Search

La història del CREAF en deu vídeos

Vídeo del CREAF 25 anys
Vídeo del CREAF 25 anys

El CREAF ha volgut celebrar els seus 25 anys d’història amb un vídeo divertit i original sobre la seva trajectòria. En 10 episodis independents però enllaçats, el documental repassa les fites científiques més rellevants, narrades per la reconeguda locutora de ràdio Mònica López.

Vídeo del CREAF 25 anys
Vídeo del CREAF 25 anys

Els vídeos tindran aviat subtítols en català i castellà. Podeu veure els deu episodis seguits a la llista de reproducció del canal youtube del CREAF.

1. Els Inicis

Als anys 80, els greus problemes ecològics i ambientals que patíem i la manca d’estudis sòlids sobre ecologia terrestre van fer que Jaume Terradas impulsés la creació del CREAF.

2. El primer inventari ecològic del país (IEFC)

El primer gran projecte del CREAF va ser la realització de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) que, per primer cop a Espanya, considerava el bosc com un ecosistema i no únicament com un sistema de producció de fusta.

3. Els grans incendis i el naixement de MiraMon

Als anys 90, dos fets van guiar bona part de la recerca que ha fet el CREAF durant molts anys: els incendis forestals més importants que han estat registrats a Catalunya i el sorprenent desenvolupament dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).

4. El Mapa de Cobertes i els estudis de Canvi Climàtic

Dues noves fites històriques del CREAF: el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), que ha permès realitzar multitud d’estudis ecològics i d’anàlisi del territori, i els estudis sobre Canvi Climàtic, que han demostrat que els efectes d’aquest procès planetari ja són visibles en el present.

5. El llibre dels alzinars i el model Gotilwa

Als anys 90, el funcionament dels ecosistemes mediterranis era força desconegut dins de l’àmbit científic, perquè la major part de la recerca es feia en països amb climes temperats, boreals o tropicals. Per això, la publicació del llibre “Ecology of Mediterranean evergreen oak forests” (CAT: Ecologia dels alzinars mediterranis) i el desenvolupament del model de creixement dels arbres Gotilwa van obrir nous camins per a la comprensió dels nostres boscos.

6. La restauració de sòls i el Canvi Global

L’entrada en el nou mil·lenni va significar un impuls important per a diferents tipus d’estudis, com poden ser els d’avaluació de la restauració de sòls degradats, els d’ecologia animal, els d’ecologia evolutiva i els dels efectes del Canvi Global, un concepte molt més ampli que el Canvi Climàtic.

7. La Declaració de Barcelona i el projecte MONTES

La conscienciació social pels problemes ambientals va anar guanyant terreny, fins que el setembre del 2008 va caure la companyia finançera Lehman Brothers. Allò va destapar la xarxa d’estafes més gran de la història i va submergir el planeta sencer en una crisi sense precendets. Les retallades en recerca van arribar de seguida, però malgrat tot, el 2010 el CREAF va liderar un dels projectes més importants per avaluar els efectes del Canvi Global en els espais forestals espanyols.

8. El projecte GeoViQua i el Doctorat del CREAF

L’arribada de la interoperabilitat als servidors de mapes va permetre al CREAF fer, al 2011, una passa endavant cap a la seva internacionalització, de la mà del projecte GeoViQua. El mateix any, el Doctorat en Ecologia Terrestre del CREAF va rebre la menció cap a l’excel·lència.

9. Els projectes recents i els nous projectes

El 2012 va ser un any molt prolífic en resultats per al CREAF i es van presentar multitud de projectes (Deboscat, MCSC4, SATCAT, RESTOCAT, ACCUA, EXOCAT,…). Alguns d’aquests projectes han obert la recerca a la participació ciutadana, i han servit de base per a nous projectes europeus amb la mateixa filosofia.

10. El futur del CREAF i títols de crèdit

Els quatre joves investigadors i investigadores del CREAF que també fan 25 anys enguany expliquen la recerca que fan i parlen de la seva situació actual: les retallades han fet que, si res no canvia, cap d’ells pugui continuar investigant al CREAF l’any vinent.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia