L’hora de la natura també ha arribat al CREAF!

5 de juny 2020

El director del centre, en Joan Pino,  8 investigadores i 10 investigadors reflexionen sobre el lema del Dia Mundial del Medi Ambient #eslhoradelanatura. Quina és la natura que volem? Quins models de gestió del medi ambient?

Tarjeta de Agradecimiento Boda con viñedos verdes (7) 
La reflexió d’en Joan Pino, director del CREAF

Vivim temps d’emergència. Aquests darrers mesos, d’emergència sanitària per la crisi de  la COVID-19. Però aquesta darrera ens ha fet oblidar dues crisis més força presents en l’esfera pública l’ any 2020: la crisi de la biodiversitat (resumida en l’informe 2019 de l’IPBES)  i l’emergència climàtica declarada pels governs espanyol i català a inicis d’any. I totes tres ens situen en un context d’emergència ambiental que compromet a mig termini la nostra economia, la nostra societat i fins i tot la nostra supervivència com a espècie.

Fa temps que els científics avisem que cal replantejar la nostra relació amb la natura -en la seva accepció més completa- a través d’un model socioeconòmic més sostenible. És l’hora que deixem de veure-la com un mer recurs i que fem que ocupi una posició central en totes aquelles decisions que prenem com a individus i com a societat. I els centres de recerca tenim un paper cabdal en aquest canvi de paradigma que mai no acaba d’arribar. D’una banda, generant coneixement i eines que siguin útils per a la presa de decisions polítiques i que puguin ajudar-nos a reduir l’efecte d’aquest canvi o a adaptar-nos-hi. I  de l’altra, divulgant aquest coneixement perquè la societat prengui consciència i adopti un paper actiu respecte a la necessitat d’aquest canvi. Aconseguir que aquesta recerca i transferència es duguin a terme amb una petjada ambiental cada cop menor és també l’eix de la nostra activitat.

És l’hora que deixem de veure la natura com un mer recurs i que fem que ocupi una posició central en totes aquelles decisions que prenem com a individus i com a societat, Joan Pino. 

Des del CREAF contribuïm a aquest nou paradigma amb una recerca compromesa, amb transferència de coneixement orientada a la presa de decidions i amb una tasca de divulgació activa. El canvi ambiental és un dels eixos del nostre treball i abasta àmbits com ara el canvi climàtic, les cobertes del sòl o els cicles biogeoquímics, i els seus efectes sobre diferents components de la biodiversitat, com ara els pol·linitzadors o les espècies invasores. També impulsem investigació en eines de teledetecció (captura i tractament d’imatges de satèl·lit, drons, etc.) i d’anàlisi i modelització per a millorar la quantificació i la predicció d’aquest canvi. Com a centre públic, ens comprometem amb aquest canvi de paradigma a través de la participació de diversos dels nostres membres en plataformes internacionals rellevants: l’IPCC sobre canvi climàtic, l’ IPBESsobre biodiversitat, ALTER-Net en serveis ecosistèmics, GEOSS en observació de la terra, NEMOR sobre muntanya i SER en restauració ambiental) i mitjançant projectes de ciència ciutadana que són un excel·lent exemple de col·laboració i implicació de les persones. Alhora, treballem amb la UAB per aconseguir reduir la nostra petjada de carboni, en concordança amb les directrius post-COVID19, que recomanen una aposta pel teletreball i una reducció de les reunions presencials.

El futur de la recerca vindrà marcat per aquest nou paradigma sota l’escenari d’emergència ambiental, tal com posen de manifest el Green Deal recentment presentat per la Comissió Europea per al 2021 i les línies mestres del programa de recerca i innovació Horizon Europe que substituirà l’actual Horizon 2020 a partir del 2022. Així com, per la necessitat que tots els programes de recerca nacionals i internacionals s’alineïn amb els objectius de desenvolupament sostenible marcats per les Nacions Unides. Gràcies a la distinció Severo Ochoa que hem aconseguit recentment i en col·laboració amb els membres del nostre consorci i altres integrants de l’esfera UAB, aspirem a convertir-nos en un centre de referència per a implementar aquest canvi de paradigma. L’hora de la natura també ha arribat al CREAF.

Jaume Terradas

Jaume Terradas

La COVID19 és un desastre humanitari, social i econòmic. Però una epidèmia no és cap sorpresa. Aquesta, ni és la primera, ni serà la darrera. Les condicions de vida n’afavoreixen la propagació, amb una població que s’ha triplicat en només 75 anys, que s’ha fet (en quasi un 80%) urbana , i per tant molt agregada, i que fa intercanvis i desplaçaments personals en hores a molts milers de kilòmetres. La invasió pels humans de les terres salvatges, el canvi del clima i la contaminació de l’aire són factors de risc importants. La nostra manera de fer fins ara és el problema, tornar-hi no pot ser la solució.És l’hora d’accelerar el canvi cap a la sostenibilitat i no “reconstruir” sinó construir una nova economia circular basada justament en aquest canvi.Quan un país entra en guerra l’economia canvia en setmanes de dalt a baix. Ara ho hem de fer, però per tenir un futur amb un medi propici. Cal posar-s’hi ja.

 

Mariona FerrÀndiz

Mariona Ferrándiz

És l’hora de replantejar les ciutats i fer possible que siguin espais més naturals i amables per a les persones i altres espesècies, guanyarem en salut i biodiversitat. És l’hora d’invertir en l’estabilització de postdocs i personal tècnic, persones indispensables per a afrontar la pèrdua de la biodiversitat de manera sana, moderna i innovadora.

 

Guille Peguero

Guille Peguero

És l’hora de reconèixer i estimar la diversitat, la natura i la societat. És l’hora de deixar de parlar del PIB per fer valer a la natura. És l’hora d’acceptar que la natura no té preu però si un valor incommensurable insubstituïble.

 

Marc Peaucelle

Marc Peaucelle

This year, my cherry tree blossomed in December. It’s time to restart nature’s clock.

 

Jofre Carnicer

Jofre Carnicer

És l’hora d’actuar amb rapidesa davant el repte del canvi climàtic. El 2020 serà un any crític per a l’acció climàtica, amb la conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Glasgow a la tardor, on els països han d’augmentar els seus compromisos com a mínim cinc vegades per assegurar un clima estable i un mon segur a les futures generacions. El ritme d’emissions actuals ens porten a un augment global de la temperatura de 3.2 ºC en poques dècades.Els informes internacionals ens indiquen que és l’hora d’accions dràstiques i sense precedents en múltiples sectors de la societat (energia, transport, consum) per reduir les emissions un 7,6% per any de 2020 a 2030 i limitar l’augment de temperatura a menys de 2 ºC.És l’hora de reforçar les xarxes públiques de suport social i cooperació internacional per no deixar ningú enrere durant els canvis dràstics estructurals que implicarà la mitigació del canvi climàtic i per gestionar els seus impactes creixents. Des de la recerca i les universitats, és l’hora també d’un esforç constant en educació ambiental per transmetre a la societat el repte sense precedents que implica el canvi climàtic.

 

Bernat Claramunt 

Bernat Claramunt

És l’hora de reconsiderar el model de desenvolupament de les zones de muntanya, allunyant-nos de models passats basats sobretot en el turisme, i reforçant els valors culturals, socials i ambientals que tenen, per aconseguir que passin de un lloc d’esbarjo on passar els caps de setmana o les vacances, a un lloc on s’hi vulgui viure.

 

Vicenç Carabassa 

Vicenç Carabassa

És l’hora de restaurar els espais degradats i tornar a la natura el que li hem pres.

 

Corina Basnou 

Corina Basnou

Urban meadows and gardens greener schoolyards and accessible nature for all. Just fancy words or nature based solutions to achieve sustainable and biodiversity friendly cities?

 

Joan Llusià 

Joan Llusià

Ja és hora que tinguem un aire net, lliure d’olors que interfereixen les relacions biològiques i perjudiquen la salut tant dels ecosistemes com dels humans.

 

LluÍs Brotons 

Lluís Brotons

Ara és l’hora de posar a treballar l’ecologia per millorar el món!

 

Joan Masó

Joan Masó

La natura no va a l’hora, perquè els efectes del canvi climàtic pertorben el començament de les estacions i els arbres floreixen uns 2-4 dies més aviat cada dècada. És hora que la natura torni a anar a l’hora.

 

Sandra Saura 

Sandra Saura

Al Cap de Creus hi ha una planta endèmica i en perill d’extinció, estudiem anualment el per què, però sobretot el com actuar per a evitar-ho. Treballem localment per intentar evitar l’augment de la taxa de pèrdua de biodiversitat a nivell global

 

Olga Margalef 

Olga Margalef

Es hora d’exigir polítiques públiques que tinguin en compte el context de canvi global i crisi climàtica, centrades en protegir els ecosistemes i garantir el futur de les noves generacions.

 

Anna Àvila 

Anna Àvila

Es hora  de reverdir les ciutats, de portar més natura més a prop del ciutadà. Cal eixamplar el verd i gaudir de la biodiversitat de l’entorn urbà: natura km0.
El confinament ens ha mostrat com pot ser de net el cel en una ciutat sense tràfic. Hem de reduir l’activitat dependent del petroli i, la que s’hagi de fer, que utilitzi altres fonts d’energia.

 

Annelies Broekman 

Annelies Broekman

És l’hora de canviar les actuals polítiques de l’aigua que permeten l’espoli del recurs cap a un model que protegeix i preserva el cicle hídric local i els ecosistemes relacionats.

 

Eduard Pla 

Eduard Pla

És l’hora d¡apostar definitivament per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle alhora que gestionem el territori per aconseguir reduir la vulnerabilitat de les persones i dels ecosistemes als impactes del canvi climàtic.

 

Anabel Sánchez 

Anabel Sánchez

És l’hora de que els coneixements científics estiguin a la base de les decisions de gestió del territori que afecten la salut i el bon funcionament dels ecosistemes.

 

Diana Pascual 

Diana Pascual

És l’hora d’invertir en la gestió forestal adaptativa dels boscos, la prevenció d’incendis i la planificació del territori que millori la resiliència dels ecosistemes als impactes del canvi climàtic i alhora redueixi l’efecte dels danys provocats per aquests impactes.

, , ,

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
L’escola Peramàs crea un mapa interactiu dels ocells de Mataró amb l’assessorament del CREAF
2 de juliol 2020Pau Guzmán
El CREAF, nou membre de la Society for Ecological Restoration
1 de juliol 2020Adriana Clivillé
Vols ajudar a testejar el Laboratori Forestal Català?
26 de juny 2020CREAF
El CREAF s’uneix a Red4C per elaborar una guia de canvi climàtic i ciència ciutadana
25 de juny 2020Pau Guzmán
Durant l’estiu els boscos emeten més concentració de monoterpens, les fragàncies relacionades amb la salut de les persones
22 de juny 2020CREAF

Follow CREAF on: