Neix el primer observatori ciutadà de papallones urbanes

22 de febrer 2018

El CREAF coordina l’equip científic que hi ha darrere de l’observatori pioner a Espanya i que, amb l’ajuda d’un equip de voluntaris, seguiran l’evolució de les poblacions de papallones en 54 jardins de Barcelona i Madrid.

Foto: Eloy Revilla

Foto: Eloy Revilla

Sabies que en els jardins de Madrid i Barcelona podem trobar fins a 49 espècies diferents de papallones? Malgrat això, no sabem si les seves poblacions estan en augment, en regressió, o si comptem amb més o menys espècies ara, que fa cinc anys. Per això, la investigadora Yolanda Melero, del CREAF, ha impulsat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente la creació del primer observatori ciutadà de papallones urbanes a les ciutats de Madrid i Barcelona que ha batejat amb el nom de uBMS (de l’anglès urban Butterfly Monitoring Scheme). Aquest observatori reclutarà un mínim de 40 persones voluntàries a cada ciutat que tindran un objectiu en comú: visitar quinzenalment els jardins que tenen a càrrec i anotar tant les espècies, com el nombre de papallones que veuen. “En la terminologia científica a això se li diu monitoritzar espècies, i serveix per poder saber la diversitat de papallones i com varien les poblacions en el temps”, comenta Yolanda.

Amb aquestes dades, l'equip científic que hi ha darrere del projecte podrà entendre millor la biodiversitat urbana, crear un indicador per avaluar quina qualitat de biodiversitat té una zona verda, o veure quines raons hi ha darrere de certes aparicions o extincions d'espècies a la ciutat.

Per tal que les persones voluntàries facin un treball útil es crearà una app específica i un grup de treball on podran explicar les seves experiències, compartir-les i dialogar amb les persones expertes. A més, se’ls oferiran cursos gratuïts per aprendre a identificar de papallones.

Com crear oasis de papallones a Madrid i Barcelona?

Un programa de seguiment de papallones urbanes és un pas important que cal donar per avançar cap a un model de ciutat més verda i més respectuosa amb la biodiversitat. “Un cop sabem quines poblacions i espècies de papallones hi ha a cada jardí i com evolucionen, podem estudiar com els afecten la urbanització, quines plantes els afavoreixen, com és la grandària idònia d’una zona verda, o molts altres factors”, afegeix Yolanda. Amb això, l’equip científic podrà assessorar els ajuntaments de Barcelona i de Madrid, tots dos col·laboradors del projecte, perquè siguin capaços de crear els seus propis oasi de papallones.

Les vaneses també es poden trobar a les ciutats (Foto: Eloy Revilla)

Les vaneses també es poden trobar a les ciutats (Foto: Eloy Revilla)

"Entre tots elaborarem estratègies o dissenys de ciutat i de zones verdes que facin augmentar les poblacions de papallones i la seva diversitat", comenta Yolanda Melero.

L’observatori és una iniciativa del CREAF en col·laboració amb el Museu de Ciencies Naturals de Granollers, la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad Autónoma de Madrid. Compta amb el suport d’iniciatives similars com el Grup de Seguiment de Fauna (Universitat Complutense de Madrid), els programes de seguiment de papallones català CBMS i espanyol BMS Espanya i el projecte europeu Butterfly Conservation Europe. Compta amb el suport Fundación Biodiversidad, del Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente i la col·laboració dels ajuntaments de Madrid i Barcelona.

El retrat d’una papallona urbanita

La vida de ciutat no és fàcil per a una papallona. Moltes moren quan es mouen d’un jardí a un altre o buscant un aliment en particular que és escàs.

Les espècies de papallones que volen distàncies curtes o que no són molt àgils volant no aconsegueixen arribar als jardins més llunyans o pocs connectats amb altres zones verdes.

A més, moltes d’aquestes només s’alimenten de plantes concretes tenen més dificultats de trobar menjar als jardins, on la majoria de plantes són ornamentals. Per això, les papallones més comunes de les ciutats són aquelles que es mouen més fàcilment i que tenen hàbits d’alimentació generalistes, que mengen una mica de tot. Parlem d’espècies com les blanquetes, Pieris rapae i Pieris brassicae.

Una imatge d'una blanqueta (Foto: Eloy Revilla)

Una imatge d’una blanqueta (Foto: Eloy Revilla)

Ocasionalment també podem veure altres espècies poc freqüents però que en determinats moments de l’any passen per les nostres ciutats en el curs de migracions; per exemple la Vanesa dels cards (Vanessa cardui), que es pot veure fins i tot creuant carreteres. Per trobar espècies menys freqüents a la ciutat, com la Papallona reina (Papilio machaon) i l’ Escac ibèric (Melanargia lachesis), haurem de visitar jardins propers a zones naturals, o jardins més grans i amb millor vegetació nativa, els de major riquesa de espècies.

, , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Una història a Trieste
13 d'agost 2018Francisco Lloret
Detectada una nova espècie invasora de mosquit gràcies a Mosquito Alert
7 d'agost 2018Albert Naya i Díaz
,
Vídeo amb el balanç final del projecte ‘ISACC Tordelta’
6 d'agost 2018Albert Naya i Díaz
Viure en una illa és una decisió intel·ligent
31 de juliol 2018Albert Naya i Díaz
,
Els arbres més vulnerables a la sequera són els que han crescut en millors condicions climàtiques
26 de juliol 2018Giulio Nigro

Follow CREAF on: