Quan la primavera és seca i càlida bona part dels boscos europeus occidentals produeixen més llavors

31 d'agost 2016

L’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO), un gran fenomen atmosfèric que afecta la meteorologia de tot Europa, influeix en la quantitat i en el moment en què es produeixen les llavors als boscos del continent. Una primavera seca i càlida, fa que la majoria de boscos estudiats produeixin més llavors i més sincrònicament. 

Fageda. Autor: CREAF

Fageda. Autor: CREAF

La investigació, que s’ha realitzat en 76 boscos monoespecífics (d’una sola espècie) de França, Alemanya i Luxemburg, s’ha centrat en sis tipus d’arbre: l’avet blanc, l’avet roig, l’avet de Douglas, el faig, el roure de fulla gran i el roure pènol.

És ben sabut que les condicions meteorològiques locals d’un indret ajuden a predir la capacitat de les plantes per a produir les llavors, i que, a més, cada any la quantitat de llavors i el moment de produir-les canvien. Tanmateix, els grans fenòmens atmosfèrics a escala continental, com l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO, per les seves sigles en anglès), poden predir molt millor la quantitat de llavors que produeixen bona part dels boscos europeus i el seu grau de sincronia (com d’alhora les facin). Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a la revista Ecography, i en el que hi han participat investigadors del CREAF, el CSIC i de la universitat belga d’Anvers.

La NAO pot explicar per què la quantitat de llavors produïdes varia cada any

La NAO és un fenomen atmosfèric —semblant al Niño del Pacífic— que es produeix sobre l’Atlàntic Nord i determina el clima de tota Europa. Es basa en la diferència de pressió atmosfèrica que hi ha entre l’Anticicló de les Açores i la Depressió d’Islàndia. La NAO té dues fases possibles. En el primer cas, la diferència de pressió entre l’Anticicló i la Depressió és molt gran (ja que ambdós són molt potents), i l’Anticicló de les Açores se situa més a l’oest. L’altra situació es dóna quan la diferència de pressió entre l’Anticicló i la Depressió és petita, ja que ambdós són dèbils, i l’Anticicló de les Açores se situa l’est.

Animació de les dues situacions de la NAO sobre l'Atlàntic. Autor: CREAF

Animació de les dues situacions de la NAO sobre l’Atlàntic. Autor: CREAF

 “Dir que la quantitat anual de fruits depèn totalment de la NAO és molt agosarat, però sí que veiem que la seva situació a cada estació de l’any és la millor predictora de la quantitat i la sincronia en la producció de llavors”, afirma Marcos Fernández-Martínez, autor principal de l’estudi.

En funció de com estigui la NAO, les condicions meteorològiques a Europa canvien. Per exemple, quan l’Anticicló i la Depressió són molt potents, els hiverns són suaus i humits a la major part d’Europa, ja que entren masses d’aire humides provinents de l’Atlàntic. En canvi, quan tant la Depressió d’Islàndia com l’Anticicló de les Açores són dèbils, els hiverns acostumen a ser secs i freds a bona part del continent, ja que arriben corrents d’aires més eixuts. Ara, gràcies a aquest estudi, s’ha vist que la situació de la NAO a cada estació de l’any ―i no només a l’hivern, que és quan se sol estudiar aquest fenomen tradicionalment― té una gran influència en la quantitat de llavors produïda per part dels boscos. Així doncs, fenòmens atmosfèrics com la NAO que agreguen una gran quantitat de variables meteorològiques a escala continental ―temperatura, precipitació, humitat, vent, radiació, pressió atmosfèrica…― sovint “prediuen millor determinats processos ecològics que qualsevol d’aquestes variables considerades individualment o de forma combinada”, explica l’investigador del CREAF.

Roureda. Autor: CREAF

Roureda. Autor: CREAF

Per a espècies com el roure pènol, el faig i els avets és especialment important que la primavera sigui seca i càlida per a poder produir moltes llavors. D’aquesta manera, s’afavoreixen les condicions òptimes per a la pol·linització d’aquestes espècies, que dispersen el pol·len pel vent, la qual cosa afavorirà una gran producció de fruits. Però cal tenir en compte també les altres estacions, ja que la tardor és molt important en l’acumulació de reserves per a treure fulles i flors a la primavera següent, sobretot per a les espècies de fulla caduca. Per exemple, explica en Marcos, “els roures, i també els avets, prefereixen tardors càlides i humides per a produir molta llavor a la primavera, ja que d’aquesta manera la caiguda de les fulles i l’adormició de l’arbre és posterior i poden acumular més reserves durant més temps”. Per altra banda, en el cas dels avets, perennes, per a una gran producció també són necessaris  hiverns amb temperatures suaus i precipitació abundant.

Com més semblants siguin les condicions ambientals, més sincronia hi haurà entre dos boscos

De la mateixa manera, l’estudi demostra que la sincronia en la producció de llavors, és a dir, com d’alhora en el temps es produeixen, també està estretament relacionada amb la NAO. Aquest fenomen atmosfèric influeix en les condicions ambientals de tot Europa i els senyals que els arbres reben seran semblants a tot el continent. Aquesta homogeneïtat d’estímuls percebuts farà que, si les condicions són adequades, tant els arbres de la mateixa espècie repartits per Europa com fins i tot boscos d’espècies diferents sincronitzin les seves produccions de fruits. Per tant, com més semblant siguin les condicions i els senyals ambientals entre dos llocs major sincronia hi podrà haver en la producció de fruits.

Primer pla de les fulles d’un faig. Autor: Jose Luís Ordóñez

Primer pla de les fulles d’un faig. Autor: Jose Luís Ordóñez

En aquest cas, les primaveres seques i càlides encara afavoreixen en major grau la sincronia entre boscos de la mateixa espècie a escala continental —sobretot entre fagedes—, ja que se’n facilita la pol·linització. Tanmateix, a més petita escala, l’estudi mostra com les condicions meteorològiques locals i la distància geogràfica entre els boscos juguen un paper fonamental en la sincronització. “Com més a prop es trobin dos punts, més iguals seran les seves condicions ambientals, i per tant segurament més alta serà la sincronia a l’hora de produir les llavors per part de dos boscos que tinguin la mateixa espècie dominant”, conclou en Marcos Fernández-Martínez.

 

ARTICLE

Fernández-Martínez, M., Vicca, S., Janssens, I.A., Espelta, J.M., Peñuelas, J. The North Atlantic Oscillation synchronises fruit production in western European forests. (2016) Ecography. DOI: 10.1111/ecog.02296

, , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Marcos Fernández-Martínez, Josep Peñuelas i Jordi Sardans guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona 2018
15 de febrer 2019CREAF
,
Els boscos de Catalunya es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària
12 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
, , ,
11 dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució
11 de febrer 2019CREAF
El CREAF i l’escola Peramàs de Mataró comencen una relació plena de magnetisme
6 de febrer 2019Anna Ramon Revilla
Comença un nou projecte que vol integrar la gestió de la biodiversitat en la gestió forestal sostenible
5 de febrer 2019CREAF

Follow CREAF on: