Què podem fer per reduir la nostra petjada de carboni?

31 de gener 2019

Jofre Carnicer, investigador de la UB al CREAF juntament amb Maria Vives i Laura Blanquer, investigadores predoctorals del CREAF, responien fa unes setmanes a aquesta pregunta que feia un lector de La Vanguardia. Ells recomanen informar-se activament, canviar progressivament els nostres comportaments i posar en pràctica un consum conscient.

Davant d'aquest escenari de canvi estructural a escala global, i donada la dificultat molt notable del repte, el paper proactiu de la ciutadania és imprescindible

Davant d’aquest escenari de canvi estructural a escala global, i donada la dificultat molt notable del repte, el paper proactiu de la ciutadania és imprescindible

Del 2 al 14 de desembre es va celebrar a Katowice (Polònia) la Conferència de les Parts de la Convenció del Canvi Climàtic.

Per fer front al canvi climàtic són necessàries reduccions en les emissions de CO2 d'un 45% en 12 anys (2030) per evitar un dany greu al sistema climàtic, o incrementar l'ús de renovables en el sistema elèctric global d'un 24% actual a prop d'un 85-90% en unes poques dècades (30 anys). Es tracta d'un repte social i col·lectiu sense precedents. 

Es va discutir en aquesta convenció mundial com posar en pràctica l’Acord de Paris de 2015 per limitar el canvi climàtic a 1.5 º C. L’últim Informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) ha ressaltat la necessitat d’una acció coordinada urgent per part de governs i la ciutadania, que serà de caràcter global i sense precedents en termes de les grans inversions econòmiques implicades (uns 2.5 trilions anuals d’euros sobre un PIB global de 84 trilions, al voltant d’un 3% del PIB global).

Per afrontar el repte del canvi global són necessaris grans canvis estructurals sense precedents en les nostres societats.

On som a la resposta global al canvi climàtic?

Tot i que en l’Acord de Paris de 2015 els països es van comprometre a reduir com més aviat millor les emissions globals cap a una estabilització i un decreixement ràpid posterior, les dades de 2018 ens indiquen encara un augment global del 2% en les emissions. Europa és l’única regió mundial que el 2018 ha aconseguit reduir lleument les seves emissions (- 0,7%). Espanya, però, no segueix la tendència europea i presenta un increment del 17% de les seves emissions des de 1990, amb augments interanuals recents en el rang del 4% (2016-2017).

No tot són males notícies i veiem també canvis positius en el nostre territori. El nou Ministeri per la Transició Ecològica ha demostrat un cert lideratge, amb la promoció del Pla Integrat de l’Economia i el Clima (presentat a la Comissió Europea el 2018), la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (2018-2019), i la proposta de derogació de l’impost al sol mitjançant decret llei també en 2018. Aquests avenços legislatius eren molt necessaris i suposen compromisos considerables.

Davant d'aquest escenari de canvi estructural a escala global, i donada la dificultat molt notable del repte, el paper proactiu de la ciutadania és imprescindible, com reconeix el mateix informe de l'IPCC.  

En primer lloc, assumeixen el repte d’un canvi d’escenari en les emissions, proposant una reducció de prop del 37% en el període 2018-2030, passant de 330 a 230 milions d’tones de CO2. En segon lloc, la implementació efectiva d’aquesta legislació implicaria un augment de les renovables en el sistema elèctric d’un ordre de magnitud, passant dels 175 megawatts de potència fotovoltaica instal·lats el 2017 a quantitats d’uns 5000 megawatts de desenvolupament anual en energies renovables fins 2030 (un increment en un factor de 28 vegades).

Què pot fer la ciutadania per reduir la seva petjada de carboni?

Suggerim aquí algunes idees possibles:

  • En primer lloc, pujar el nivell personal de consciència i d’informació davant d’aquest problema. Informar-activament i molt detalladament del canvi climàtic, els seus impactes previstos en les pròximes dècades i les polítiques clau necessàries per afrontar aquest repte global. Identificar i donar suport les mesures clau existents davant aquest repte, com les taxes al carboni, la promoció de l’eficiència energètica i les energies renovables, la reducció del consum. Exigir als representants polítics la consecució efectiva i urgent de consensos amplis en un àmbit que serà clau i estratègic, que afecta la seguretat, i que requereix d’una acció immediata. Difondre informació de qualitat en el nostre entorn sobre aquest problema global, que és altament complex i multifacètic.
  • En segon lloc, canviar progressivament els nostres comportaments i accions que contribueixen al problema. Podem per exemple molt fàcilment participar en cooperatives de consum d’energia renovable. Aquestes empreses estan ja ben establertes al territori, compten en alguns casos amb més de 50.000 afiliats que han fet aquest pas, (com la pionera Somenergia), disposen de tràmits d’accés online molt simples i totalment segurs, i no suposen sense cap cost addicional en el consum elèctric respecte a altres formes de consum més conegudes i esteses. Aquestes coopertivas permeten a més invertir molt fàcilment en projectes locals d’instal·lació renovables.
  • Altres petits passos, ben coneguts, que poden suposar un granet de sorra en la bona direcció. Consumir molt més conscientment (reduir, reutilitzar, reparar, reciclar, prioritzar productes locals associats a pràctiques respectuoses amb el medi). Optar, en mesura del possible, per caminar o fer servir la bicicleta, el transport electrificat de petit format, transport públic o vehicle compartit / comunitari, abans que el vehicle privat de combustió. Reduir el consum de productes d’origen animal i evitar els productes que han recorregut molts km. Minimitzar el malbaratament alimentari. Replantejar el nostre model personal d’oci i el turisme. Hi ha també milers de llocs, persones i històries per descobrir prop de les nostres cases.
rellotge

El temps d’actuar és ara

Es tracta, en definitiva, d’un gran repte global, sens dubte molt difícil però ple també d’oportunitats, que requerirà un treball constant de foment de la cohesió social, la implementació de polítiques valentes de fiscalitat del carboni, i polítiques associades de redistribució i de suport social, així com de processos massius d’informació i educació ciutadana..

De ser implementats efectivament, aquests nous esquemes fiscals podrien assegurar els recursos necessaris per al manteniment de sistemes de cohesió, redistribució, innovació i inversió, protecció social i solidaritat internacional que seran imprescindibles en l'adaptació al canvi climàtic en les següents dècades.

A escala global i regional, el volum de recursos econòmics que implica la mitigació del canvi climàtic (2-3 trilions anuals d’inversió, una quantitat equivalent a tres vegades l’economia espanyola) suggereix fortament que el procés requerirà nous esquemes fiscals. En aquest sentit l’Escola d’Economia de Paris ha proposat recentment quatre grans impostos europeus en un marc integrat (www.tdem.eu), que s’aplicarien a les emissions de carboni (amb un preu mínim de 30 euros per tona, subjecte a increments anuals), però també als beneficis de les grans empreses, les rendes altes (per sobre dels 200.000 euros anuals) i els grans patrimonis (més d’un milió d’euros).

Són múltiples i molt elevats els costos de mitigació, adaptació, incloent el finançament de la transició energètica o la possible emergència de migracions humanes associades a una creixent escassetat de recursos. El temps per a l’acció és ara.

Text redactat per: Jofre Carnicer, Maria Vives i Laura Blanquer

, , , , , , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
,
Ja podeu consultar la memòria anual 2018 del CREAF
15 de juliol 2019CREAF
Disponible la gravació de la jornada “Ens estem quedant sols?”
15 de juliol 2019J.Luis Ordóñez
El CREAF s’adhereix al Codi de Conducta de CERCA
12 de juliol 2019CREAF
,
Catalunya s’haurà d’adaptar i aprendre a conviure amb el foc
3 de juliol 2019Anna Ramon Revilla
Per tenir cura del bosc cal tallar arbres
28 de juny 2019J.Luis Ordóñez

Follow CREAF on: