Prop del 50% del fòsfor que s’emet a l’atmosfera prové de l’activitat humana

15 de desembre 2014

Segons l’estudi publicat a Nature Geoscience, la Xina aporta el 43% d’aquest percentatge. Durant dècades s’havia pensat que l’activitat humana només aportava un 5% del fòsfor que circula per l’atmosfera. Més fòsfor a l’aire vol dir més fòsfor depositat al sòl, això pot potenciar el creixement de les plantes i la seva capacitat de segrestar CO2 atmosfèric, per tant l’activitat humana pot estar alterant els cicles del fòsfor i del carboni en un ordre de magnitud fins ara desconegut.

Classificant carbónen una mina de Jin Hua Gong en China. / Lhoon (CC BY-SA 2.0)

Classificant carbónen una mina de Jin Hua Gong en China. / Lhoon (CC BY-SA 2.0)

Investigadors del projecte ERC Synergy Grant IMBALANCE – P liderat pel CREAF fan el balanç més realista fet fins el moment del fòsfor atmosfèric al planetaEl fòsfor és un nutrient essencial per a la vida i juga, a més, un paper fonamental en l’agricultura i en la seguretat alimentària mundial. El fòsfor es troba en reservoris minerals i en els essers vius, però també, tot i ser molt menys conegut, circula per l’atmosfera. Fins abans de l’era industrial, el fòsfor  s’emetia a l’atmosfera de forma natural, gràcies a les explosions volcàniques, a l’emissió d’aerosols biogènics, al transport de pols continental i de sal marina, i als incendis forestals. Ara, l’ article publicat a Nature Geoscience ha desvelat quin impacte ha tingut i té l’activitat humana sobre el cicle del fòsfor a l’atmosfera. L’equip d’investigadors internacionals que publica aquesta informació ha posat en evidència que prop del 50% del fòsfor que actualment s’emet a l’atmosfera prové de l’activitat humana, bàsicament de la crema de carbó i de biomassa, quan fins ara es pensava que nomes representava el 5%.

Segons els resultats, la quantitat total de fòsfor emès a l’atmosfera s’ha incrementat un 30% els darrers cinquanta anys com a conseqüència d’haver-se doblat les emissions produïdes pels éssers humans.

Actualment, el 43% del fòsfor antropogènic emès a l’atmosfera prové de la Xina, mentre que les emissions per part d’Europa han anat disminuint any rere any.

Per realitzar l’estudi, els investigadors han fet  un inventari de les fonts  naturals i antròpiques de  222 països i territoris entre 1960 i 2007. S’han tingut en compte mostres de carbó provinent de 13 països diferents i mostres de  la biomassa de les 12 espècies d’arbres i dels 9 cultius més utilitzats com a combustibles.

La combustió emet CO2  a l’atmosfera, però el fòsfor n’ajuda a emmagatzemar

El fòsfor és un nutrient limitant pel creixement de les plantes. Si hi ha molt fòsfor el sòl és fèrtil, les plantes creixen, fixen més CO2 de l’atmosfera i disminueix l’efecte hivernacle que provoca aquest gas. “Els resultats d’aquest estudi mostren que el cicle del fòsfor està fortament pertorbat, més del que pensàvem.

Això obre la possibilitat de que hi hagi molts més ecosistemes que s’estan fertilitzant gràcies al fòsfor atmosfèric que es deposita al mar i sobre tot en el sòl, especialment boscos tropicals i subtropicals d’Àsia i d’Àfrica.

Si aquests ecosistemes es fertilitzen i potencien la seva capacitat de creixement i d’emmagatzematge de carboni, vol dir que el fòsfor atmosfèric està modificant més el cicle del carboni que el que s’havia estimat fins ara”, comenta Josep Peñuelas, professor del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que investiga en el CREAF.

Al revés pot estar passant a Europa o al nord d’Amèrica, on el ritme de combustió de carbó i de biomassa s’ha frenat els darrers anys. Tot i que no hem d’oblidar que aquesta baixada en l’ús del carbó ha millorat moltíssim la qualitat de l’aire que respirem, les taxes d’emissió de fòsfor també han disminuït i el nostre sòl ha deixat de rebre la quantitat de fòsfor que rebia en el passat. El creixement dels nostres boscos, per tant, podria frenar-se per aquesta causa.  “Les polítiques dirigides a reduir les emissions d’aerosols que provenen de l’ús de combustibles fòssils representen una clara opció win-win per a millorar la qualitat de l’aire, a la vegada que es redueix l’escalfament produït pel mateix CO2 que desprèn la combustió. Tot i això, aquest estudi ens suggereix que també hem de tenir en compte el fòsfor que deixem d’emetre quan avaluem la capacitat d’emmagatzemar COdels nostres ecosistemes terrestres i marins”, conclou el professor Peñuelas.

Article:

Wang, R. Balkanski, Y. Boucher, O. Ciais, P. Peñuelas, J. Tao, S. (2014) Significant contribution of combustion-related emissions to the atmospheric phosphorus budget Nature Geoscience

 

, , , , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Paradisos perduts
19 de setembre 2019Jaume Terradas
,
Els llangardaixos de climes freds són els més afectats pel canvi climàtic
9 de setembre 2019CREAF
,
Aquest final de setembre submergeix-te en el ritme de la natura amb dos grans esdeveniments
4 de setembre 2019Pau Guzmán
,
Estan perdent els boscos tropicals la seva capacitat d’emmagatzemar carboni?
3 de setembre 2019CREAF
,
Les plantes creixen més ràpid davant l’augment de diòxid de carboni només si no els falta l’aigua
30 d'agost 2019Verónica Couto Antelo

Follow CREAF on: