,

Les plantes nouvingudes actuen com un imant per als pol·linitzadors

22 de maig 2020

L’arribada de plantes a noves regions és cada cop més freqüent amb el canvi climàtic, per exemple quan algunes espècies colonitzen cotes més altes de les muntanyes fugint de l’augment de temperatures. Un estudi adverteix que aquestes plantes atrauen a més insectes i això pot alterar la pol·linització.

L'abella solitària Halictus scabiosae visita una flor d'estepa blanca al Montseny, la planta introduïda als experiments del CREAF. Crèdit: Sara Reverté.

L’abella solitària Halictus scabiosae visita una flor d’estepa blanca al Montseny, la planta introduïda als experiments del CREAF. Crèdit: Sara Reverté.

Plantes i arbres colonitzen espais cada cop més frescos i humits per fugir  del canvi climàtic. Un estudi recent liderat pel CREAF demostra que quan una comunitat natural és colonitzada per una planta “nova”, autòctona però no típica del lloc, el funcionament de l’ecosistema es veu alterat. “Parlem de canvis en les comunitats de pol·linitzadors, en la manera com aquests interaccionen amb la flora i en les conseqüències que això té sobre la pol·linització” explica l’ecòleg del CREAF i primer autor de la recerca, Carlos Hernández-Castellano.

L’estudi, publicat a la revista Ecology, ha comprovat que quan arriba l’estepa blanca (Cistus albidus) als matollars del Montseny, dominats originalment per estepa borrera (Cistus salviifolius), atreu en massa als pol·linitzadors de la regió. Per exemple, els borinots, que són els pol·linitzadors més grans i mòbils, poden arribar a triplicar-se. Hernández-Castellano recorda que “aquests canvis que nosaltres hem provocat experimentalment en la composició de les comunitats de plantes són un fenomen usual sota l’escenari de canvi climàtic, ja que moltes plantes estan modificant els seus rangs de distribució i arribant a cotes més altes”.

Els borinots esgoten de bon matí el pol·len de les flors d’estepa blanca. Això fa que, la resta d’insectes pol·linitzadors que visiten l’estepa, probablement puguin recollir poc pol·len.

Els borinots esgoten de bon matí el pol·len de les flors d’estepa blanca (a la foto) i després van a visitar les lavàndules. Això fa que, la resta d’insectes pol·linitzadors que visiten l’estepa, probablement puguin recollir poc pol·len. Crèdit: Carlos Hernández-Castellano.

Durant la recerca s’han identificat 188 espècies de pol·linitzadors, entre les quals les més abundants són abelles i sírfids, però també s’hi troben freqüentment papallones, mosques, formigues o escarabats. A més dels dos tipus d’estepa, les plantes estudiades perquè hi són comunes són el cap d‘ase (Lavandula stoechas) i la farigola (Thymus vulgaris).

Sense competència entre plantes veïnes  

"Quan l’estepa blanca colonitza el Montseny no competeix amb les altres plantes, perquè es relaciona pràcticament amb totes les espècies de pol·linitzadors de la comunitat i n’atreu de nous."

Les comunitats ecològiques són dinàmiques, van variant al llarg del temps, i ho fan principalment per esdeveniments d’extinció o de colonització, com és el cas d’aquest estudi en que arriba una espècie nova. “Hem observat que quan l’estepa blanca colonitza el Montseny no competeix amb les altres plantes, perquè es relaciona pràcticament amb totes les espècies de pol·linitzadors de la comunitat i n’atreu de nous que poden anar a visitar les plantes veïnes” explica l’ecòleg del CREAF. Tot i això, afegeix, “es poden donar canvis en els patrons de pol·linització que perjudiquin algunes espècies, com per exemple el cap d’ase, que té menys èxit reproductiu”.

El cas del cap d’ase és molt il·lustratiu. Aquesta espècie acostuma a ser visitada per abelles de la mel, que són pol·linitzadors una mica pica-flors i visiten diverses plantes. I és un comportament que la beneficia, perquè així les seves flors poden ser pol·linitzades amb el pol·len de varies plantes. En canvi, quan arriba l’estepa blanca a la comunitat, atrau a més borinots, que visiten els caps d’ase amb insistència i ”escorcollen” moltes flors de la mateixa planta. El pol·len que arriba a les flors, llavors, no és divers i l’èxit reproductiu disminueix, perquè es produeixen menys llavors.

Un borinot (Bombus terrestres) pol·linitzant una planta de cap d'ase. Crèdit: Sara Reverté.

Un borinot (Bombus terrestris) pol·linitzant una planta de cap d’ase. Crèdit: Sara Reverté.

Els experiments s’han fet en parcel·les naturals de matollar de 500 m2 on els investigadors han introduït de manera controlada la planta nouvinguda i han ajustat en número de flors disponibles en cada parcel·la. En total, comprèn una àrea de 32 km2 del Parc Natural de Montseny i entre 430 i una mica més de 800 metres d’altitud.

En la recerca també han participat membres de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Madrid i l’Estació Experimental de Zones Àrides del CSIC.

Imatge de l'experiment organitzat al Montseny. Crèdit: Carlos Hernández-Castellano.

Imatge de l’experiment organitzat al Montseny. Crèdit: Carlos Hernández-Castellano.

, , , , , , , , , ,

Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
, ,
Un sòl sa és imprescindible per a aconseguir la sobirania alimentària
29 de maig 2020Ángela Justamante
Sis tècniques imprescindibles per a conèixer l’agricultura regenerativa!
26 de maig 2020Ángela Justamante
L’agricultura podria retornar el 50% de les terres de cultiu a la natura i mantenir la seva producció
24 de maig 2020Anna Ramon Revilla
,
El canvi passa per l’ecologia
21 de maig 2020Carles Castell Puig
El tritó verd reapareix a l’Empordà després de 20 anys
21 de maig 2020CREAF

Follow CREAF on: