Quins serveis ambientals proporcionen els boscos del teu municipi?

20 de juliol 2016

El projecte ForESmap publica les dades generades en format de cartografia on-line. La cartografia presentada amb l’eina Instamaps permet als tècnics dels ens locals ampliar el coneixement dels serveis ambientals dels nostres boscos.

•Mapa conjunt del Servei Ecosistèmic de Biodiversitat. Com més intens el verd, major valor per a aquest tipus de SE.

Mapa conjunt del Servei Ecosistèmic (SE) de Biodiversitat. Com més intens el verd, major valor per a aquest tipus de SE.

Quins municipis tenen una producció més elevada de bolets? Tots capturen la mateixa quantitat de carboni als seus boscos? Quins són els que disposen d’una major biodiversitat dins el seu terme municipal? Aquestes són algunes preguntes que tenen resposta gràcies als resultats del projecte ForESmap, que ha avaluat i cartografiat a nivell municipal els serveis ecosistèmics o ambientals que proveeixen els boscos catalans, i que es va presentar el passat 1 d’abril.

Ara, cada usuari pot conèixer amb precisió els valors dels 15 indicadors i dels quatre grans grups de serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos de cada municipi.

Algú que consulti el projecte pot saber, per exemple, que Castellar del Riu és el que produeix més quilograms de bolets per hectàrea de municipi; que la màxima biodiversitat d’aus és al Pirineu occidental; o que Sant Julià de Ramis i la Vall d’en Bas són els que més quantitat de carboni capturen per hectàrea.

Amb aquesta nova cartografia en línia, les administracions locals disposen d’una eina de diagnosi que els permetrà conèixer els serveis ambientals dels boscos de municipis. A més, també tindran la possibilitat d’avaluar l’eficàcia de les mesures d’adaptació al canvi climàtic que es proposin des de les administracions locals. El ForESmap és, doncs, un bon exemple de com el que es fa als centres de recerca es pot traduir en accions de gestió i polítiques concretes contra el canvi climàtic.

Mapa del conjunt dels Serveis Ecosistèmics de Provisió. Com més intens el vermell, major valor per a aquest tipus de SE.

Mapa del conjunt dels Serveis Ecosistèmics de Provisió. Com més intens el vermell, major valor per a aquest tipus de SE.

Els serveis ecosistèmics, beneficis que milloren la qualitat de vida

Tots els ecosistemes, també els boscos, proporcionen certs serveis ecosistèmics, tals com l’aprovisionament de matèries primeres, la regulació del cicle de l’aigua, l’absorció de CO2 atmosfèric, la riquesa d’espècies o les opcions de lleure que ofereixen.

El ForESmap ha escollit 10 serveis de referència agrupats en quatre grans tipus de serveis ecosistèmics: de provisió, de regulació, culturals i biodiversitat.

Per avaluar aquests quatre grans tipus, s’han proposat 15 indicadors que han estat cartografiats. Els indicadors emprats són variables quantitatives, mesurables, que donen informació concreta sobre, per exemple, els quilos de bolets produïts i la quantitat de fusta aprofitada en un municipi (servei de provisió); quant carboni orgànic hi ha al sòl (servei de regulació); el nombre de tracks de ‘Wikiloc’ que s’han registrat en un municipi (servei cultural); o quantes espècies d’ocells forestals hi viuen (servei de biodiversitat).

Els boscos del nord ofereixen més serveis ecosistèmics forestals

A més de poder conèixer els valors dels serveis ecosistèmics forestals per a la majoria dels municipis catalans, la cartografia generada amb Instamaps —una eina desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya— permet veure tendències generals i detectar quins municipis tenen boscos amb un major valor per algun dels serveis. Així, s’observa que els municipis amb boscos més frondosos i productius de les regions forestals del Pirineu oriental i Prepirineu, zones més humides i fresques, són les que proveeixen més serveis.

Mapa del conjunt dels Serveis Ecosistèmics de Regulació. Com més intens el blau, major valor per a aquest tipus de SE . Es mostra el panell que s’obre en clicar sobre cada municipi amb la informació corresponent. La icona en forma de llista permet ordenar els municipis segons el valor del servei o indicador.

Mapa del conjunt dels Serveis Ecosistèmics de Regulació. Com més intens el blau, major valor per a aquest tipus de SE . Es mostra el panell que s’obre en clicar sobre cada municipi amb la informació corresponent. La icona en forma de llista permet ordenar els municipis segons el valor del servei o indicador.

Els serveis de provisió es focalitzen principalment cap el nord i el nord-est de Catalunya. Castellar del Riu, Agullana, i les Llosses són els que, en conjunt, major valor obtenen per aquest tipus de serveis. Per a l’aprofitament de fusta i llenya, la província de Girona se situa al capdavant. En aquest cas, és destacable que gairebé la meitat dels municipis (el 45%) no presentin pràcticament gens d’aprofitament fuster, tot i tenir bosc dins el seu terme. Un senyal inequívoc de la manca de gestió forestal en àmplies zones del nostre país.

Els boscos gironins són els que major capacitat tenen per controlar l’erosió del sòl.

Pel que fa al conjunt dels serveis de regulació que ofereixen els boscos catalans, la tendència és semblant: les regions meridionals i del nord-est són les que n’ofereixen més. Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Castell de l’Areny són els municipis amb un major valor per als serveis de regulació. Tanmateix, per algun dels indicadors, com la fertilitat del sòl o la regulació climàtica, les zones més atlàntiques del Pirineu també obtenen valors alts. 

En el cas dels serveis culturals, la distribució no queda tant focalitzada al nord, sinó que s’estén per bona part del territori. Això ve determinat perquè els indicadors emprats per avaluar aquests serveis estan lligats a la demanda que prové dels nuclis de població. Per això zones del voltant de Barcelona o àrees properes als Ports de Tortosa-Beseit tenen valors alts d’aquest servei, tot i que la Garrotxa és la zona que n’obté en conjunt un valor més alt. Aquest és un servei establert a partir d’indicadors rellevants des d’un punt de vista turístic, com el nombre de places de turisme rural disponibles per hectàrea, la proporció de bosc inclosa a la Xarxa Natura 2000, o el nombre d’observacions d’animals, entre d’altres.

Mapa dels Serveis Ecosistèmics Culturals. Com més marronós, major valor per a aquest tipus de SE. A baix a la dreta hi ha la llegenda del mapa desplegada.

Mapa dels Serveis Ecosistèmics Culturals. Com més marronós, major valor per a aquest tipus de SE. A baix a la dreta hi ha la llegenda del mapa desplegada.

Els municipis amb valor més alt pel conjunt de biodiversitat són la Vall de Bianya, Soriguera i Coll de Nargó.

Finalment, el servei de biodiversitat queda molt més repartit per tot el Pirineu i la serralada prelitoral i transversal. En aquest cas, però, també té punts força interessants en els boscos mediterranis de la meitat sud del país, especialment per a la riquesa d’espècies llenyoses elevada en municipis com Horta de Sant Joan, Cornudella de Montsant o Mont-ral, amb prop de 70 espècies. En canvi, el Pirineu català occidental és el que alberga major riquesa d’ocells forestals, concretament la Conca de Dalt i Abella de la Conca (Pallars Jussà) són els municipis amb més nombre d’espècies d’aus (57).

Cal recordar que aquests mapes es refereixen únicament als serveis ecosistèmics dels boscos i que els resultats obtinguts fan referència exclusivament als indicadors escollits. El ForESmap no inclou tots els municipis catalans, si no que només han entrat a l’anàlisi aquells que tenen com a mínim tres parcel·les de bosc (a l’Inventari Forestal Nacional 3).

ForESmap ha estat possible gràcies a la col·laboració de nombroses entitats com el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Institut Català d’Ornitologia, Wikiloc, el Centre de la Propietat Forestal i la Generalitat de Catalunya.

ENLLAÇOS DELS MAPES

MAPA DEL CONJUNT DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS DE PROVISIÓ

MAPA DEL CONJUNT DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS DE REGULACIÓ

MAPA DELS SERVEIS ECOSISTÈMIC CULTURALS

MAPA CONJUNT DEL SERVEI ECOSISTÈMIC DE BIODIVERSITAT

, , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
El tractament de les aigües urbanes provoca canvis en la flora i fauna dels rius
16 d'agost 2019Verónica Couto Antelo
,
Els paisatges agrícoles amb parcel·les petites i variades fomenten la biodiversitat
29 de juliol 2019Anna Ramon Revilla
,
La ciència ciutadana, una gran aliada per a vigilar les espècies exòtiques
26 de juliol 2019Ángela Justamante
,
El CREAF contribueix a una metodologia europea per orientar la restauració dels ecosistemes
24 de juliol 2019CREAF
,
El canvi climàtic és més ràpid que la capacitat d’adaptació dels animals
24 de juliol 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: