,

La densitat de la fusta i de les fulles expliquen com funcionen els boscos d’arreu del món

24 de desembre 2015

Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.

Transició entre dues comunitats forestals diferents a Queensland, Austràlia. Foto: Robert Kooyman.

Transició entre dues comunitats forestals diferents a Queensland, Austràlia. Foto: Robert Kooyman.

Existeix alguna explicació de com els arbres competeixen entre ells a qualsevol lloc del món? La densitat de la fusta, la massa per superfície foliar (l’equivalent al gramatge dels fulls) i l’alçada màxima poden explicar que un arbre sigui millor o pitjor competidor davant els seus veïns. Aquest és el resultat d’un estudi que publica la revista Nature en el qual hi ha participat l’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas. La descoberta pot tenir aplicacions útils en els camps de la gestió i explotació forestal, la conservació de la biodiversitat i en la fixació de carboni per part dels ecosistemes. Els resultats d’aquesta investigació són generalitzables a la major part dels biomes de la Terra gràcies a la diversitat de llocs estudiats i la gran quantitat de dades obtingudes.

“Hem comprovat que aquests trets funcionals influeixen en la capacitat de competir dels arbres i ens proporcionen la base per a predir la dinàmica i les  interaccions entre les espècies d’arbres del món” comenta  Josep Peñuelas. “Invertir una gran quantitat de recursos en desenvolupar una fusta densa i unes fulles robustes pot implicar que un arbre tingui un creixement més lent, però és una bona estratègia a l’hora de competir contra els veïns” afegeix l’investigador.

La descoberta pot tenir aplicacions útils en els camps de la gestió i explotació forestal, la conservació de la biodiversitat i en la fixació de carboni per part dels ecosistemes.

A l’estudi, on hi han participat prop de 40 investigadors, s’han analitzat més de tres milions d’arbres, de 2.500 espècies i en 140.000 parcel·les d’arreu del món. Aquesta gran quantitat de dades permet fer-ne una generalització, veient tendències i models aplicables a pràcticament a qualsevol bioma terrestre. D’aquesta manera, l’estudi de les característiques dels arbres pot ajudar a comprendre com es relacionen les diferents espècies de plantes arreu del món. “Les espècies amb fustes més denses creixen més a poc a poc en els espais oberts però toleren més bé la competència en boscos més atapeïts” comenta al respecte en Josep Peñuelas. I afegeix: “El contrast entre els trets que afavoreixen el creixement amb i sense competència permet la coexistència de diverses estratègies evolutives que ajuden a explicar la gran diversitat d’arbres al món”.

Poder predir dinàmiques i interaccions pot traduir-se en beneficis econòmics, ecològics i ambientals.

Això pot tenir aplicacions interessants des d’un punt de vista ecològic, ambiental i econòmic. “Conèixer quina relació hi ha entre la competència, el creixement  i aquests trets funcionals  podrà ajudar els gestors forestals en la seva selecció d’espècies”.

A més, també pot ser una bona ajuda a l’hora de desenvolupar plans de conservació d’algunes espècies, tant d’arbres com d’altres espècies que hi estiguin relacionades, com poden ser altres plantes, animals o fongs.

Des del punt de vista ambiental, “la competència té un gran impacte en el creixement dels arbres i per tant en la possibilitat d’una  major acumulació de carboni. El fet que l’acumulació es faci en fustes més denses i més recalcitrants ajuda a treure més temps de la circulació atmosfèrica el  CO2 fixat”, apunta Josep Peñuelas.

Article:

Kunstler, G., Falster, D., Coomes, D.A., Hui, F., Peñuelas, J., et al. Plant functional traits have globally consistent effects on competition. Nature (2015), doi:10.1038/nature16476

, , , , , , , ,

Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Ja pots descarregar la nova guia sobre ciència ciutadana, natura urbana i educació ambiental
27 de novembre 2020CREAF
El model MEDFATE ajuda a entendre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtos limitats per l’aigua
25 de novembre 2020CREAF
Les cremes controlades redueixen el risc de patir grans incendis forestals
25 de novembre 2020Ángela Justamante
El CREAF participa en una trobada amb el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa
23 de novembre 2020Verónica Couto Antelo
, , ,
El canvi global obliga a una nova gestió del foc per preservar la biodiversitat
19 de novembre 2020CREAF

Follow CREAF on: