L’escalfament global nocturn limita la captació de CO2 de la flora boreal

5 de setembre 2013

Les temperatures nocturnes han augmentat 1,4 vegades més ràpid que les diürnes al planeta.  Aquesta asimetria altera els fluxos de carboni i el creixement vegetal de l’hemisferi nord, segons un treball en el qual participa el CREAF.

Al vespre, quan la fotosíntesi s'atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global

Al vespre, quan la fotosíntesi s’atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global

L’augment de temperatura que està experimentant el planeta s’ha repartit de forma desigual al llarg de l’últim segle. En concret, les temperatures mínimes, registrades durant la nit, han crescut 1,4 vegades més que les temperatures màximes experimentades durant el dia. Aquest fenomen ha provocat l’alteració dels fluxos de carboni i del creixement vegetal en l’hemisferi nord, segons revela una investigació internacional en què ha participat el CREAF i que es publica avui a la revista Nature .

Aquesta conclusió es desprèn de l’anàlisi de dades recopilades al llarg de 28 anys sobre la quantitat la qualitat i el desenvolupament de la vegetació , així com de mapes de intercanvi de CO2 i de mesures in situ d’aquest gas en les atmosferes d’Alaska i Hawaii (tots dos a Estats Units).

Els efectes sobre l'augment de les temperatures màximes en ambdós ecosistemes ja eren coneguts. No obstant, segons Peñuelas, "aquest estudi posa de relleu que l'augment de les temperatures nocturnes també s'ha de tenir en compte".

A les regions boreals, fredes d’alta muntanya i humides temperades, l’augment generalitzat de les temperatures diürnes (màximes) estimula la fixació de CO2 durant les hores de sol, però el major augment de les temperatures de nit (mínimes) estimula encara més la respiració, limitant així la captura de CO2. A més, en les regions temperades i àrides s’ha comprovat l’efecte contrari, el que afegeix asimetria a aquest flux, que està directament relacionat amb el creixement vegetal .

L’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas, únic espanyol a la investigació, assenyala: “Per poder fer previsions fiables i treure conclusions sobre el funcionament dels ecosistemes terrestres i la seva capacitat d’absorció de CO2 hem d’incloure fenòmens essencials com aquest en els nostres models” .

Peng S, Piao S, Ciais P, Myneni RB, Chen A, Chevallier F, Dolman AJ, Janssens Y, Peñuelas J, Zeng H, Zhang G, Vicci S, Wan S, and Wang S (2013) Asymmetric effects of day and night-time warming on Northern Hemispheric vegetation. Nature. DOI: 10.1038/nature12434

, , , , , , , , , , ,

Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Jaume Terradas: «Mantenir la integritat dels ecosistemes beneficia la humanitat, els animals i la biodiversitat»
4 de desembre 2020CREAF
Nou Atles dels ocells nidificants d’Europa, una fita per la investigació de la biodiversitat i la conservació de la natura
3 de desembre 2020Adriana Clivillé
,
L’oli de palma busca reconvertir-se en biocarbó
3 de desembre 2020Verónica Couto Antelo
,
Temperatures càlides i pluges regulars, així ha estat l’any amb més mosquits a Espanya
1 de desembre 2020Àlex Richter-Boix
Ja pots descarregar la nova guia sobre ciència ciutadana, natura urbana i educació ambiental
27 de novembre 2020CREAF

Follow CREAF on: