,

La intel·ligència afavoreix l’aparició de noves espècies

17 d'abril 2018

El biòleg del CREAF Ferran Sayol va presentar recentment la seva tesi doctoral sobre la intel·ligència animal, en què va comparar la mida del cervell de més de 1900 espècies d’aus. Les espècies més intel·ligents també són les que evolucionen més ràpidament. L’ambient influeix molt en la mida cerebral: els animals que colonitzen les illes, per exemple, tendeixen a desenvolupar cervells més grans.

Ferran Sayol en el CREAF

Ferran Sayol en el CREAF

Els éssers vius evolucionen a l’exposar-se a condicions ambientals noves. Els animals que tenen un cervell gran són més hàbils colonitzant nous ambients i accedint a nous recursos, i per tant poden donar lloc a noves espècies a un ritme molt més ràpid del normal. Aquesta és una de les principals conclusions de la tesi doctoral que el Ferran Sayol ha dut a terme al CREAF i que ha dirigit el Dr. Daniel Sol, investigador del CSIC al mateix centre.

Quina és l’avantatge de tenir un cervell gran? Amb aquesta pregunta Ferran Sayol va començar la seva tesis en el marc del Programa de Doctorat d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per realitzar l’estudi el biòleg va comparar la mida del cervell de més de 1900 espècies d’aus. Després d’establir quines espècies tenien els cervells més grans, va combinar aquesta informació amb els mètodes d’anàlisi filogenètica més recents. Aquests mètodes no només permeten reconstruir l’arbre genealògic de les espècies, sinó també calcular a quina velocitat han evolucionat al llarg del temps. “Els resultats indiquen que les famílies d’aus amb cervell més gran són també les més diversificades, és a dir són les que més espècies han generat” explica el Dr. Sayol

Tenir un cervell gran proporciona l’habilitat de canviar el comportament per resoldre problemes nous, i aquesta flexibilitat és el que permet accedir a ambients diferents i buscar nous recursos quan cal. Segons Sayol els humans hem estat capaços de colonitzar el planeta acostumant-nos a les condicions més diverses precisament gràcies a la flexibilitat en el comportament. “Els nostres cervells ens permeten trobar les solucions per sobreviure en qualsevol ambient. Per exemple, per a colonitzar les regions més fredes hem realitzat abrics que ens protegeixen. Però algunes aus també són capaces de construir eines: el corb de Nova Caledònia fabrica palets de certa grandària i forma per treure insectes de les cavitats dels arbres”.

El cuervo de Nueva Caledonia destaca entre las aves por sus habilidades cognitivas (foto: Natalie Uomini)

El corb de Nova Caledònia destaca entre les aus per les seves habilitats cognitives (foto: Natalie Uomini)

Viure en una illa fa créixer el cervell

La intel·ligència proporciona molts avantatges. ¿Però, per què alguns animals han arribat a tenir cervells grans i altres no? Per contestar aquesta pregunta Sayol va analitzar les dades sobre l’ambient en què vivia cadascuna de les espècies del seu estudi i va descobrir que els ocells que vivien en ambients més canviants tenien un cervell més gran. El biòleg en la seva tesi indica diversos exemples d’ambients canviants, però dedica un capítol sencer a les illes perquè són un laboratori natural extraordinari per entendre aquest fenomen.

Sayol va observar que les aus que colonitzen les illes desenvolupen un cervell més gran que el de les espècies relacionades que es queden en el continent. L’investigador ens explica que viure en una illa afavoreix l’evolució de cervells grans per diverses raons. “A les illes hi ha menys espècies i per tant pocs depredadors: això permet als seus habitants tenir una vida més llarga i pausada i a dedicar més anys al desenvolupament. Un període de desenvolupament més llarg permet un major creixement del cervell. Les illes, però, són també un ambient molt inestable on la disponibilitat de recursos pot variar d’un any a un altre. Les espècies amb un cervell gran poden adaptar-se ràpidament a aquests canvis”.

Un major grandària del cervell equival a una major intel·ligència?

Sayol no només va mesurar la mida total del cervell de cada animal del seu estudi, sinó que també va observar si les àrees cerebrals que havien crescut més eren les que se solen relacionar amb la intel·ligència: “Hem vist que les àrees que creixen més són les anomenades associatives, que integren les informacions procedents de l’exterior per elaborar una resposta”. “Podem concloure que tenir un cervell gran significa tenir més desenvolupades aquestes àrees, i llavors que la mida total del cervell és un bon indicador d’intel·ligència”.

L’investigador ens explica que en el seu estudi va triar les aus com a model perquè es tracta d’un grup d’animals extraordinàriament gran i diversificat, que ha colonitzat els ambients més diversos. Els seus cervells, sovint de grans dimensions, han evolucionat moltes vegades de forma independent. Destaca també la importància d’allunyar-se dels animals massa similars a Homo sapiens quan s’estudia la intel·ligència: “els ocells són animals molt diferents a nosaltres, llavors si comparem l’evolució dels seus cervells amb el que ja sabem sobre la dels primats i altres mamífers podem tenir una visió més amplia.

Els estudis del Ferran i del seu equip no només ens permeten entendre com pot haver evolucionat la nostra mateixa intel·ligència, sinó també tenen implicacions per a la protecció de la biodiversitat. De fet, els resultats aconseguits fins ara poden ajudar a predir quines espècies tenen més possibilitats de adaptar-se als radicals canvis ambientals causats per l’ésser humà a nivell global.

TESIS

Sayol Altarriba, F. (2018). Causes and consequences of brain size evolution: a global analysis on birds. Universitat Autònoma de Barcelona. Director: Daniel Sol Rueda

, , , , , , ,

Giulio Nigro
Llicenciat en Ciències Biològiques a la Universitat La Sapienza de Roma i en Conservació i Evolució a la Universitat de Pisa. Després de treballar per un breu període en la recerca em vaig adonar que la meva veritable vocació no era fer ciència, sinó divulgar-la. Actualment sóc estudiant del màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF i faig les meves pràctiques al CREAF
Articles relacionats
Estudiants de Madrid i Barcelona revelaran la qualitat de l’aire buscant líquens sensibles a la contaminació
10 de juliol 2018Anna Ramon Revilla
,
El canvi climàtic amenaça les espècies d’arbres més importants dels boscos d’alta muntanya
9 de juliol 2018Albert Naya i Díaz
Neix SIBECOL, societat científica que unirà a professionals de la península Ibèrica de totes les àrees de l’ecologia
4 de juliol 2018CREAF
El CREAF es posiciona en l’estratègia europea per impulsar observatoris ciutadans en temes ambientals
3 de juliol 2018Anna Ramon Revilla
Els sòls agrícoles catalans contenen tant carboni com el que Catalunya emet en 4 anys
28 de juny 2018Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: