Les flors pol·linitzades per insectes tenen una fragància més forta que les que es pol·linitzen amb el vent

1 de juliol 2015

Un estudi publicat a la revista Biochemical Systematics and Ecology i dut a terme per un equip d’investigadors del CREAF ha comprovat que la pol·linització per insectes augmenta l’emissió de les molècules responsables de l’olor de les flors. Les fragàncies de les flors són necessàries per atraure els insectes i garantir l’intercanvi de pol·len amb altres flors.

La papallona Maniola jurtina pol·linitzant la flor de Sant Joan (Helichrysum stoechas). Autor: F.T.Gort (CC BY-NC-SA 2.0)

Papallona (Maniola jurtina) pol·linitzant la flor de Sant Joan (Helichrysum stoechas). Autor: F.T.Gort (CC BY-NC-SA 2.0)

La fragància de les flors depèn del tipus de pol·linització. Així ho confirma un equip d’investigadors del CREAF, dirigit per Josep Peñuelas, investigador del CREAF i professor del CSIC, que ha comprovat que les flors pol·linitzades per insectes alliberen més varietat i més quantitat de compostos químics responsables del seu perfum que les pol·linitzades amb el vent.

Les plantes amb flor tenen diferents estratègies per reproduir-se i no totes fan la mateixa olor.

Per una banda, les plantes anemòfiles es pol·linitzen amb el vent “com les oliveres, que tenen flors amb pol·len que es desprèn i és transportat fàcilment amb el vent”, diu l’investigador del CREAF i primer autor de l’estudi Gerard Farré-Armengol. D’altra banda, les plantes entomòfiles es reprodueixen gràcies als insectes, que transporten el pol·len d’una flor a una altra a la vegada que s’alimenten del nèctar de les flors, “la flor de Sant Joan, per exemple, té una de les fragàncies més característiques i és especialment atractiva per als insectes”, diu Farré-Armengol.

L’estudi ha analitzat les molècules responsables del perfum de les flors. Són els anomenats compostos orgànics volàtils (VOC per les seves sigles en anglès) i principalment són terpens i els seus derivats. El contingut d’aquests compostos químics és molt més elevat en les plantes entomòfiles, fet que demostra que les plantes que es pol·linitzen per insectes tenen una fragància més potent i detectable.

Els investigadors atribueixen aquestes diferències al fet que les flors entomòfiles necessiten atraure els insectes amb senyals, que poden ser visuals amb els colors vistosos dels pètals, o bé químiques, produïdes pels compostos volàtils percebudes amb l’olfacte.

"Les flors i els insectes han evolucionat conjuntament i han desenvolupat uns mecanismes d'atracció i detecció respectivament molt perfeccionats del que tots dos se'n beneficien"

També s’ha constatat que les flors alliberen un tipus de compostos volàtils o un altre depenent del grup d’insectes que les pol·linitzen. “Per exemple, les flors pol·linitzades per papallones no tenen la mateixa fragància que les que normalment es pol·linitzen per abelles”, comenta Farré-Armengol.

Fer bona olor per salvar la descendència

Algunes plantes com la farigola o la sàlvia són entomòfiles i deixen la porta oberta als insectes pol·linitzadors, però a la vegada poden fecundar-se elles mateixes perquè els seus gàmetes masculins i femenins són compatibles. “Es tracta d’una estratègia de reproducció útil quan hi ha pocs insectes pol·linitzadors a l’abast”, diu Farré-Armengol. Fins ara es considerava que aquestes espècies autocompatibles no necessitaven emetre senyals químics gaire potents perquè si podien autoreproduir-se la pol·linització creuada mitjançant la intervenció dels insectes quedava en un segon terme. Sorprenentment, l’estudi revela que aquestes plantes entomòfiles i autocompatibles són les que tenen les fragàncies més potents i més diverses.

“El fet de trobar fragàncies fortes en plantes que podrien reproduir-se elles mateixes remarca encara més el paper dels insectes pol·linitzadors en els ecosistemes. Les plantes prefereixen que les pol·linitzin aquests animals perquè així intercanvien el pol·len amb flors d’altres plantes. D’aquesta manera mantenen la variabilitat genètica dels individus i asseguren la supervivència de l’espècie”, conclou l’investigador Farré-Armengol.

, , , , , , , ,

Marina Torres Gibert
Tècnic en comunicació al CREAF. Sóc Biòloga Ambiental (UAB) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF).
Articles relacionats
,
Els llangardaixos de climes freds són els més afectats pel canvi climàtic
9 de setembre 2019CREAF
,
Aquest final de setembre submergeix-te en el ritme de la natura amb dos grans esdeveniments
4 de setembre 2019Pau Guzmán
,
Estan perdent els boscos tropicals la seva capacitat d’emmagatzemar carboni?
3 de setembre 2019CREAF
,
Les plantes creixen més ràpid davant l’augment de diòxid de carboni només si no els falta l’aigua
30 d'agost 2019Verónica Couto Antelo
El telenotícies de TV3 explica com reforestar els boscos amb la tècnica del cocoon
23 d'agost 2019Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: