La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) és un organisme homòleg al Panell Intergovernamental en Canvi Climàtic (IPCC) que aglutina científics i responsables polítics per fer un seguiment de la salut dels nostres ecosistemes, de la seva biodiversitat i dels serveis essencials que ofereix a la societat.
L’investigador representarà la recerca catalana del CREAF i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya en aquesta és la tercera sessió plenària.
L’investigador del CREAF, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) Lluís Brotons ha participat a la tercera sessió plenària de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). Aquesta sessió, que s’ha dut a terme del 12 al 17 de gener a Bonn, Alemanya, vol informar a més de 120 governs d’àmbit mundial, a organitzacions no governamentals, a la societat civil i al sector privat, dels avenços que hi ha hagut en el seu programa de treball des de la darrera sessió.
Durant la segona sessió, que va tenir lloc a Turquia el 2013, la pol·linització i la degradació del sòl es van considerar dues de les prioritats sobre les quals s’havia de treballar, a banda d’avançar en el recull de metodologies disponibles per modelitzar els impactes sobre la biodiversitat i els seu lligam amb les activitats humanes. Els membres de l’IPBES van acordar un pla de treball a cinc anys vista per desenvolupar una sèrie d’avaluacions sobre el declivi de les abelles i el seu efecte en la producció d’aliments, sobre la degradació del sòl i sobre les espècies invasores.
“Les avaluacions de l'IPBES han d’esdevenir eines claus per a que polítics, gestors i societat en general pugui fer front de forma urgent a aquests problemes ambientals”, comenta Lluís Brotons que està actualment involucrat en la coordinació d’un paquet del programa de treball.
En aquesta tercera reunió de la Plataforma les discussions entre els seus estats membres s’han centrat en establir un programa de treball ambiciós que estableixi quines són les properes avaluacions regionals i globals necessàries per valorar l’estat de la biodiversitat i dels serveis ecosistèmics. Aquestes avaluacions s’hauran de desenvolupar a partir del 2015 i han de complementar les que periòdicament organitza l’IPCC en l’àmbit climàtic. La reunió ha servit també per proposar una estratègia que asseguri que tots els actors polítics, científics i socials treballaran de forma conjunta per avançar en el coneixement d’avantguarda i per a que aquest coneixement sigui la base de la presa de decisions en temes ambientals. “Formar part de l’IPBES és una oportunitat de país que ha de fer créixer la col·laboració entre la recerca i la política ambiental, i que ha de promoure una gestió del medi natural i la biodiversitat basada en l’evidència científica més actual”, explica Lluís Brotons.
A nivell institucional i polític la representació espanyola recau en el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que es coordina amb institucions de recerca com la Universidad Autónoma de Madrid, el CSIC o els mateixos CREAF i CTFC. Es preveu que el paper d’aquestes institucions en les estructures del IPBES es vegi afavorit al final de la reunió.
Aquesta tercera reunió ha estat convocada per la Secretaria de l’ IPBES amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides (PNUD), de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de l’ONU (FAO), i ha estat facilitat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el Consell Internacional per a la Ciència (ICSU) amb el suport de la Plataforma Europea per a la Recerca de la biodiversitat Estratègia (EPBRS) i el Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental (UFZ).
Un acord mundial entre 123 països per crear un panell d’experts sobre biodiversitat
L’objectiu principal d’IPBES és donar vida a un espai de treball comú entre la comunitat científica i els encarregats de formular polítiques sobre la gestió del medi natural i la biodiversitat. Aquesta unió ha de permetre potenciar i enfortir l’ús de la ciència en la formulació de les polítiques ambientals.
La tasca principal d'IPBES serà la de respondre a les sol·licituds d'informació per part de governs, convenis multilaterals ambientals, òrgans de Nacions Unides i altres parts interessades, que estiguin relacionades amb la biodiversitat i els serveis ecosistèmics.
IPBES tindrà quatre funcions principals:
- Identificar i prioritzar informació científica clau que sigui útil per la presa de decisions i que serveixin per catalitzar esforços orientats a la generació de nou coneixement.
- Realitzar les avaluacions oportunes i regulars sobre el coneixement de la biodiversitat, els serveis ecosistèmics i els seus vincles.
- Identificar eines i metodologies rellevants que donin suport a la formulació i implementació de polítiques ambientals més eficaces.
- Proveir i sol·licitar recursos financers per a les necessitats de major prioritat relacionades directament amb les seves activitats.
