,

Life-Polyfarming proposa un canvi de model agroalimentari totalment sostenible

8 d'octubre 2019

Polyfarming és un projecte d’agricultura regenerativa que combina els recursos del bosc, el bestiar i els cultius per a recuperar un sòl fèrtil en zones de muntanya mediterrània. El projecte, co-finançat pel programa LIFE de la Comissió Europea, el lideren el CREAF i la granja Planeses, on es duu a terme a escala real.

Foto aèria de Planeses. Autor de la foto: Adrià Nebot.

Foto aèria de Planeses. Autor: Adrià Nebot.

Les zones de muntanya mediterrània afronten des de fa anys l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia. Una de les raons és la baixa fertilitat del sòl relacionada amb la sobreexplotació de la ramaderia i l’agricultura al llarg dels anys juntament amb les condicions climàtiques d’aquests llocs. L’abandonament d’aquestes activitats provoca problemes a nivell socioeconòmic, ja que al reduir-se la capacitat de produir cultius i bestiar poden sorgir desigualtats entre territoris. També té un gran impacte ambiental: els sòls es degraden amb més rapidesa, disminueix la biodiversitat d’insectes i microorganismes i es perd la capacitat d’emmagatzemar carboni atmosfèric. En aquest context, LIFE Polyfarming té com a objectiu demostrar que combinant els recursos que ens ofereixen el bosc, els cultius i els animals, podem consolidar un sòl fèrtil i rendible a llarg termini d’una forma sostenible.

LIFE Polyfarming té com a objectiu demostrar que combinant els recursos que ens ofereixen el bosc, els cultius i els animals, podem consolidar un sòl fèrtil i rendible a llarg termini d'una forma sostenible.

El projecte està en marxa a Planeses, una finca situada a la Garrotxa. La granja està envoltada de bosc, té parcel·les de prat en la qual pasturen pollastres, conills i vaques, també disposa d’un hort. Allà, es treballa dia a dia la gestió agro-silvo-pastoral que proposa Polyfarming.

El bosc, un recurs essencial per a totes les activitats de la finca

Un dels productes que s’obté a partir de les tales de branques o troncs del bosc és el biochar. Aquest carbó vegetal, s’utilitza a l’hort i a la pastura per a millorar les propietats físiques del sòl, ja que permet absorbir més aigua i nutrients, a més, és un refugi per als microorganismes i és capaç d’esmorteir els canvis bruscos de temperatura. Abans d’utilitzar-ho, s’afegeix al llit dels pollets per a que ho enriqueixin amb nutrients i microorganismes.

BRF (Bois Rameal Fragmentée), Planeses. Autor foto: J.Luis Ordóñez

BRF (Bois Rameal Fragmentée), Planeses. Autor: J.Luis Ordóñez

Les branques més petites dels arbres serveixen per a elaborar un altre producte, el BRF (Bois Rameal Fragmentée), un compost d’alt contingut nutritiu que afavoreix la proliferació de fongs i bacteris beneficiosos per a la terra. Per a fer BRF les branques es trituren i es deixen descompondre uns mesos al bosc.

Aquestes tècniques, a més de millorar la fertilitat del sòl, són una gran oportunitat per a mitigar el canvi climàtic.

Una altra de les tècniques que s’empra és el conreu sobre llits de troncs (Hügelkulture). El mètode consisteix a enterrar troncs sota el sòl per a que actuïn com a una esponja que reté aigua i microorganismes. Els llits de fusta són especialment útils en zones en les quals hi ha escassetat d’aigua.

Aquestes tècniques, a més de millorar la fertilitat del sòl, són una gran oportunitat per a mitigar el canvi climàtic, tant per a segrestar en el sòl la gran quantitat de carboni atmosfèric que contenen els arbres, com per a aprofitar millor l’aigua en una situació de sequera que serà cada vegada més freqüent.

El bestiar, una peça clau per a enriquir el sòl

El maneig del bestiar de vaques, pollastres i conills també contribueix a recuperar la fertilitat del sòl. A Planeses s’empra el “pasturatge intensiu programat”, amb aquesta tècnica els animals pasturen cada dia a una parcel·la diferent i triguen al voltant de 50-60 dies en tornar a una parcel·la en la qual ja han menjat. D’aquesta forma, no danyen els rebrots de les primeres plantes que es van menjar, però sí que milloren la fertilitat i biodiversitat del sòl amb els seus excrements.

Vaques de Planeses. Atutor foto: J.Luis Ordóñez.

Vaques de Planeses. Atutor: J.Luis Ordóñez.

Polyfarming aposta per un hort de muntanya autosuficient

“Aquest canvi de model reivindica la sobirania alimentària, contribueix a mitigar el canvi climàtic i recupera l'activitat agro-silvo-pastoral en zones de muntanya mediterrània”, reflexiona Marc Gràcia Moya.

El terreny de l’hort no es llaura per a no trencar l’estructura del sòl i, així, evitar la disminució de la biodiversitat i els nutrients. El seu manteniment consisteix, d’una banda, en un sistema de reg que aporta aigua i biofertilizants i, d’altra banda, escampar biochar i BRF per a millorar les propietats químiques i físiques del sòl. Els animals petits són una altra eina essencial per a la gestió: eliminen els insectes, abonen la terra i es mengen les males herbes.

Foto a Planeses. Autora: Maria Josep Broncano

Foto a Planeses. Autora: Maria Josep Broncano

“El sistema Polyfarming és una alternativa al sistema d’agricultura i ramaderia actual. Aquest canvi de model reivindica la sobirania alimentària, contribueix a mitigar el canvi climàtic i recupera l’activitat agro-silvo-pastoral en zones de muntanya mediterrània”, reflexiona Marc Gràcia Moya, investigador del CREAF i coordinador científic del projecte en Planeses.

Planeses està oberta a qualsevol persona interessada i ofereix cursos que expliquen amb tot detall el sistema de Polyfarming.

Ángela Justamante
Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Articles relacionats
Prenent un cafè amb el cicle del nitrogen
22 d'octubre 2019Verónica Couto Antelo
,
“Hi ha molta desigualtat entre el cost de vida i les beques universitàries al doctorat” explica Sara Reverté
17 d'octubre 2019Verónica Couto Antelo
La ciència ciutadana és una font de dades per a fer el seguiment dels objectius de desenvolupament sostenible
11 d'octubre 2019Ángela Justamante
,
Els boscos nous creixen més però són més sensibles al canvi climàtic
9 d'octubre 2019Anna Ramon Revilla
El CREAF aconsegueix l’acreditació ‘Severo Ochoa’
7 d'octubre 2019CREAF

Follow CREAF on: