Un estudi fet pel CREAF fa una revisió sobre diversos aspectes dels compostos volàtils que emeten les flors. S’ha trobat que les plantes poden donar accions d’atracció i de defensa simultàniament, causant la desorientació dels pol·linitzadors. També s’han detectat canvis en les emissions deguts al canvi global.
La revisió publicada a la revista Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, l’han realitzada un equip d’investigadors del CREAF format per Gerard Farré-Armengol, Iolanda Filella, Joan Llusià i Josep Peñuelas. El seu estudi es centra en els patrons d’emissió de compostos orgànics volàtils per part de les flors, així com els llocs més habituals on es donen els patrons. A més a més, també mostra l’efecte que pot induir el canvi global sobre aquestes emissions.
Els compostos orgànics volàtils (COV) permeten la comunicació química de les plantes amb els organismes. Diversos teixits de la planta, com ara les flors, expulsen aquests compostos en forma d'emissions, que poden prendre forma de nèctar, pol·len, etc...
S’han descrit, per exemple, patrons temporals d’emissió de les flors que s’ajusten a les hores d’activitat dels seus pol·linitzadors (diürn/nocturn). També s’ha observat que algunes plantes emeten olors enganyoses que indueixen a pensar que disposen de recompensa quan no és així. Això ho assoleixen sovint imitant la composició de l’olor de plantes veïnes que sí que n’ofereixen. Però sobretot s’ha trobat que les flors emeten substàncies volàtils d’atracció i defensa sovint de forma simultània. Aquest fet, genera conflictes d’interessos respecte als diferents visitants en moltes ocasions, ja que l’efecte repel·lent sovint afecta pol·linitzadors i herbívors per igual.
La defensa es basa en emetre elements tòxics o bé repel·lents (que originin rebuig o inclús toxicitat). El que succeeix en molts casos és que durant el període de floració les plantes repel·lien aquells visitants que no els interessen, però també aquells que fan possible la pol·linització.
D’altra banda, s’ha vist que el canvi global pot afectar positivament les emissions de les flors. En la majoria de casos observats, els factors de canvi global, com ara l’augment de la temperatura o la sequera (ja sigui per efectes directes o bé perquè provoca estrès a la planta), indueixen a un augment de les emissions volàtils de les flors. Aquest fet s’ha observat extensament en estudis fets sobre les emissions de les fulles i s’ha pogut extrapolar en l’àmbit floral. L’augment d’emissions pot incrementar la mida del senyal olfactiu emès o pot induir a canvis en la composició de les olors. Amb el canvi global també augmenta la volatilitat dels compostos (velocitat d’evaporació).
Malgrat s’ha estudiat molt a fons com són aquestes emissions i a quins mecanismes responen, el Gerard Farré assegura que falta vincular el camp que estudia els canvis que es produeixen en les emissions i les respostes dels animals a aquestes emissions modificades.
