Les formigues treballen en equip per recol•lectar més llavors

19 d'octubre 2011

En aquesta estratègia col·laborativa s’aprofita que les formigues obreres més petites són millors cercant les llavors al terra i que  les més grans són millors transportant-les fins al niu. A diferència del transport individualitzat, on la formiga que troba la llavor és la que la duu fins al niu, repartir-se les tasques segons les habilitats de cada individu permet fer arribar més llavors a l’interior del niu amb un esforç menor.

Així conclou un estudi sobre formigues de l’espècie Messor bouvieri realitzat pel CREAF en el que es descriu, per primera vegada, el repartiment de tasques en un procés de recol·lecció de llavors.

Formiga de l'espècie Messor bouvieri

Formiga de l'espècie Messor bouvieri

Els resultats d’un estudi, dut a terme pel Dr. Xavier Arnan i altres investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), descriu per primera vegada una estratègia de recol·lecció de llavors on les formigues es reparteixen les tasques segons les seves habilitats. Així mateix, l’estudi publicat a la revista  Behavioral Ecology and Sociobiology, destaca les avantatges competitives que té aquest treball en equip en front d’altres estratègies basades en una recol·lecció de llavors individualitzada.

Segons els experts, les obreres petites són més ràpides buscant llavors. Aquesta destresa es podria atribuir a que la mida reduïda els hi facilita el moviment entre la vegetació. D’altra banda, les obreres de mida més gran són millors transportant les llavors. Caminen més ràpid amb la càrrega a sobre i tenen menys probabilitat de perdre la llavor pel camí. L’ habilitat de transportar fermament la llavor s’incrementa a mesura que augmenta la mida de la formiga. Per tant, les cadenes de transport de llavors observades s’organitzen segons la mida de la formiga, de més petites a més grans, fins que arriben al niu. Els investigadors van observar cadenes de formigues M. bouveri en les que hi col·laboraven de dues fins a nou obreres diferents.

L’estudi també fa una comparació entre les diferents estratègies de transport. L’estratègia basada en el repartiment de tasques i el treball en equip és més ràpida trobant llavors, més segura a l’hora de transportar-les fins al niu, però més lenta durant la fase de transport, doncs les llavors s’han d’anar passant de les formigues petites a les grans. D’altra banda, l’estratègia de transport individual és més lenta a l’hora de trobar les llavors, menys fiable a l’hora de transportar-les, però més ràpida en el transport, doncs la formiga que troba la llavor és la que la duu directament al niu, sense intermediaris.

Formiga transportant una llavor

Formiga transportant una llavor

L’estudi es va realitzar a Castellbell i el Vilar, un poble situat a prop de Barcelona. Els investigadors van seguir més de 206 llavors de botja (Dorycnium pentaphyllum), des de que eren recol·lectades per obreres de M. bouvieri fins al seu destí.  Un 64% de les llavors van arribar al niu, la resta van caure.

 Una cursa de relleus “a la força”

Una curiositat de l’estudi és que les formigues treballen en equip depenent de la mida de la formiga que troba la llavor. Si una formiga gran troba una llavor és molt probable que la transporti ella sola fins al niu. En canvi, si la que troba la llavor és una formiga petita, aleshores hi ha grans probabilitats de que comenci un treball en equip. Tot i així, la forma en la que es dona el treball en equip és peculiar. Sembla que no és per pròpia voluntat que l’obrera petita passa la llavor a l’obrera gran, sinó que són les formigues grans les que “roben” la llavor de la formiga petita per assegurar l’èxit del transport. Per tant, el transport de llavors cooperatiu entre una formiga i la següent implica algunes lluites internes promogudes per les obreres grans.

 

,

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
,
Què és l’agricultura regenerativa?
16 d'octubre 2021Ángela Justamante
, ,
Com afecta el canvi climàtic a la vinya?
13 d'octubre 2021CREAF
,
El CREAF s’enlaira amb el satèl·lit LandSat-9
7 d'octubre 2021Gerard Gaya
Cultivar cereals i lleguminoses de forma conjunta augmenta la producció agrícola i la captació neta de CO2
7 d'octubre 2021CREAF
És un fet, perdem biodiversitat: actuem?
6 d'octubre 2021CREAF

Follow CREAF on: