L’escalfament de l’aigua del mar afecta el déntol de les Medes

10 de juliol 2017

El déntol és un peix depredador que prefereix moure’s per aigües càlides. Amb l’augment de la temperatura del mar pel canvi climàtic, el moviment del déntol pot veure’s modificat i arribar a més profunditat i durant més temps al llarg de l’any. Això pot provocar alteracions en la dinàmica de la mateixa espècie i els ecosistemes costaners.

Déntol a l'Àrea Marina Protegida de Portofino. Autor: Hectonichus (CC BY-SA 3.0)

Déntol a l’Àrea Marina Protegida de Portofino, al mar de Ligúria, prop de Gènova. Autor: Hectonichus (CC BY-SA 3.0)

El moviment per la columna d’aigua del déntol, un peix que viu en fons rocosos i praderies costaneres del Mediterrani i l’Atlàntic, ve influït pels canvis de temperatura al llarg de l’any. Amb el canvi climàtic, l’augment de la temperatura de l’aigua pot permetre que aquest animal arribi a major profunditat i durant més temps, especialment durant els mesos més càlids. Els canvis en el patró de moviment en relació a la temperatura han estat publicats a la revista Nature Scientific Reports, en un estudi en el que hi ha participat l’investigador ICREA del CEAB-CSIC i el CREAF, Frederic Bartumeus.

El déntol (Dentex dentex), que rep el seu nom per les fortes dents que posseeix, és un depredador voraç d’altres peixos, crustacis i cefalòpodes, a més de tenir un valor econòmic important en la pesca comercial i esportiva. El seu rol en la dinàmica dels ecosistemes que habita fa que aquest patró de comportament del déntol aprofitant majors temperatures pugui afectar la dinàmica de l’espècie i dels ecosistemes costaners. La investigació s’ha realitzat a partir de la telemetria acústica, una tecnologia basada en col·locar emissors acústics sobre exemplars de déntol.

L’estudi s’ha dut a terme per experts de la Facultat de Biologia de la UB i de lInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el CREAF, el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), i els Laboratoris Marins de Moss Landing (Estats Units), entre altres institucions.

Podeu llegir més en aquesta entrada que han preparat des de la Universitat de Barcelona.

 

ARTICLE

Aspillaga E., Bartumeus F., Starr R.M., López-Sanz À., Linares C., Díaz D., Garrabou J., Zabala M., Hereu B. (2017). Thermal stratification drives movement of a coastal apex predatorNature Scientific Reports 7, 526. DOI: 10.1038/s41598-017-00576-z

, , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
L’expedició científica d’en Bernat Claramunt a Andorra escala fins la 4a posició del rànquing EarthWatch
23 de gener 2018Albert Naya i Díaz
Les alzines assedegades perden un 21% més de carboni per les arrels
19 de gener 2018Albert Naya i Díaz
Conflictes socials i desastres ambientals en novel•les, cançons i cinema
16 de gener 2018Jaume Terradas
EL CREAF i la Universitat de Costa Rica investiguen com crear i utilitzar el biochar en el cultiu de la pinya
11 de gener 2018Pau Guzmán
El CREAF busca històries personals que tinguin el bosc com a escenari
20 de desembre 2017Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: