,

Polyfarming, referent de Harvard per a dissenyar un nou model de ciutat

17 de setembre 2020

El model d’agricultura i ramaderia alternatiu que defensa el projecte LIFE Polyfarming ha protagonitzat un recent vídeo realitzat per Harvard Graduate School of Design (GSD)

Centre de Desenvolupament Tecnològic, Logroño (Espanya). Exemple d'integració d'un edifici amb l'activitat agrícola al paisatge al voltant. Crèdit: Arquitectura Agronomia.

Centre de Desenvolupament Tecnològic, Logroño (Espanya). Exemple d’integració d’un edifici amb l’activitat agrícola al paisatge al voltant. Crèdit: Arquitectura Agronomia.

Aquest equip, en col·laboració amb la Fundació LUMA de Arlesproposa un nou model de paisatge a les ciutats, que integri zones urbanes amb zones rurals i productives. El seu interès en el projecte LIFE Polyfarming rau en que el considera un referent en desenvolupament sostenible i innovació.

Polyfarming advoca perquè el treball al camp i els seus resultats tornin a estar en mans de la pagesia, enlloc de dependre de grans empreses agroquímiques. Es planteja, per tant, com una via per adreçar-nos cap a una sobirania alimentària. El vídeo realitzat per l’equip de Harvard inclou una entrevista a Marc Gràcia, coordinador de Polyfarming i investigador del CREAF.

“Volem projectar una nova forma d'urbanisme basada en la lògica de l'agricultura regenerativa”, comenta la responsable de la iniciativa, Teresa Galí-Izard.

Volem projectar una nova forma d’urbanisme basada en la lògica de l’agricultura regenerativa”, comenta la responsable de la iniciativa, Teresa Galí-Izard, professora associada del Departament de Landscape Architecture a Harvard Graduate School of Design en el moment de realitzar el vídeo. Galí-Izard és fundadora de l’estudi Arquitectura Agronomia amb seu a Barcelona i a principis de gener de 2020 ha estat nomenada catedràtica de la Universitat Politècnica Federal de Zuric (ETH Zürich). La seva intenció és continuar treballant per difondre i implantar el model de Polyfarming a gran escala: “aconseguirem un canvi real si el repliquem a diferents ciutats”, assegura.

Parque de los primeros pasos, Caracas (Veneçuela). Aquest parc prèviament era un pàrquing, ara transformat a un parc amb plantes tropicals locals. Crèdit: Arquitectura Agronomia.

Parque de los primeros pasos, Caracas (Veneçuela). Aquest parc prèviament era un pàrquing, ara transformat a un parc amb plantes tropicals locals. Crèdit: Arquitectura Agronomia.

La presentació del vídeo estava prevista per a l’edició de maig de 2020 als LUMA Days, a Arles (França), com a part del projecte ‘Landscape landscape urbanism: the garden of the XXI century’. Però la convocatòria es va cancel·lar a causa de la pandèmia per coronavirus. La repetició de la paraula ‘landscape’ al nom del projecte no és casual, sinó que pretén emfatitzar la importància del diàleg entre el paisatge i l’arquitectura. Per aquest motiu, posa l’accent en la necessitat de recuperar el contacte amb la natura i expandir una ciutat tenint en compte el tipus de sòl, l’ús de l’aigua, la presència d’animals i els cicles de les plantes.

Bases de l’agricultura regenerativa

En aquesta línia, l’equip de Harvard ha desenvolupat una metodologia per aplicar els principis d’agricultura regenerativa a gran escala, utilitzant com a exemple la ciutat d’ Arles, al sud de França. “En el projecte que anàvem a presentar als LUMA Days vam calcular que necessitàvem 200 explotacions agrícoles i ramaderes com Polyfarming per proveir d’aliment la població d‘Arles localment”, explica Teresa Galí-Izard. Aquest càlcul, juntament amb l’explicació tècnica, estarà disponible en un vídeo que es publicarà en breu.

Mapa d'Arles per al projecte ‘Landscape landscape urbanism: the garden of the XXI century’. Crèdit: Teresa Galí-Izard.

Mapa d’Arles per al projecte ‘Landscape landscape urbanism: the garden of the XXI century’. Crèdit: Teresa Galí-Izard.

“En el projecte que anàvem a presentar als LUMA Days vam calcular que necessitàvem 200 explotacions agrícoles i ramaderes com Polyfarming per proveir d’aliment la població d‘Arles localment”, explica Teresa Galí-Izard.

A la gravació, Marc Gràcia subratlla que és urgent canviar el model agrícola i ramader actual cap a un sistema sostenible que recuperi la fertilitat del sòl i que, alhora, ajudi a mitigar l’impacte del canvi climàtic. També detalla quines són les tècniques d’agricultura regenerativa que es duen a terme a Planeses per recuperar un sòl sa i rendible. “A vegades ens oblidem d’un element crític, que és el problema de degradació i pèrdua dels nostres sòls, la base principal per garantir l’alimentació de tota la humanitat”, apunta.

El projecte Polyfarming rep el finançament del programa europeu LIFE, està coordinat pel CREAF i compta amb la col·laboració de la finca de Planeses, situada a Girona (Catalunya).

, , , , , , , , , ,

Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Articles relacionats
Joan Masó contra la Torre de Babel digital
20 d'octubre 2020Adriana Clivillé
El CREAF estudia a Menorca les diferències entre els sòls de pastures semi-intensius i sostenibles
15 d'octubre 2020Anna Ramon Revilla
,
Barcelona, Ciutat Europea del Bosc 2022 amb la participació del CREAF!
14 d'octubre 2020CREAF
Mosquito Alert s’amplia a Europa per rastrejar la propagació de mosquits transmissors de malalties
9 d'octubre 2020Adriana Clivillé
Ja podeu consultar la memòria anual 2019 del CREAF
7 d'octubre 2020CREAF

Follow CREAF on: