,

Què és l’agricultura regenerativa?

16 d'octubre 2021

Anem a un supermercat i trobem el que busquem, independentment de si n’és o no temporada: prunes, mangos i meló al mes de gener. Com és possible? Ho és perquè l’eix del nostre sistema agroalimentari se situa en la sobreproducció d’aliments, “de tot en qualsevol època de l’any”. Això, però, té un gran cost a nivell mediambiental: la sobrepastura, l’agricultura intensiva i la desforestació, per exemple, tres activitats humanes responsables del deteriorament del sòl i de la crisi climàtica actual. En aquest context, sorgeix un model que cada vegada ressona més com una forma efectiva de revertir la situació, el model regeneratiu. Però, per què esdevé tan revolucionari? Com es diferencia de l’ecològic? Se n’ha fet un segell? Quines organitzacions i projectes l’impulsen?

Trozo de una huerta regenerativa. Foto: Ángela Justamante, CREAF.

Trozo de una huerta regenerativa. Foto: Ángela Justamante, CREAF.

L’agricultura regenerativa reivindica que la salut del sòl està intrínsecament lligada a la sostenibilitat total del nostre sistema alimentari, des de la qualitat nutricional de les plantes i animals, fins al futur del nostre planeta. El seu objectiu és, per tant, regenerar, estimular i mantenir la fertilitat i la biodiversitat de la terra: promou un sòl que contingui gran quantitat de vida i de matèria orgànica i que sigui capaç de produir aliments utilitzant els recursos propis de la naturalesa.

Ho fa emprant tècniques agrícoles, ramaderes i silvícoles que alimentin de manera natural les plantes i protegeixin el sòl de les intervencions que puguin afectar els propis processos biològics. Alerta! No es tracta de tornar al passat, sinó tot el contrari: és un model innovador que incorpora tot el nou coneixement científic que tenim avui dia sobre com funciona el sòl i la nutrició de la vegetació.

Alerta! No es tracta de tornar al passat, sinó tot el contrari: és un model innovador que incorpora tot el nou coneixement científic que tenim avui dia sobre com funciona el sòl i la nutrició de la vegetació.

Seguint aquesta premissa, les pràctiques que proposa es caracteritzen per eliminar la llaurada, que trenca l’estructura del sòl; mantenir la coberta vegetal, per no deixar la terra nua i prevenir-ne l’erosió; augmentar la diversitat i la producció de plantes; combinar l’agricultura i la ramaderia, emprant els animals de pastura per fertilitzar la terra, alhora que els animals gaudeixen d’una bona alimentació; planificar un millor aprofitament de l’aigua; i evitar utilitzar maquinària pesant, fertilitzants, pesticides i abonaments químics per no deteriorar el sòl, ni dependre de les grans empreses agroquímiques.

Gestió amb vaques d'una pastura regenerativa. Foto: Ángela Justamante, CREAF.

Gestió amb vaques d’una pastura regenerativa. Foto: Ángela Justamante, CREAF.

Un pas més enllà respecte al model ecològic

El terme ‘agricultura regenerativa’ el va definir per primera vegada a principis de la dècada de 1980 l’Institut Rodale. Aquesta organització nord-americana, sense ànim de lucre, la va definir com una alternativa real a l’agricultura convencional, la qual deteriora la terra, la salut del planeta i la de les persones, fent un pas més respecte del model  ecològic. Però, per què? L’agricultura ecològica o orgànica proposa pràctiques que se centren a mantenir les condicions de l’ecosistema del sòl, no danyar-lo, conservar-ne la biodiversitat i reduir-ne la contaminació. La regenerativa, però, va un ‘pas més enllà’ i no només manté, sinó que potencia la recuperació dels sòls degradats: n’augmenta exponencialment el contingut de matèria orgànica, la capacitat de retenir i aprofitar l’aigua, i la diversitat de plantes, insectes i microorganismes que formen part de la xarxa tròfica.

Una adaptació al canvi climàtic

L’agricultura regenerativa és cada cop més rellevant com a part de la solució a la crisi climàtica actual. El motiu? D’una banda, en augmentar el contingut de matèria orgànica, s’incrementa la capacitat del sòl d’emmagatzemar més aigua. Això suavitza l’efecte de les inundacions i l’erosió per fortes pluges, i contribueix al fet que els conreus puguin ser productius sota condicions climàtiques àrides severes, com ara les sequeres, que cada vegada seran més freqüents.

Una terra fèrtil també absorbeix molt més CO2 atmosfèric i és capaç d'emmagatzemar-lo en forma de carboni al sòl, i en disminueix la concentració en l'atmosfera.

Una terra fèrtil també absorbeix molt més CO2 atmosfèric i és capaç d’emmagatzemar-lo en forma de carboni al sòl, i en disminueix la concentració en l’atmosfera. Així mateix, són pràctiques que produeixen moltes menys emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja que gairebé no cal fer servir maquinària pesant ni fertilitzants, i per tant no es cremen combustibles fòssils.

Hort sense llaurar. Foto: Maria Josep Broncano, CREAF.

Hort sense llaurar. Foto: Maria Josep Broncano, CREAF.

A més, també promou beneficis socials en la lluita contra l’abandonament rural, ja que aposta perquè qualsevol agricultor/a pugui replicar-la a la seva finca sense una gran inversió econòmica; i en l’impuls de la sobirania alimentària, perquè un país amb un terreny fèrtil que no depengui de les grans empreses és capaç de produir aliments de qualitat i decidir polítiques agràries i alimentàries pròpies.

Pràctiques diverses

El model regeneratiu integra i combina diverses pràctiques agrícoles i ramaderes sostenibles. Algunes d’elles:

  • Agricultura natural (Natural farming)- Intervé el menys possible en el sòl perquè els processos naturals facin la seva feina: no es llaura el sòl, no s’eliminen les males herbes, no s’utilitzen herbicides, pesticides o adobs químics. També proposa la rotació dels conreus dins d’un mateix any.
  • Agricultura orgànica- No danya el sòl, ja que no fa servir productes químics, elabora biofertilitzants i empra microorganismes nadius per a nodrir el sòl.
  • Agricultura del carboni (Carbon farming)- Consisteix a deixar el sòl sense llaurar per segrestar carboni atmosfèric: llaurar els camps altera l’estructura natural del sòl i allibera el carboni emmagatzemat a la terra cap a l’atmosfera.
  • Conreus de cereal sobre pastures perennes (Pasture cropping)- Promou la sembra de cereals d’hivern directament sobre prats perennes que estan actius a l’estiu, per augmentar la producció anual de pastures.
  • Agroforesteria- Sistema que combina els arbres amb els conreus o el bestiar al mateix lloc perincrementar les sinergies entre els animals, que s’alimenten de pastura fresca, i les plantes, que es beneficien dels excrements del bestiar.
  • Disseny de línies clau (Keyline design)- Tècnica que, segons la topografia de la zona, dissenya el terreny per distribuir-hi l’aigua de manera homogènia.
  • Maneig holístic (Holistic management)- Pràctica ramadera on els animals es mouen contínuament. Cada dia el bestiar es mou a una nova parcel·la de pastura i triga uns mesos a tornar al mateix prat. D’aquesta manera, l’herba pot recuperar-se de l’impacte i aprofitar els excrements del bestiar, queaugmenten la fertilitat del sòl.
  • Pasturatge racional Voisin- Similar al maneig holístic, és una pràctica ramadera que tria el moment adequat perquè el bestiar pasturi en una parcel·la determinada. Es basa en el coneixement del funcionament del rebrot de la pastura i en les necessitats i el benestar animal.
  • Granges polifacètiques (Polyface farms)- Són granges que integren l’agricultura, la silvicultura i el pasturatge per augmentar la fertilitat del sòl.

Hi ha un segell d’agricultura regenerativa? 

Encara no s’ha instaurat a Europa, però sí als Estats Units. L’any 2017 un grup de productors agraris i ramaders al costat d’experts/es en l’estudi del sòl, benestar animal i equitat social, va impulsar el certificat orgànic regeneratiu als EUA. Els tres criteris necessaris per poder certificar un producte com a regeneratiu són: la salut del sòl, el benestar animal i la justícia social.

Enciam d'horta regenerativa. Foto: Ángela Justamante, CREAF.

Enciam d’horta regenerativa. Foto: Ángela Justamante, CREAF.

Els tres criteris necessaris per poder certificar un producte com a regeneratiu són: la salut del sòl, el benestar animal i la justícia social.

El criteri de ‘promoure la salut del sòl’ inclou la rotació de conreus, evitar els productes agroquímics, pasturatge rotatiu, reduir o eliminar la llaurada, i mantenir cobertes vegetals. En el cas del benestar animal, remarquen que el bestiar s’hagi criat en pastura, que no es lesioni ni experimenti angoixa i que visqui en un refugi adequat. Respecte a l’equitat social, les condicions engloben: pagar de manera justa els productors i oferir bones condicions laborals per als i les treballadores.

Projectes i organitzacions de referència

En l’àmbit català destaca Polyfarming, un projecte cofinançat pel programa LIFE de la Comissió Europea que lidera el CREAF. Va començar en 2016 amb l’objectiu de recuperar l’activitat agrícola i ramadera d’una finca abandonada a Girona, Planeses, utilitzant el model regeneratiu. Després de 5 anys, els resultats avalen que aquest tipus d’agricultura té un gran potencial en la lluita contra el canvi climàtic i l’abandonament rural.

Vinyes a Mas La Plana, Família Torres. Foto: Toni Galitó.

Vinyes a Mas La Plana, Família Torres. Foto: Toni Galitó.

Amb l’objectiu que el projecte transcendeixi i es pugui replicar a escala nacional i internacional, Polyfarming ha publicat el ‘Manual del Sistema Polyfarming’, un ’abecedari’ de l’agricultura i ramaderia regenerativa que vol donar eines i coneixement perquè qualsevol persona interessada pugui conèixer el model i aplicar-lo en la seva pròpia finca.

Amb l'objectiu que el projecte transcendeixi i es pugui replicar a escala nacional i internacional, Polyfarming ha publicat el ‘Manual del Sistema Polyfarming’, un ’abecedari’ de l'agricultura i ramaderia regenerativa que vol donar eines i coneixement perquè qualsevol persona interessada pugui conèixer el model i aplicar-lo en la seva pròpia finca.

Família Torres a Catalunya també implementa l’agricultura regenerativa en les seves vinyes. L’objectiu que s’han marcat és arribar a un nou equilibri basat en l’increment de la biodiversitat i de matèria orgànica de manera natural, potenciant així la funció de les vinyes com a magatzem de carboni. El seu pla agrícola contempla la reconversió al model regeneratiu de la totalitat de les seves vinyes ecològiques, distribuïdes a les denominacions d’origen Penedès, Priorat, Conca de Barberà i Costers del Segre.

A les àrees de l’altiplà de Granada, Los Vélez, Alto Almanzora, Guadix i Nord-oest de Múrcia, trobem l’associació AlVeAlque treballa en la restauració de finques agrícoles amb sòls degradats o erosionats, utilitzant tècniques regeneratives en tots aquests llocs.

Foto: Asociació d'agricultura regenerativa, AlvelAl.

Foto: Asociació d’agricultura regenerativa, AlvelAl.

Entre els productors i organitzacions que promouen la venda de productes regeneratius i la difusió d’aquesta mena d’agricultura, trobem: la web d’Agricultura Regenerativa, la finca Planeses, on es duu a terme el sistema Polyfarming  i Carne de Pasto.

En l’àmbit internacional, les organitzacions i projectes més capdavanters són: Regeneration International, Institut Rodale, Savory Institute i Kiss the Ground. Una de les iniciatives més significatives és el ‘4 per 1.000’, que es va llançar a la COP21 i va impulsar molts governs a incloure el segrest de carboni del sòl com a part de les seves estratègies per mitigar el canvi climàtic. L’objectiu és aconseguir per a l’any 2050 una taxa de creixement anual del 0,4% de les reserves de carboni dels primers 30-40 cm de sòl, la qual cosa redueix molt significativament la concentració de CO₂ a l’atmosfera. Un altre projecte que ha començat recentment és AgriCaptureCO2, finançat pel programa europeu Horizon2020, i amb l’objectiu de promoure l’agricultura regenerativa a través de l’ús de noves tecnologies.

El futur serà regeneratiu o no serà

Impulsar la transició al model regeneratiu no depèn només dels productors, sinó que és el conjunt de la societat qui ha d’empènyer al canvi.

És el conjunt de la societat qui ha d'empènyer al canvi.

Com? Comprant productes regeneratius, recolzant polítiques locals de canvi i pressionant perquè els governs apostin per iniciatives internacionals que implementin l’agricultura regenerativa.

Comença el teu propi projecte regeneratiu!

D’acord amb l’equip Polyfarming, els agricultors/es que comencin un projecte d’agricultura regenerativa haurien de fer-se cinc preguntes.

Pastura gestionada d'acord amb el model regenerativ. Foto: Maria Josep Broncano,

Pastura gestionada d’acord amb el model regeneratiu. Foto: Maria Josep Broncano.

1. Estem aprofitant el potencial de la diversitat de plantes?

2. Com es fa el retorn de la part de producció que obtinc, -per exemple, els productes de l’hort- al sòl?

3. Com alimento la cadena tròfica del sòl: insectes, microorganismes, animals, etc.? Estem alterant d’alguna manera el sòl llaurant-lo, utilitzant productes químics o fent servir maquinària pesant…?

4. Com és el cicle del carboni en la meva finca?

5. Com gestiono l’aigua?

Per aprofundir en l’agricultura regenerativa

Lectures i documentals recomanats 

Referències:

  • M. Gracia, M.J. Broncano, J. Retana (2021) Manual para el diseño e implementación de un modelo agroalimentario regenerativo: el sistema Polyfarming. Barcelona (España), CREAF.
  • Web del Instituto Rodale.
  • Fenster TLD, LaCanne CE, Pecenka JR et al. Defining and validating regenerative farm systems using a composite of ranked agricultural practices [version 1; peer review: 2 approved] F1000Research 2021, 10:115.
  • Burgess PJ, Harris J, Graves AR, Deeks LK (2019) Regenerative Agriculture: Identifying the Impact; Enabling the Potential. Report for SYSTEMIQ. 17 May 2019. Bedfordshire, UK: Cranfield University.

, , , , , , , , ,

Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Articles relacionats
Los resultados esenciales de la COP26
10 de novembre 2021CREAF
Disponible el nou Laboratori Forestal Català
8 de novembre 2021CREAF
Les mesures d’adaptació que es prenen arreu del món no redueixen el risc que comporta el canvi climàtic per a la humanitat
5 de novembre 2021Anna Ramon Revilla
Els colors de tardor s’han fet esperar
4 de novembre 2021Gerard Gaya
El CREAF et convida a experimentar amb la natura dintre i fora de l’aula
4 de novembre 2021Florencia Florido

Follow CREAF on: