L’expedició científica d’en Bernat Claramunt a Andorra escala fins la 4a posició del rànquing EarthWatch

23 de gener 2018

L’expedició ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’ ha pujat de la posició vuit a la quarta en tan sols un any i està considerada una de les 10 millors expedicions científiques de l’ONG EarthWatch Institute. Les persones voluntàries que hi han participat el 2017 han fet la segona cita existent a la península Ibèrica de l’escarabat aranya, entre d’altres. 

dav

Un equip de persones voluntàries treballant en una de les expedicions de 2017. Font: Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees

L’expedició ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’, liderada per l’investigador del CREAF i la UAB Bernat Claramunt, en coordinació amb el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans, és per tercer any consecutiu dins del Top10 elaborat per l’EarthWatch Institute (EWI). D’un total de 45 expedicions ofertes per l’EWI, enguany l’expedició andorrana ha arribat fins la quarta posició gràcies a les votacions de la gent que hi ha participat. El 2015 va ocupar la 7a, i el 2016 va ser 8a. En el podi, s’han situat en tercer lloc una expedició en barca pel riu Amazones; un projecte arqueològic sobre una antiga civilització a Colorado (EUA), en segon lloc; i el millor valorat és un projecte de conservació d’espècies desèrtiques al Parc Nacional Joshua Tree de Califòrnia.

Al llarg del 2017, un total de nou equips voluntaris han participat en l’expedició, que rep el suport d’Andorra Turisme, el Departament de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra i el Comú d’Ordino. “Per a l’any 2018 de moment ja hi ha apuntades vuit expedicions, tot i que esperem que se n’hi afegeixi alguna més”, explica Bernat Claramunt.

expediciobernat3

Un fong del gènere Vibrissea. Font: Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees

Nous insectes i bolets mai abans trobats a Andorra

Durant aquest any, l’expedició ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’ ha fet descobertes interessants al Pirineu andorrà. S’han trobat, per exemple, dos mascles i dues femelles de l’insecte Ernobius nigrinus, fins ara mai localitzat a Andorra i només amb quatre cites per a tota la península Ibèrica. O l’escarabat aranya Ptinus auberti, només trobat un cop abans a la península i mai a Andorra.

Per altra banda, s’han identificat 133 tàxons de fongs, dels quals 17 són primeres cites per a Andorra, segons Manel Niell, investigador del CENMA. Cal destacar la troballa de Cortinarius caperatus, considerada una espècie amenaçada i en la llista de les espècies a protegir de Catalunya; i de Hygrocybe spadicea, espècie amenaçada a nivell europeu, inclosa en nombroses llistes vermelles per la destrucció del seu habitat, i de la que en vam parlar en una publicació anterior.

expediciobernat2

El projecte fa el seguiment, entre d’altres, de les poblacions de micromamífers. Font: Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees

La col·laboració de la gent voluntària és essencial per a molts projectes científics

L’EarthWatch Institute és una ONG internacional que coordina persones voluntàries de tot el món per participar en projectes de recerca, i que elabora cada any un rànquing a partir de les votacions que fan la gent participant. La valoració de l’expedició es fa en base a criteris com la qualitat de la formació, la dinàmica de l’equip, la contribució a la investigació o la satisfacció personal.

La col·laboració que proporciona l’EWI és essencial per a expedicions i projectes com aquest de Claramunt. ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’ aprofita els Pirineus com a sentinelles ambientals per detectar els efectes del canvi global a les comunitats naturals. Per exemple, es fa el seguiment de les poblacions de micromamífers i grans mamífers, el creixement del pi negre al límit forestal, el seguiment de les poblacions d’ocells i insectes, la taxa de descomposició al sòl, la fenologia i diversitat dels vegetals a les congesteres i la producció i diversitat de fongs.

 

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Catalunya necessita repensar la gestió de l’aigua, dels boscos i de l’agricultura
24 d'abril 2018Albert Naya i Díaz
En Constantí Stefanescu participa en l’elaboració de la ‘Guia de les papallones diürnes de Catalunya”
24 d'abril 2018CREAF
Barcelona participarà amb 70 ciutats en una marató de biodiversitat
19 d'abril 2018Anna Ramon Revilla
,
La intel·ligència afavoreix l’aparició de noves espècies
17 d'abril 2018Giulio Nigro
Per a què volem tants escarabats diferents?
16 d'abril 2018Francisco Lloret

Follow CREAF on: