Les papallones seran les protagonistes d’un nou projecte de ciència ciutadana per millorar la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans

11 d'abril 2019

L’AMB amb la col·laboració del CREAF i el IRMB, inicia el projecte en 6 parcs i 2 platges amb l’objectiu d’estendre’l a tota la xarxa de parcs i platges metropolitans al 2020. 

Papallona zebrada (Foto: Jordi sv. CCBY)

Papallona zebrada (Foto: Jordi sv. CCBY)

Aquesta primavera s’inicia una nova iniciativa de ciència ciutadana que té l’objectiu de conèixer la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans. Per fer-ho s’ha escollit estudiar la diversitat de papallones, un insecte molt sensible que dóna molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hábitats, també dels metropolitans. L’observatori està impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i el CREAF. Aquest 2019 el projecte s’inicia amb 6 parcs i 2 platges de l’AMB. Concretament es començarà al Parc de la Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat), al Parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat), al Parc del Turonet (Cerdanyola del Vallès), al Parc dels Pinetons (Ripollet), al Parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric (Badalona), al Parc del Tramvia (Montgat i Tiana), a la Platja de Castelldefels, i a la Platja de Gavà. Ara començarà una campanya per captar voluntaris i voluntàries a participar al projecte. Les persones que s’apuntin rebran una formació específica per aprendre a identificar papallones i poder fer el seguiment cada 15 dies durant la primavera, l’estiu i la tardor. Aquest serà un primer pas cap a un futur Observatori Metropolità de Papallones (mBMS).

Foto: Josep Cano

Foto: Josep Cano

Dades ciutadanes que serviran per guanyar més diversitat 

L’ estudi s’emmarca en el Pla de Millora de la Biodiversitat dels parcs i les platges. Aquests espais metropolitans sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals. Malgrat són uns grans desconeguts a nivell científic, acullen força biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. Poden tenir, a més, un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, i facilitar l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats. Per això, l’estudi agafa les papallones diürnes com espècies bioindicadores i vol ser a la vegada un laboratori per provar estratègies per orientar la gestió dels parcs i platges metropolitans cap a espais que siguin capaços d’acollir molta més biodiversitat.
Com a segona fase, al 2020 es planteja crear l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS)  i ampliar-ho al conjunt de la xarxa de parcs i platges metropolitans.  Aquest observatori se sumaria als esforços que està fent el Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya (més conegut com a CBMS) des de fa més de vint anys, i es complementaria amb l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l‘uBMS, que es centra exclusivament en els jardins de les grans ciutats, com ja és el cas de Barcelona o Madrid.
Vols participar? Escriu a mbms@creaf.uab.cat

, , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
El tractament de les aigües urbanes provoca canvis en la flora i fauna dels rius
16 d'agost 2019Verónica Couto Antelo
,
Els paisatges agrícoles amb parcel·les petites i variades fomenten la biodiversitat
29 de juliol 2019Anna Ramon Revilla
,
La ciència ciutadana, una gran aliada per a vigilar les espècies exòtiques
26 de juliol 2019Ángela Justamante
,
El CREAF contribueix a una metodologia europea per orientar la restauració dels ecosistemes
24 de juliol 2019CREAF
,
El canvi climàtic és més ràpid que la capacitat d’adaptació dels animals
24 de juliol 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: