,

La densitat de la fusta i de les fulles expliquen com funcionen els boscos d’arreu del món

24 de desembre 2015

Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.

Transició entre dues comunitats forestals diferents a Queensland, Austràlia. Foto: Robert Kooyman.

Transició entre dues comunitats forestals diferents a Queensland, Austràlia. Foto: Robert Kooyman.

Existeix alguna explicació de com els arbres competeixen entre ells a qualsevol lloc del món? La densitat de la fusta, la massa per superfície foliar (l’equivalent al gramatge dels fulls) i l’alçada màxima poden explicar que un arbre sigui millor o pitjor competidor davant els seus veïns. Aquest és el resultat d’un estudi que publica la revista Nature en el qual hi ha participat l’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas. La descoberta pot tenir aplicacions útils en els camps de la gestió i explotació forestal, la conservació de la biodiversitat i en la fixació de carboni per part dels ecosistemes. Els resultats d’aquesta investigació són generalitzables a la major part dels biomes de la Terra gràcies a la diversitat de llocs estudiats i la gran quantitat de dades obtingudes.

“Hem comprovat que aquests trets funcionals influeixen en la capacitat de competir dels arbres i ens proporcionen la base per a predir la dinàmica i les  interaccions entre les espècies d’arbres del món” comenta  Josep Peñuelas. “Invertir una gran quantitat de recursos en desenvolupar una fusta densa i unes fulles robustes pot implicar que un arbre tingui un creixement més lent, però és una bona estratègia a l’hora de competir contra els veïns” afegeix l’investigador.

La descoberta pot tenir aplicacions útils en els camps de la gestió i explotació forestal, la conservació de la biodiversitat i en la fixació de carboni per part dels ecosistemes.

A l’estudi, on hi han participat prop de 40 investigadors, s’han analitzat més de tres milions d’arbres, de 2.500 espècies i en 140.000 parcel·les d’arreu del món. Aquesta gran quantitat de dades permet fer-ne una generalització, veient tendències i models aplicables a pràcticament a qualsevol bioma terrestre. D’aquesta manera, l’estudi de les característiques dels arbres pot ajudar a comprendre com es relacionen les diferents espècies de plantes arreu del món. “Les espècies amb fustes més denses creixen més a poc a poc en els espais oberts però toleren més bé la competència en boscos més atapeïts” comenta al respecte en Josep Peñuelas. I afegeix: “El contrast entre els trets que afavoreixen el creixement amb i sense competència permet la coexistència de diverses estratègies evolutives que ajuden a explicar la gran diversitat d’arbres al món”.

Poder predir dinàmiques i interaccions pot traduir-se en beneficis econòmics, ecològics i ambientals.

Això pot tenir aplicacions interessants des d’un punt de vista ecològic, ambiental i econòmic. “Conèixer quina relació hi ha entre la competència, el creixement  i aquests trets funcionals  podrà ajudar els gestors forestals en la seva selecció d’espècies”.

A més, també pot ser una bona ajuda a l’hora de desenvolupar plans de conservació d’algunes espècies, tant d’arbres com d’altres espècies que hi estiguin relacionades, com poden ser altres plantes, animals o fongs.

Des del punt de vista ambiental, “la competència té un gran impacte en el creixement dels arbres i per tant en la possibilitat d’una  major acumulació de carboni. El fet que l’acumulació es faci en fustes més denses i més recalcitrants ajuda a treure més temps de la circulació atmosfèrica el  CO2 fixat”, apunta Josep Peñuelas.

Article:

Kunstler, G., Falster, D., Coomes, D.A., Hui, F., Peñuelas, J., et al. Plant functional traits have globally consistent effects on competition. Nature (2015), doi:10.1038/nature16476

, , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Marcos Fernández-Martínez, Josep Peñuelas i Jordi Sardans guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona 2018
15 de febrer 2019CREAF
,
Els boscos de Catalunya es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària
12 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
, , ,
11 dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució
11 de febrer 2019CREAF
El CREAF i l’escola Peramàs de Mataró comencen una relació plena de magnetisme
6 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
Comença un nou projecte que vol integrar la gestió de la biodiversitat en la gestió forestal sostenible
5 de febrer 2019CREAF

Follow CREAF on: