Noves formes per trobar nous usos a les plantes tradicionals

1 de maig 2017

Un grup d’investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, el CREAF, el CSIC i la UB plantegen un nou mètode, la ‘convergència etnobotànica’, per agrupar els usos similars de plantes d’un mateix grup i facilitar la identificació de noves aplicacions dels productes naturals.

El cap d'ase (Lavandula stoechas) s'usa tradicionalment com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.

El cap d’ase (Lavandula stoechas) s’usa tradicionalment com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.

L’etnobotànica és una disciplina que estudia la relació entre les poblacions humanes i el seu entorn vegetal. Moltes plantes són usades per les seves propietats i utilitats, especialment alimentàries i mèdiques. Un estudi publicat a la revisa Trends in Plant Science, en el que hi ha participat entre altres Josep Peñuelas (investigador del CSIC al CREAF), planteja un nou mètode per aprofitar millor més plantes i més propietats de cada una d’elles, alhora que potenciar la recerca i la conservació en biodiversitat vegetal.

La ‘convergència etnobotànica’ pretén aprofitar el coneixement de les societats humanes per agrupar les plantes que tinguin usos similars i detectar-ne de nous. Sovint, les plantes que presenten característiques semblants entre elles són les que també es fan servir amb una finalitat similar. Aquestes coincidències en usos i característiques poden ser interpretades des d’un punt de vista de les relacions evolutives i de parentiu entre els diferents grups de plantes. D’aquesta manera, s’haurien de poder trobar nous vegetals útils pel benestar humà.

Podeu llegir més en aquesta entrada que han preparat des de la Universitat de Barcelona.

ARTICLE

Garnatje T., Peñuelas J., Vallès J. (2017). “Ethnobotany, Phylogeny, and ‘Omics’ for Human Health and Food Security”. Trends in Plant Science, 22 (03), 187-191. DOI: 10.1016/j.tplants.2017.01.001

, , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Les alzines assedegades perden un 21% més de carboni per les arrels
19 de gener 2018Albert Naya i Díaz
Conflictes socials i desastres ambientals en novel•les, cançons i cinema
16 de gener 2018Jaume Terradas
EL CREAF i la Universitat de Costa Rica investiguen com crear i utilitzar el biochar en el cultiu de la pinya
11 de gener 2018Pau Guzmán
El CREAF busca històries personals que tinguin el bosc com a escenari
20 de desembre 2017Anna Ramon Revilla
,
En Sergio Osorio presenta la tesi i demostra que les normes de l’ecologia poden encara revisar-se
20 de desembre 2017Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: