“No podrem eliminar els incendis del sistema mediterrani. El que podem fer és decidir sobre com volem que siguin, i aprendre a conviure amb el foc”, Andrea Duane

29 de maig 2019

Sobre l’Andrea Duane: és investigadora al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i al CREAF.

La seva tesis doctoral ha estat premiada als “Premis Pioner” del 2018. Aquests premis reconeixen les tesis que tenen més impacte a nivell de transferència  a empreses i aplicabilitat, i aquesta és la primera vegada que el guardó reconeix una recerca en l’àmbit del medi natural (biologia, geologia, hidrologia…).La seva tesi té un valor molt important, ja que ajuda a entendre els diferents tipus d’incendi que es donen a Catalunya i com es propaguen. A més, recull tota aquesta informació en un model matemàtic anomenat MEDFIRE. El model ens ajuda a saber com el canvi climàtic afectarà als incendis, i també com diferents estratègies de gestió, com ara les cremes prescrites, poden tenir un impacte sobre nous incendis.

IMG-20181228-WA0091 (1)

Algun cop havien donat un premi Pioner a un tema d’ecologia?

No, els premis de transferència que donaven fins ara eren gairebé tots, o de l’àmbit dels materials i la tecnologia, o de salut mèdica. La meva tesi no té un potencial de transferència cap a una empresa privada, però sí que té potencialitat per millorar polítiques públiques de la gestió d’incendis que fins ara no estaven tant clares, com la utilitat de les cremes prescrites.

En què consisteix la teva tesi?

Es composa de cinc capítols. Els quatre primers se centren en entendre els elements que intervenen en els incendis que es donen a Catalunya. Per exemple, en quina mesura el paper dels bombers o les característiques del paisatge fan que  un incendi sigui més o menys probable més o menys gran o a quina velocitat i direcció  es propagarà.,.. L’últim capítol, el cinquè, inclou tota aquesta informació en un model matemàtic que prediu com seran els incendis a Catalunya sota diferents escenaris.

Si he entens bé, els primers capítols consisteixen en trobar els “ingredients” del paisatge que ajuden a explicar per què hem tingut els incendis que hem tingut, oi?

Sí, exacte. Al primer capítol volia entendre quins són els elements que influeixen en que hi hagi un tipus d’incendi o un altre, és a dir, quan cremen i com cremen. Vaig tenir en compte tres tipologies d’incendis: els propiciats pel vent (vent), els influenciats per la forma del terreny (topogràfics) o els que es donen quan hi ha gran quantitat de combustible (convectius). Per entendre-ho, vam mirar on hi havia hagut incendis a Catalunya, de quin tipus eren, i què hi havia al voltant, com he comentat abans, teníem en compte les espècies de vegetació, el tipus de terreny, la quantitat de bosc, la pendent i la topografia. Per exemple, vam observar que els incendis convectius es donen quan hi ha molta vegetació, condicions de solana i quan el combustible està sec i disponible. Mentre que els topogràfics es veuen influenciats per la interacció de vents locals amb la topografia

Al primer capítol volia entendre quins són els elements que influeixen en que hi hagi un tipus d’incendi o un altre, és a dir, quan cremen i com cremen.

Pel que fa al segon, vam fer un petit model que permetia reproduir com es propagaven els diferents tipus d’incendis. Els incendis són fenòmens molt complexes, per estudiar-los has de fer moltes simplificacions i llavors no sempre aconsegueixes reproduir la realitat. Però sí que vam veure que si nosaltres diferenciàvem els incendis en les tres tipologies d’incendis que he comentat: vent, topografia i convecció, podíem millorar la simulació.

Sin título-1

Molt interessant…I apart del tipus de paisatge, si incloem altres dades com la meteorologia, podríem dir que hi ha dies en que els incendis són més probables? 

Efectivament, al tercer capítol vam estudiar si hi ha una tipologia de dies que fan que a Catalunya sigui més o menys probable que hi hagi un incendi, que sigui més o menys gran o que es produeixi en un lloc o en un altre. També vam voler avaluar la influència del bombers sobre els incendis al llarg dels darrers 40 anys.

Al tercer capítol vam estudiar si hi ha una tipologia de dies que fan que a Catalunya sigui més o menys probable que hi hagi un incendi, que sigui més o menys gran o que es produeixi en un lloc o en un altre.

Com vau comprovar-ho?

Per comprovar-ho, d’una banda vam recollir tots els dies que hi havia hagut incendis a Catalunya els darrers 45 anys (del 1980 a 2015), i de l’altra, vam agafar les dades de pressió, vent i temperatura de tota Europa durant aquells anys. Amb tota aquesta informació vam agrupar els dies que més s’assemblaven entre ells en sis grups. Tres grups de dies amb vent: dies tramuntana (Catalunya nord), dies de mestral (afecten més a terres de l’Ebre) i dies de ponent (Catalunya central). Dos grups de dies demolta calor: dies d’onada sahariana (al sud i centre de Catalunyai dies d’anticicló (centre de Catalunya), i un grup de dies que vam batejar com “normals”…

No només vam fer aquesta classificació, sinó que vam dividir-los en dues èpoques: abans de l’any  2000 i després de l’any 2000. A partir del 2000, gràcies a la creació del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals dels bombers, els GRAF, els bombers van començar a ser més eficients i a tenir realment un efecte sobre els incendis.

Els bombers són un factor clau per a entendre el regim d’incendis a Catalunya.

I un cop recollida tota aquesta informació, què vau descobrir?  

Que els bombers són un factor clau per a entendre el regim d’incendis a Catalunya. També vam observar que els bombers son molt efectius en apagar els incendis que es produeixen en dies de molta calor (anticiclons), però no pas en els incendis que es donen en dies de vent.

Sin título-2

Aleshores, has fet una radiografia perfecte dels incendis del passat a Catalunya. Però, i els que han de venir? Els incendis del passat influeixen d’alguna manera en que hi hagi una probabilitat més o menys alta d’incendi?

Sí, aquesta pregunta és la que ens vam fer al quart capítol. Quan tu tens un incendi, pots pensar que durant un temps no hi haurà vegetació en aquella zona i que, per tant, allà no tindràs nous incendis. Aquesta reflexió té relació amb la paradoxa del foc. Un concepte que va sorgir als anys 80 i que descriu el fenomen pel qual, quan apagues els incendis, estàs promovent que n’hi hagi més.

Sembla surrealista, apagar incendis provoca incendis?

Si, perquè l’incendi que s’apaga deixa vegetació disponible, de forma que quan hi hagi una condició molt adversa, de molta calor i vent, per exemple, hi haurà moltes més probabilitats de que es doni un gran incendi forestal. En canvi, si deixéssim que els incendis cremessin (mai posant en perill a la població),, no hi hauria tanta vegetació disponible, el paisatge quedaria fragmentat, i l’incendi es pararia o quedaria dins del control dels bombers.

L’incendi que s’apaga deixa vegetació disponible, de forma que quan hi hagi una condició molt adversa, de molta calor i vent, per exemple, hi haurà moltes més probabilitats de que es doni un gran incendi forestal.

Com es traslladaria aquesta reflexió a la gestió del paisatge a Catalunya?

Això té a veure amb les cremes controlades, inhibir futurs incendis amb incendis del passat. És a dir, provocar petits incendis com a vacunes dels grans incendis forestals, òbviament, sense posar en risc els ecosistemes ni les persones.

Mirant tots els incendis que han succeït a Catalunya veiem que els incendis del passat són com una vacuna que protegeix dels incendis del futurs per un període de sis, set anys. A partir d’aquí ja no inhibeixen futurs incendis perquè la vegetació ja ha arribat a un punt en que torna a ser disponible pel foc. Els temps de “vacunació” pot variar una mica segons el escenari del paisatge (afectació per vent, tipus de vegetació, quan trigui en regenerar-se, etc.)

Mirant tots els incendis que han succeït a Catalunya veiem que els incendis del passat són com una vacuna que protegeix dels incendis del futurs per un període de sis, set anys.

És la millor mesura?

És una de las eines que ens pot ajudar a reduir el risc d’incendi, però no és la única. Les cremes prescrites tenen riscos i s’haurien de complementar amb altres mesures, com la gestió forestal, posar animals herbívors, reprendre zones agrícoles com vinyes o fruiters… El problema és que avui en dia, a escala de paisatge de tot Catalunya, és difícil pensar que serem capaços de recuperar activitats forestals tradicionals que ajudin a reduir els incendis, perquè la gestió forestal no és econòmicament rentable. Llavors el que nosaltres diem és que a gran escala les cremes prescrites són una de les eines que ens pot ajudar més a millorar la resiliència d’un bosc i, per tant, a reduir el risc de grans incendis forestals

Sin título-3

Com resumiries l’impacte de la teva feina, quin és el seu valor a nivell pràctic?

Part de la feina ha sigut demostrar l’evidència científica del que els bombers ja coneixien amb la seva experiència. Aquesta tesi pot influenciar i donar suport a estratègies de gestió d’incendis que fins ara no estaven tan clares ni regulades a través d’una llei.

Aquesta tesi pot influenciar i donar suport a estratègies de gestió d’incendis que fins ara no estaven tan clares ni regulades a través d’una llei.

Aviat es publicarà l’últim capítol de la teva tesi que inclou el model MEDFIRE. M’imagino aquesta eina com una mena de bola “màgica” a la que li preguntes la probabilitat de que succeeixi un incendi i com serà… Ens en pots donar una pinzellada?

Clar. El nou MEDFIRE serà un model de probabilitat d’incendi al que li podràs preguntar “Quina és la probabilitat d’incendi a una zona de Catalunya i com serà (propagació, hectàrees cremades…)? Aquest model ja existia, ho va fer l’equip d’en Lluís Brotons, però l’hem millorat perquè hi hem inclòs tota la informació que he anat explicant.

Per respondre’t el model agafa tota la informació dels incendis que van ocórrer en el passat (quin tipus d’incendi, com era la vegetació, quantes hectàrees es van cremar etc.), i simula com seran els incendis del futur sota diferents escenaris: canvi climàtic, canvi el les polítiques d’extinció, canvi en l’economia rural i forestal, etc.

Això permet comprovar l’efectivitat de diferents estratègies de gestió a gran escala, que seria molt difícil d’esbrinar de cap altra manera.

Ángela Justamante
Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Articles relacionats
La ciència ciutadana és una font de dades per a fer el seguiment dels objectius de desenvolupament sostenible
11 d'octubre 2019Ángela Justamante
,
Els boscos nous creixen més però són més sensibles al canvi climàtic
9 d'octubre 2019Anna Ramon Revilla
,
Life-Polyfarming proposa un canvi de model agroalimentari totalment sostenible
8 d'octubre 2019Ángela Justamante
El CREAF aconsegueix l’acreditació ‘Severo Ochoa’
7 d'octubre 2019CREAF
Som a temps d’aturar el canvi climàtic?
4 d'octubre 2019CREAF

Follow CREAF on: