,

L’amenaça de la vespa asiàtica arriba a Catalunya

10 de desembre 2013

La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una espècie invasora d’origen asiàtic, que va ser detectada per primer cop a França al 2004 i a Espanya al 2010. Recentment arribada a Catalunya, representa una amenaça per la població d’abelles de la mel. El CREAF, coordina el projecte EXOCAT finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i centrat en les invasions biològiques a Catalunya . A partir de la informació d’aquest projecte fa un repàs de la biologia d’aquest insecte i de les diferents mesures de gestió.

Vespa Velutina Autor: Alain C. (el chip)

Vespa Velutina Autor: Alain C. (el chip)

Es creu que la vespa asiàtica podria haver-se introduït a través de ceràmiques i productes per l’horticultura importades de la Xina per via marítima, als voltant de 2003-2004. Es va adaptar ràpidament a la zona de Lot-et-Garonne, a prop dels Pirineus. Al llarg dels últims anys la seva distribució s’ha anat ampliant fins arribar al nord d’Espanya (primera detecció de nius al 2010 a Irún), Portugal, Bèlgica i Itàlia.

Com són?

La Vespa velutina, també anomenada vespa asiàtica, és un depredador molt eficaç d’insectes. Entre la seva dieta s’inclouen espècies com les abelles de la mel i altres espècies autòctones. A la tardor també s’alimenten de la fruita madura. És una espècie fàcil de reconèixer, ja que és la única vespa així de fosca a Europa. Té el tòrax i el cap negres, i la part final de les potes i la cara grogues. Mesuren al voltant de 3 cm de llargada.   Els nius són voluminosos, fets de fibres de les escorces dels arbres, i l’orifici de sortida és petit i lateral. Normalment es troben situats a més de 10m sobre el terra, amagats entre les capçades dels arbres, i amb menys freqüència en llocs més arrecerats com matolls o cavitats al terra. També poden trobar-se a vegades en parets buides i edificis oberts.

Niu de Vespa velutina al final del cicle de desenvolupament de la colònia. © Olivier Bonnard, INRA Bordeux.

Niu de Vespa velutina al final del cicle de desenvolupament de la colònia. © Olivier Bonnard, INRA Bordeux.

Són vespes diürnes i socials, i les colònies només viuen un any.

Les colònies són iniciades per una vespa reina després del període de hibernació. El niu primari es va desenvolupant durant l’estació càlida, i arriba a produir centenars de vespes obreres (femelles estèrils), fins que finalment la població decreix i mor. Ho fa just després que la generació sexuada hagi sorgit. Les reines (que són les femelles fèrtils aparellades) s’enterren per passar l’hivern.  

Només cal una vespa reina per fundar la colònia. Alguns estudis han observat que les vespes fundadores són capaces de volar uns quants quilòmetres en un sol dia. Aquesta característica, juntament amb el fet que no s’han detectat predadors naturals a la península ibèrica, li donen unes altes capacitats de dispersió.

La seva manera d’atacar les preses fa que siguin percebudes com una espècie particularment agressiva. La vespa asiàtica cau sobre els recol·lectors que retornen al ruscs carregats de pol·len, i els tira a terra. Atrapa les preses entre les potes i les mata d’un cop de mandíbula, per després separar les altres parts del cos, que ajunta en una bola i trasllada fins al niu per tal d’alimentar les seves larves.

En aquest vídeo es poden veure varies vespes intentant atacar un niu d’abelles de la mel (INRA Frelon asiatique – Le redoutable chasseur):

 

 

Repercussions

Els problemes derivats d’aquesta invasió són nombrosos i preocupants. Les abelles de la mel representen un 30% de la dieta de la vespa asiàtica, que també s’alimenten d’altres vespes i insectes com les aranyes. Això té conseqüències negatives per a altres pol·linitzadors i fauna autòctona.

La reducció de la població d'abelles de la mel ocasiona problemes mediambientals i per l'agricultura en conjunt, degut al paper rellevant que tenen en la  pol·linització.

Degut a la seva mida i el vol sorollós és percebut com un insecte particularment agressiu, i s’ha creat certa alarma entre la població. Certament, el sobrenom de “vespa assassina” hi ha contribuït. Tot i la preocupació, els observadors francesos han coincidit en afirmar que no es tracta d’una espècie particularment agressiva amb els humans. La majoria de les picades a persones s’han produït en tractar de destruir un niu o tocar-ne una sense adonar-se’n. A més, la literatura mèdica indica que al contrari d’altres espècies de vespes, no suposen una amenaça per la salut a Àsia. Les picades són doloroses però no són més agressives que les d’altres espècies.

Encara en expansió

Alguns estudis assenyalen que el risc d’invasió podria augmentar en zones com Espanya sota les condicions de canvi climàtic. A més, s’ha observat que la seva distribució potencial coincideix amb la distribució actual d’una altra vespa social, Vespula germanica. Això podria suposar una eina útil per iniciar mesures de prevenció en aquelles zones susceptibles de ser afectades per la invasió.

Mapa de la distribució i rang d'invasió de Vespa velutina a França i Nord d'Espanya. Dades del 2011.

Mapa de la distribució i rang d’invasió de Vespa velutina a França i Nord d’Espanya. Dades del 2011. Rome Q., Perrard A., Muller F., Villemant C. 2011. Aliens: The Invasive Species Bulletin

 

Per a més informació:

Rome Q.Perrard A.Muller F.Villemant C. 2011. Monitoring and control modalities of a honeybee predator, the yellow-legged hornet Vespa velutina nigrithorax (Hymenoptera: Vespidae). Aliens: The Invasive Species Bulletin,31:7-15.

Gavalda Véronique. Profil d’un tueur d’abeilles, le frelon asiatique à pattes jaunes, Vespa velutina. INRA Bordeux. http://www7.inra.fr/internet/Projets/Diaporama/frelon_asiatique_vespa_velutina/

Patricia Léveillé . Lutte contre le frelon asiatique à pattes jaunes http://www.inra.fr/Grand-public/Ressources-et-milieux-naturels/Tous-les-dossiers/Lutte-contre-le-frelon-asiatique-a-pattes-jaunes

, , , , , , ,

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
, ,
Un sòl sa és imprescindible per a aconseguir la sobirania alimentària
29 de maig 2020Ángela Justamante
Sis tècniques imprescindibles per a conèixer l’agricultura regenerativa!
26 de maig 2020Ángela Justamante
L’agricultura podria retornar el 50% de les terres de cultiu a la natura i mantenir la seva producció
24 de maig 2020Anna Ramon Revilla
,
Les plantes nouvingudes actuen com un imant per als pol·linitzadors
22 de maig 2020Verónica Couto Antelo
,
El canvi passa per l’ecologia
21 de maig 2020Carles Castell Puig

Follow CREAF on: