, ,

La invasió de la vespa asiàtica

20 de maig 2016

“S’expandeix com la pólvora” resumeix Joan Pino, subdirector del CREAF, sobre el cas de la vespa asiàtica. Aquesta espècie invasora va arribar a Espanya el 2010 des de França i a dia d’avui ja s’ha establert en gairebé tot el nord de la Península Ibèrica. A l’abril de 2015 el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va dissenyar un pla per combatre aquest preocupant hoste.

Vespa velutina spp. nigrithorax.  Autor: Muséum de Toulouse/Didier

Vespa velutina spp. nigrithorax. Autor: Muséum de Toulouse/Didier

La vespa asiàtica, amb el seu nom i cognoms Vespa velutina spp. nigrithorax, és una espècie invasora a les zones europees de clima suau i humit. Ja s’han citat colònies en països com Itàlia, Regne Unit i Espanya. Per què ha saltat l’alarma des de la seva aparició? Principalment per la seva presa preferida: l’abella de la mel.

Aquesta vespa no és agressiva amb els humans, però mostra un comportament implacable amb altres insectes. S’estima que una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia. Aprofiten que la seva mida és molt més gran per infondre’ls por i matar-les d’un cop de mandíbula. Separen les parts del cos, les s’uneixen en una bola i les traslladen fins al niu per alimentar les seves larves. Un cop han desaparegut les obreres, entren al rusc i acaben amb la mel.

A causa d’aquest impacte sobre la població d’abelles de la mel, la vespa asiàtica provoca un impacte socioeconòmic rellevant en les zones mel·líferes del nord d’Espanya. El 2012, la zona basca de Pasaia Donibane va registrar una mortalitat d’abelles de la mel del 30%, amb les conseqüents pèrdues del sector apícola. D’altra banda, se sospita que la mateixa vespa té efecte sobre altres productes agrícoles, com flors o fruits cultivats que consumeixen els exemplars adults.

La vespa asiàtica s’expandeix ràpidament per Espanya gràcies a la seva gran capacitat de reproducció i de dispersió de noves fundadores de colònies. Amb una sola reina ja es desenvolupa el niu, que podrà tenir fins a 15.000 cel·les. Si considerem que cada fundadora d’un nou niu pot produir 500 noves reines a l’any, s’entén que l’augment de les seves poblacions sigui tan ràpid. Així mateix, són capaces de volar quilòmetres en un sol dia. Això sí, no només arriben volant a nous territoris, sinó que els éssers humans són molt importants com a transportistes. “Moltes zones poden arribar a tenir el vespa asiàtica per transport de mercaderies amb reines en hibernació” explica Joan Pino, especialista en espècies invasores. De fet, “per conèixer quines espècies noves han arribat recentment al nostre país, és molt important mostrejar les àrees de recepció de mercaderies, com estacions de tren, o ports”, afegeix.

Sense anar més lluny, l’anomenada dràsticament vespa assassina, sembla que va arribar a França el 2004 de manera similar: en un carregament de ceràmica procedent del sud-est asiàtic. En només set anys ja havien ocupat la meitat de departaments del país francès. Des d’allà es va llançar a la conquesta de la Península Ibèrica. El seu punt de partida va ser Navarra, el 2010.

Animación de la invasión de la avispa asiática en España

Animació de la invasió de la vespa asiàtica a Espanya. Font: José Luis Ordóñez CREAF

La lluita contra la vespa asiàtica

Inicialment, l’arribada d’aquest insecte no va ser presa en consideració, fins que va començar a causar impactes en les explotacions apícoles i a interferir en les activitats humanes. Les associacions d’apicultors espanyols presentaven queixes per pèrdues econòmiques. Es van cancel·lar activitats, com ara concerts, per nius problemàtics. Un llarg llistat d’impactes anava apareixent. Era moment de posar-hi remei.

Durant el 2014, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va elaborar  Estratègia de Gestió, Control i Possible Eradicació de la ja famosa vespa asiàtica. Els seus objectius se centraven en frenar l’expansió des de les comunitats del nord, millorar el coneixement de l’espècie i reduir els impactes. Tot això dins d’un programa de seguiment específic.

Les principals accions que es van plantejar van ser la localització i destrucció de nius, així com la captura d’individus amb trampes. En tots els casos aquest ha de ser selectiu, per no crear un impacte innecessari a la resta de fauna. És per això que una de les línies de recerca prioritàries és dissenyar trampes i atraients específics per a la vespa asiàtica. Mentre no es trobi, alguns governs autonòmics s’han aventurat a recomanar mètodes casolans. És el cas de La Rioja, que després de la primera cita de vespa al seu territori (2014) va proposar com atraient una barreja de cervesa, vi blanc i suc de nabius.

Pel que fa als nius, no s’han dut a terme anàlisis econòmiques, però a Toulouse ja s’ha estimat que durant una campanya de control de plagues la retirada de cada niu pot costar uns 110 euros. La millor època per eliminar-los és a la primavera o estiu, quan estan actius, i durant la matinada o el capvespre, quan tots els exemplars són al niu.

D’altra banda, es va proposar un model del risc d’invasió a tot Espanya, per estudiar quines zones podrien ser les noves afectades. Per a això, es va utilitzar un model previ creat al 2014 per Joan Pino del CREAF per a Navarra i aplicat a Catalunya. Gràcies a aquest estudi, s’ha trobat que les zones humides i de temperatures suaus són les més idònies per a la implantació de la vespa. Per aquest motiu, el nord de la península ha estat el més ocupat. Zones àrides com Almeria o de clima sec com Madrid presenten una possibilitat molt més baixa d’invasió. Curiosament també s’ha trobat que Vespa velutina s’implanta amb èxit en àrees urbanes.

Mapa del riesgo de invasión de la avispa asiática en España.

Mapa del risc d’invasió de la vespa asiàtica a Espanya. Font: Estratègia de Gestió, Control i Possible Eradicació de la vespa asiàtica a Espanya.

Entre tot això, es realitzaran actuacions de sensibilització i educació ambiental, informes periòdics de seguiment, i es farà una avaluació dels possibles depredadors natius. Els millors candidats, que s’alimenten de vespes natives i altres himenòpters, són l’aligot vesper i l’abellerol. Fins i tot s’estudia l’ensinistrament d’aus per a aquest fi.

Cal no oblidar la participació de la pròpia societat

Davant d’aquesta situació són moltes les associacions d’apicultors que s’han posat en marxa per combatre la presència, i fins i tot l’arribada, de la vespa asiàtica. Un clar exemple és el govern d’Aragó, que va desenvolupar plans de gestió i control abans de tenir cap cita de l’insecte. Un altre cas és l’Associació Gallega d’Apicultura (AGA) amb la seva  campanya Stop Vespa velutinaVan promoure xerrades informatives sobre aquest problema i col·locació de trampes per atrapar les reines durant la primavera.

Però no només els apicultors s’han implicat, sinó que en algunes zones és tota la societat la que està en moviment. A Mallorca, on l’espècie ha arribat molt recentment, els estudiants de la Universitat de les Illes Balears han desenvolupat una aplicació mòbil per controlar l’expansió. Els usuaris de l’app poden enviar imatges de la vespa a través de xarxes socials i marcar la seva localització. Una vegada més es demostra que el millor pla d’eradicació és que tots hi participem.

 

Recordeu! Si veieu una vespa asiàtica heu de contactar amb els Agents Rurals o la Subdirecció General de Biodiversitat.

, , , , , , , ,

Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
Incendis forestals: aprenent de la bèstia
11 d'agost 2017Francisco Lloret
,
Pensament sostenibilista
31 de juliol 2017Jaume Terradas
Les arrels del cel: literatura i ecologia
26 de juny 2017Jaume Terradas
En record de Maria Rosa Miracle
23 de juny 2017Jaume Terradas
,
L’EXOCAT busca registres d’un paràsit de la figuera de moro
15 de juny 2017Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: