L’increment dels nivells d’ozó fa perdre el sex appeal de les flors

17 de setembre 2015

Un nou estudi liderat pel CREAF revela que allà on els canvis atmosfèrics estan fent augmentar els nivells d’ozó troposfèric, la fragància de les flors s’està apagant. Per una banda aquest fet provoca que les flors perdin la seva capacitat per atraure pol·linitzadors i vegin disminuït el seu èxit reproductiu. Per l’altre, perjudica les abelles i altres insectes que no localitzen el seu propi menjar.

Borinot (Bombus terrestris) pol·linitzant una flor. Foto: A.Picascia

Borinot (Bombus terrestris) pol·linitzant una flor. Foto: A.Picascia

Les flors i altres parts de les plantes depenen d’unes molècules d’olor per atraure les abelles i altres pol·linitzadors que obtenen aliment de les flors mentre les pol·linitzen. Els canvis atmosfèrics dificulten aquest procés cada vegada més, sobre tot degut a l’ozó que s’acumula a les capes més baixes de l’atmosfera i que es preveu que augmenti les properes dècades. Segons una investigació, liderada pel CREAF i publicada a la revista New Phytologist, les fràgils molècules d’olor de les flors es descomponen amb més rapidesa a mesura que estan exposades a majors concentracions d’ozó.

“L’ozó és un contaminant altament reactiu que augmenta la degradació de tots els compostos volàtils que emeten les plantes en general i els escurça la vida”, comenta el primer autor de l'estudi, Gerard Farré-Armengol del CREAF.

Si augmenten els nivells d’ozó tal i com està previst, les flors seran cada cop menys atractives olfactivament per als pol·linitzadors. Les flors no seran capaces de mantenir una fragància intensa que s’olori a distància i això acabarà afectant tant la flora com la fauna. Els pol·linitzadors tindran problemes per trobar la seva font d’aliment, les flors, i les plantes veuran com disminueixen les visites de pol·linitzadors i baixa el seu èxit reproductiu.

Els borinots no troben les flors de mostassa

Per fer l’estudi els investigadors han fet servir de model el borinot (Bombus terrestris), un dels pol·linitzadors més comuns a Europa i al món. Segons Gerard Farré-Armengol l’estudi no només demostra com l’ozó degrada els compostos volàtils responsables de la fragància de les flors, sinó que ho relaciona amb les conseqüències negatives que té aquest fet sobre els pol·linitzadors. Els investigadors van observar que la degradació de les olors florals en presència d’altes concentracions d’ozó reduïa la distància a la qual les flors podien atreure els borinots.

Flor de la mostassa negra (Brassica nigra). Foto: D. cerulea

Flor de la mostassa negra (Brassica nigra). Foto: D. cerulea

Encara que els investigadors van testar els efectes en les flors d’una sola espècie, la mostassa negra (Brassica nigra), els investigadors estan convençuts que el mateix fenomen succeiria a les fragàncies d’altres plantes en reacció amb l’ozó puix es tracta d’un procés fisicoquímic ben conegut.

A l’estudi hi ha participat investigadors del CREAF, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat de l’Est de Finlàndia (UEF).

, , , , , , , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Marcos Fernández-Martínez, Josep Peñuelas i Jordi Sardans guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona 2018
15 de febrer 2019CREAF
,
Els boscos de Catalunya es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària
12 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
, , ,
11 dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució
11 de febrer 2019CREAF
El CREAF i l’escola Peramàs de Mataró comencen una relació plena de magnetisme
6 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
Comença un nou projecte que vol integrar la gestió de la biodiversitat en la gestió forestal sostenible
5 de febrer 2019CREAF

Follow CREAF on: