,

Reportatge fotogràfic sobre dispersió i germinació de llavors als boscos secs neotropicals

23 de gener 2014

La dispersió de llavors a través dels animals que mengen els fruits (endozoocòria) i el foc són factors ecològics crucials que determinen la germinació i el reclutament de moltes espècies de plantes. Com interaccionen aquest dos factors en els boscos secs neotropicals?

Biotropica, photos on the field

Biotropica, photos on the field

La revista Biotropica ha volgut destacar un estudi dut a terme per Guille Peguero i Josep Maria Espelta, investigadors del CREAF,  amb un reportatge fotogràfic sobre el seu treball de camp.

El foc és un conegut desencadenant de la germinació mentre que la endozoocória pot permetre la dispersió de llavors juntament amb un increment en la germinació. No obstant això, la seva interacció amb prou feines havia estat abordada tot i que tots dos factors són habituals en ecosistemes transformats pels humans com la majoria dels boscos secs neotropicals (NDF).

En tres espècies Mesoamericanas comunes (Acacia pennatula, Enterolobium cyclocarpum, Guazuma ulmifolia ), es van avaluar les preferències del bestiar, el seu principal agent dispersor, mitjançant assajos d’alimentació, i es va testar la interacció entre endozoocòria i foc mitjançant un experiment en el qual es va reproduir el trànsit intestinal experimentalment i seguit de cops de calor que van diferir en temperatura i temps.

Les llavors de les tres espècies estudiades

Les llavors de les tres espècies estudiades

El bestiar va consumir els fruits de les tres espècies però com que les llavors de G. ulmifolia eren més petites, les van consumir deu vegades més. No hi va haver interacció entre trànsit intestinal i foc: mentre que el primer factor no va tenir cap efecte, els cops de calor per sobre de 90° C van estimular la germinació produint increments de fins al 15 % en el nombre de llavors germinades. Aquests resultats suggereixen que el bestiar pot ser un vector de dispersió clau mentre que el foc pot ser un desencadenant de la germinació en els NDF.

La dormició física de les llavors d’aquestes espècies va ser probablement seleccionada per la megafauna extinta perquè és un atribut clau que assegura la supervivència de les llavors després del trànsit intestinal. No obstant això, a la llum de la recent expansió de la ramaderia i de l’ocurrència d’incendis en NDF, s’ha convertit en un adaptació útil per facilitar la colonització d’àrees pertorbades.

Podeu veure la resta de reportatge al web de Biotropica

, , , , , , ,

CREAF
El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
,
La campanya de seguiment de la processionària torna als boscos de Catalunya per Nadal
20 de desembre 2018Verónica Couto Antelo
,
Al mediterrani cada vegada hi ha més bosc, però més amenaçat
19 de desembre 2018Anna Ramon Revilla
Els boscos tropicals augmenten la capacitat de segrestar carboni de la Terra
18 de desembre 2018Verónica Couto Antelo
Cada vegada hi haurà menys nitrogen disponible per a les plantes
13 de desembre 2018Anna Ramon Revilla
Els agricultors planten el futur de la recerca euromediterrània
12 de desembre 2018CREAF

Follow CREAF on: