Search

Les tres constants vitals dels ecosistemes terrestres són el creixement vegetal i l’ús eficient de l’aigua i el carboni

El creixement o producció vegetal és un indicador clau segons aquest estudi.
El creixement o producció vegetal és un indicador clau segons aquest estudi.

Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha col·laborat en un article a Nature que proposa tres indicadors claus per valorar el funcionament d’un ecosistema terrestre i valorar si es troba en bon estat de salut o benestar.

Les constants vitals ens donen informació sobre el nostre estat de salut. Aquestes són la tensió arterial, la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria, la saturació d’oxigen i la temperatura corporal. Segons com les tinguem, podem saber si estem sota alguna forma d’estrès (virus, infecció, etc.) o d’inflamació, per exemple. Podríem obtenir indicadors semblants, però sobre la salut dels ecosistemes terrestres? Aquesta va ser la pregunta que Mirco Migliavacca del Max Planck de Biogeoquímica de Jena i un equip internacional en què ha participat el CREAF es va fer fa un temps. Les conclusions de la seva investigació han estat publicades en un article a la prestigiosa revista Nature on proposen tres indicadors clau que ens indiquen si els ecosistemes terrestres funcionen correctament. El primer indicador, per ordre d’importància, és la capacitat màxima de créixer i produir vegetació, el segon és l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de les plantes i el tercer és l’eficiència en l’ús del carboni. Segons l’article científic, monitoritzar aquests tres indicadors permet conèixer l’estat de salut d’un ecosistema i poder predir la seva capacitat d’adaptar-se, sobreviure i prosperar en resposta als canvis climàtics i ambientals. “Fent servir només aquests tres factors principals, podem explicar gairebé el 72% de l’estat de salut d’un ecosistema”, afegeix Migliavacca. “A més, atès que l’eficiència en l’ús de l’aigua és el segon factor principal, els nostres resultats subratllen que disposar d’aigua és crucial per al rendiment dels ecosistemes. Això serà decisiu per a les consideracions sobre l’impacte del canvi climàtic”, afirma Markus Reichstein, director del departament d’Integració Biogeoquímica de l’MPI de Biogeoquímica i coautor.

Josep Peñuelas

“Arribar a determinar indicadors de benestar dels ecosistemes terrestres no és una tasca fàcil, els ecosistemes són complexos quant a la seva estructura i les seves respostes als canvis ambientals, per la qual cosa cal analitzar-ne de molts diferents i decidir aquells paràmetres que sí que responen als canvis i ens donen informació sobre si estan funcionant bé, si estan sota estrès, o en el pitjor dels casos, si estan en declivi” Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i co-autor de l’article.

Les 3 constants vitals L’indicador de productivitat primària màxima (com d’activa està la planta) reflecteix la capacitat de l’ecosistema d’absorbir CO2. L’indicador d’ús de l’aigua és una combinació de mètriques que representen l’eficiència de l’ús de l’aigua de l’ecosistema, una relació entre el carboni absorbit i l’aigua transpirada per les plantes. L’indicador de l’eficiència de l’ús del carboni reflecteix l’ús del carboni per un ecosistema, que representa el carboni respirat davant del carboni captat.

L'estructura de l'ecosistema és molt rellevant i que, per tant, cal tenir en compte que, si volem incidir en la salut dels ecosistemes, serà important considerar que l'estructura és clau i que es pot modelar de manera natural, per les pertorbacions, i que es pot fer de manera artificial, mitjançant la gestió forestal.

Els tres indicadors funcionals identificats depenen de com està estructurada la vegetació a cada ecosistema. Per exemple, de com de verd és, de quin contingut en nitrogen hi ha a les fulles, de l’alçada de la vegetació i de la biomassa. Per això, aquest resultat subratlla que l’estructura de l’ecosistema és molt rellevant i que, per tant, cal tenir en compte que, si volem incidir en la salut dels ecosistemes, serà important considerar que l’estructura és clau i que es pot modelar de manera natural, per les pertorbacions, i que es pot fer de manera artificial, mitjançant la gestió forestal. Alhora, l’eficiència en l’ús de l’aigua i del carboni també depèn críticament del clima i, en part, de l’aridesa, cosa que assenyala el paper crític del canvi climàtic per al futur funcionament dels ecosistemes. “La nostra anàlisi exploratòria constitueix un pas crucial cap al desenvolupament d’indicadors del funcionament i la salut dels ecosistemes”, avalua el professor Markus Reichstein, “i contribueix a una avaluació exhaustiva de la resposta dels ecosistemes del món als canvis climàtics i mediambientals “.

L''ús de l'aigua i el carboni, dos indicadors claus
L”ús de l’aigua i el carboni, dos indicadors claus

L´equip ha abordat aquesta qüestió combinant múltiples fluxos de dades i mètodes. Per exemple, han utilitzat dades mediambientals procedents de xarxes mundials d’estacions que segueixen multitud d’ecosistemes, combinades amb observacions per satèl·lit, models matemàtics i mètodes de descoberta estadística i causal. Els investigadors van inspeccionar les taxes d’intercanvi de diòxid de carboni, vapor d’aigua i energia a 203 estacions de control de tot el món que pertanyen a la xarxa FLUXNET, una xarxa de col·laboració de múltiples equips de recerca que recullen i comparteixen les dades. Els llocs seleccionats comprenen una gran varietat de zones climàtiques i tipus de vegetació. Per a cada lloc van calcular un conjunt de propietats funcionals dels ecosistemes, i van incloure a més a més càlculs sobre les variables mitjana del clima i la disponibilitat d’aigua a terra, així com les característiques de la vegetació i les dades per satèl·lit sobre la biomassa de la vegetació.

Els ecosistemes terrestres proporcionen serveis que són fonamentals per a la societat, com ara la producció de biomassa (fusta i fruits), l’eficiència de la vegetació en l’ús de la llum solar i l’aigua (relacionats amb la refrigeració del planeta i la regulació del clima ), la retenció d’aigua i la protecció davant de l’erosió i, en darrera instància, la seguretat alimentària. Els canvis climàtics i mediambientals, així com els impactes del mateix ésser humà, amenacen contínuament la prestació d’aquestes funcions. Aquests tres indicadors són clau perquè defineixen quines funcions són essencials per al funcionament d’un ecosistema, i amb això podem entendre com respondrà aquestes amenaces.

Article: Migliavacca, M., Musavi, T., Mahecha, M. D., Nelson, J. A., Knauer, J., Baldocchi, D. D., … & Reichstein, M. (2021). The three major axes of terrestrial ecosystem function. Nature598(7881), 468-472.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Il·lustració pre/post incendi. Disseny: CREAF
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.

Cabres i ovelles pasturant al bosc. Imatge: Josep Maria Saurí
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ramaderia, bosc i foc en una jornada a Collbató 

El passat 15 de febrer es va coordinar una trobada per co-dissenyar com ha de ser el model de pastura al bosc perquè sigui compatible alhora per la pagesia i la conservació de la natura. Es van reunir més de 25 persones de tots els sectors implicats: pastura, investigació, gestió de la propietat i associacions forestals.

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Notícies
Galdric Mossoll

Què és la resiliència forestal?

El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia