La millor informació sobre boscos i canvi climàtic a Catalunya, reunida en un únic portal

21 de març 2019

La primera peça del portal, l’IFN app posa a diposició des d’avui les dades del quart inventari forestal, les últimes disponibles. Aquestes dades mostren que, encara que els boscos catalans segueixen absorbint més CO2 del que emeten, el ritme amb què ho fan ha disminuït un 17% en els últims 15 anys. El portal, proposat pel CTFC i el CREAF, compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Taula de la jornada presidida per la consellera d'Agricultura Teresa Jordà, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius i la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol.

Taula de la jornada on s’ha presentat el Portal de Boscos presidida per la consellera d’Agricultura Teresa Jordà, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius i la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol.

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha inaugurat aquest matí la jornada que s’ha fet a Barcelona en el marc del Dia Internacional dels Boscos, i que ha comptat amb un centenar d’assistents. A la Jornada també hi ha assistit la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el  director del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares i el director del CREAF, Joan Pino.

Durant la jornada s’ha presentat el futur portal de Boscos i Canvi Climàtic de Catalunya, una pàgina on s’hi podrà trobar tota la informació sobre boscos que s’ha anat generant a Catalunya, i les eines per a poder-la utilitzar. S’espera que estigui disponible en els propers dos anys.

Per poder fer front a la situació de context de canvi climàtic dels nostres boscos (risc d’incendis, sequeres, malalties,...), és bàsic disposar en un format entenedor i ben estructurat de la millor informació sectorial i la més rellevant obtinguda des de la recerca.  

El CTFC i el CREAF seran els dos centres de referència que nodriran i coordinaran aquesta plataforma. La base d’aquest portal seran dos projectes interconnectats en un marc conjunt: l’Observatori Forestal Català i el nou Laboratori Forestal Català. Dues peces, cadascuna amb objectius i públics diferents, però que tindran un objectiu comú: unificar, difondre i posar a disposició dels usuaris  la informació existent sobre els boscos catalans per millorar-ne el seu coneixement i la seva gestió i conservació. Aquesta informació serà útil per a les futures polítiques del sector, per a la recerca i a la societat en general.

La consellera Teresa Jordà en la seva intervenció ha lloat la importància del treball conjunt d’aquests dos centres de transferència de coneixement cap al món social i econòmic de la recerca. Jordà ha explicat que tenim al costat de casa la major central de producció d’energia sostenible, la fusta i “que hem de ser capaços de transformar aquesta energia, no només en calor sinó també en llocs de treball, en gestió sostenible, en preservació de biodiversitat i en acció rural”. També s’ha referit a la importància de l’educació ambiental i sobretot forestal perquè cal “més conscienciació sobre el paper importantíssim i els beneficis que exerceixen els boscos al nostre país”.

Per la seva banda, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha posat en valor la col·laboració entre l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el CREAF per ampliar el coneixement de la interrelació entre boscos i canvi climàtic. Rius ha celebrat que es “posi a disposició de personal dedicat a la recerca i gestió informació que estava dispersa i poc accessible”, i ha assegurat que la iniciativa servirà per “generar més coneixement que ens servirà per intentar mitigar els impactes del canvi climàtic, protegir més els boscos i estar més preparats per al futur”. “Hem de tenir una visió més global i considerar boscos, aigua i canvi climàtic com aspectes interrelacionats”, ha apuntat.

Observatori i Laboratori Forestal Català

L’Observatori Forestal Català és una plataforma web gestionada des del CTFC, amb el suport del DARP, que des de fa més de 10 anys treballa en la difusió d’informació relacionada amb el sector forestal.  Els darrers anys, després d’una transformació d’imatge i de format en com presentar les dades, ha esdevingut un referent per a la consulta d’informació relacionada amb el sector forestal català.   La informació general sobre el medi, els productes forestals o l’economia en el sector conformen les 65 pàgines temàtiques que hi podem trobar en l’actualitat, aquestes alimentades per 72 taules amb dades que recullen la informació del sector i 75 gràfiques que en deriven permanentment actualitzades segons publicació oficial de les dades.

D’altra banda, el CREAF i el CTFC desenvoluparan el Laboratori Forestal Català, un espai de consulta, anàlisi i descàrrega de dades que permetrà a tècnics i investigadors accedir a la informació forestal de base. Un lloc interactiu que ha de permetre als investigadors i les persones que gestionen els ecosistemes forestals jugar amb les dades i crear nova informació per la gestió i la presa de decisions.

El laboratori Forestal Català serà un lloc interactiu que ha de permetre als investigadors i les persones que gestionen els ecosistemes forestals jugar amb les dades i crear nova informació per la gestió i la presa de decisions.

Aquest laboratori contindrà, per exemple, treballs, dades i cartografia  obtingudes durant d’anys de col·laboració entre el CREAF, el CTFC i les dues direccions generals de la Generalitat. Així, en el portal s’hi trobarà l’IFNapp, la nova versió del MIRABOSC, el CANVIBOSC, el CatDrought (sistema de modelització per al monitoreig de l’estrès per sequera dels boscos a Catalunya), els FORESMAP, Indicadors de biodiversitat forestal, la cartografia LIDAR en alta resolució i el DeBosCat.

Els boscos catalans frenen el seu ritme d’absorció de CO2 de l’atmosfera

En la jornada d’avui s’ha presentat la primera part del Laboratori que s’inclourà al futur portal: l’IFN app, un visualitzador de mapes que permet bolcar, filtrar i creuar totes les dades dels inventaris forestals catalans. Aquest sistema estarà disponible on-line des d’avui en aquesta direcció web.

La IFNapp serà la primera novetats del futur Portal dels Boscos de Catalunya

La IFNapp serà la primera novetat del futur Portal dels Boscos de Catalunya

IFN app posa a diposició des d’avui les dades del quart inventari forestal, les últimes disponibles. Aquestes dades fan pal·les que, tot i que els boscos catalans segueixen absorbint més CO2 del que emeten, el ritme amb el que ho fan ha disminuït un 17% els darrers 15 anys. En el període 1990-2000 i el període 2001-2015 els boscos de Catalunya han passat d’absorbir 4,3 tones de CO2 per hectàrea i any a absorbir-ne 3,5.

Aquesta reducció en la capacitat d’embornal es deu en bona part al propi desenvolupament dels boscos, molts dels quals ja no són tan joves i vigorosos com a finals del segle passat, a la manca de gestió sostenible d’una part important dels boscos més densos, i als efectes negatius directes del canvi climàtic (sequera, malalties i plagues, risc d’incendis).

Cal tenir en compte que aquest balanç correspon només als boscos vius en peu. La valoració integrada de la mitigació del canvi climàtic haurà d’incloure també altres aspectes com el cicle de vida dels productes fusters resultants de les tallades, o la substitució de combustibles fòssils per biomassa forestal en la generació d’energia.

Els coordinadors del Laboratori del CREAF i del CTFC han pogut comprovar també que les alzines són l’espècie que més contribueix a l’absorció de COa Catalunya, amb una mica més d’un milió de  tones de CO cada any, seguida pel pi roig, amb 860.000 tones i el pi blanc, amb 770.000 tones.

Gràfic elaborat per José Luis Ordóñez CREAF

 

En aquest sentit, la informació es pot calcular també per comarques i veure, per exemple, quines són les 10 comarques catalanes que més COabsorbeixen cada any gràcies als seus boscos. Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Osona i Berguedà encapçalen aquesta llista amb valors que van entre les 258.000 tones del Berguedà i les 406.000 tones de l’Alt Urgell.

Gràfic elaborat per José Luis Ordóñez

, , , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Només un 17% de les espècies en perill d’extinció estan emparades per les directives de la Unió Europea
18 de novembre 2019Anna Ramon Revilla
“Una planta rep un promig de 26 pol·linitzadors diferents” explica Jordi Bosch al Quèquicom de TV3
12 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
, , ,
La plataforma de coneixement Prismàtic compleix tres anys!
11 de novembre 2019Verónica Couto Antelo
,
La ciutadania es mou per adaptar les conques de la Tordera i el riu Serpis als impactes del canvi global
6 de novembre 2019CREAF
Tenir un cervell gran pot accelerar la formació de noves espècies
5 de novembre 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: