis, és una aplicació mòbil desenvolupada per controlar la Colobra real de Califòrnia, a l’illa de Gran Canària.
  • App Invasoras del Guadiana, una app creada per a la Confederació Hidrogràfica del Guadiana per al control d´espècies exòtiques a la conca del Guadiana.
  • MedMis, és una plataforma creada per l’International Union for Conservation of Nature per a recollir dades d’espècies exòtiques marines.

, , ,

Ángela Justamante
Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Articles relacionats
Només un 17% de les espècies en perill d’extinció estan emparades per les directives de la Unió Europea
18 de novembre 2019Anna Ramon Revilla
“Una planta rep un promig de 26 pol·linitzadors diferents” explica Jordi Bosch al Quèquicom de TV3
12 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
, , ,
La plataforma de coneixement Prismàtic compleix tres anys!
11 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
,
La ciutadania es mou per adaptar les conques de la Tordera i el riu Serpis als impactes del canvi global
6 de novembre 2019CREAF
Tenir un cervell gran pot accelerar la formació de noves espècies
5 de novembre 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: