Les matemàtiques ens ajudaran a predir quin tipus d’incendi patirà cada paisatge

15 de juliol 2015

El model matemàtic desenvolupat pel CREAF i el CTFC és capaç d’estimar la probabilitat que té un paisatge de tenir un incendi conduït pel vent, per la forma del terreny o per la quantitat de combustible disponible pel foc.  Aquesta eina pot servir per millorar la planificació de les estratègies d’extinció dels incendis i adaptar les mesures de prevenció davant el nou escenari de canvi climàtic.

Incendi topogràfic, Salo (24/7/13). Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Incendi topogràfic, Salo (Bages) juliol 2013. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Un equip d’investigadors del CREAF, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i de la unitat tècnica GRAF dels Bombers de la Generalitat de Catalunya ha trobat la fórmula per saber la probabilitat que té un paisatge de patir un tipus d’incendi o un altre, segons les característiques de la seva vegetació, el tipus de terreny i les condicions climàtiques.

Els investigadors han analitzat les dades dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya en els darrers vint anys.

L’estudi, publicat a la revista International Journal of Wildland Fire, revela que existeix un patró per a cada un dels tres tipus de propagació d’incendis forestals identificats pels equips de bombers. “Els incendis conduits per la forma del terreny, que es desplacen per moviments d’aire similars a les brises, depenen de factors com el pendent i l’orientació de les vessants. Aquests incendis són els menys perillosos i fàcils de controlar”, explica Andrea Duane, investigadora del CTFC i primera autora de l’estudi.

Un altre tipus d’incendi, els convectius, apareixen a llocs on s’acumula molta biomassa i hi ha molt combustible disponible. Es propaguen de manera virulenta en totes direccions i es consideren els més grans i destructius. “Aquests incendis es manifestena principis dels anys noranta, com a conseqüència del progressiu abandonament del món rural i de les activitats tradicionals al voltant dels  boscos, juntament amb la manca de gestió forestal”, explica Míriam Piqué des del CTFC.

Incendi convectiu, Cardona (8/5/05). Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya

Incendi convectiu, Cardona (Bages) maig 2005. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya

El tercer tipus d’ incendies propaga amb el vent i depèn de factors que no es poden modificar, com el propi vent i la topografia. “Són molt perillosos i difícils de controlar,perquè el vent pot canviar de direcció i intensitat de forma sobtada. La seva gestió preventiva, a més, suposa un repte afegit, ja que depenen fortament de variables climàtiquesque són difícils de gestionar”, explica Marc Castellnou de GRAF-Bombers.

Incendi conduït pel vent, La Riba (19/7/11). Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya

Incendi conduït pel vent, La Riba (Alt Camp) juliol 2011. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya

Útil per a la gestió i la prevenció d’incendis

Els investigadors asseguren que aquest treball obre la possibilitat de desenvolupar noves estratègies de gestió territorial i forestal segons els diferents tipus de patrons de propagació dels incendis. “Si coneixem les variables que provoquen un tipus d’incendi o un altre podrem aplicar diferents mesures de gestió. Per tant, no només ajudarà a planificar les actuacions dels bombers davant els incendis, sinó que també ens permetrà actuar preventivament”, diu Lluís Brotons, investigador del CREAF al CTFC, remarcant la necessitat de la gestió i les aclarides del sotabosc per reduir la magnitud d’alguns incendis.

"Si identifiquem les variables que provoquen els diferents tipus d'incendi podrem aplicar mesures de gestió preventiva i evitar catàstrofes forestals."

Incendis i canvi climàtic

L’estudi pot tenir un gran impacte en la recerca dels règims d’incendis en un escenari de canvi global. “Ens trobem en un context en què no sabem com evolucionaran els incendis en un futur. El que sí que sabem és que els canvis ambientals com canvis en l’ús del sòl o en la coberta vegetal canviaran l’estructura dels boscos i, per tant, també pot variar la dinàmica dels incendis”, conclou Andrea Duane.

, , , , , , , , , ,

Marina Torres Gibert
Tècnic en comunicació al CREAF. Sóc Biòloga Ambiental (UAB) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF).
Articles relacionats
Marcos Fernández-Martínez, Josep Peñuelas i Jordi Sardans guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona 2018
15 de febrer 2019CREAF
,
Els boscos de Catalunya es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària
12 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
, , ,
11 dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució
11 de febrer 2019CREAF
El CREAF i l’escola Peramàs de Mataró comencen una relació plena de magnetisme
6 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
Comença un nou projecte que vol integrar la gestió de la biodiversitat en la gestió forestal sostenible
5 de febrer 2019CREAF

Follow CREAF on: