,

Reportatge fotogràfic sobre dispersió i germinació de llavors als boscos secs neotropicals

23 de gener 2014

La dispersió de llavors a través dels animals que mengen els fruits (endozoocòria) i el foc són factors ecològics crucials que determinen la germinació i el reclutament de moltes espècies de plantes. Com interaccionen aquest dos factors en els boscos secs neotropicals?

Biotropica, photos on the field

Biotropica, photos on the field

La revista Biotropica ha volgut destacar un estudi dut a terme per Guille Peguero i Josep Maria Espelta, investigadors del CREAF,  amb un reportatge fotogràfic sobre el seu treball de camp.

El foc és un conegut desencadenant de la germinació mentre que la endozoocória pot permetre la dispersió de llavors juntament amb un increment en la germinació. No obstant això, la seva interacció amb prou feines havia estat abordada tot i que tots dos factors són habituals en ecosistemes transformats pels humans com la majoria dels boscos secs neotropicals (NDF).

En tres espècies Mesoamericanas comunes (Acacia pennatula, Enterolobium cyclocarpum, Guazuma ulmifolia ), es van avaluar les preferències del bestiar, el seu principal agent dispersor, mitjançant assajos d’alimentació, i es va testar la interacció entre endozoocòria i foc mitjançant un experiment en el qual es va reproduir el trànsit intestinal experimentalment i seguit de cops de calor que van diferir en temperatura i temps.

Les llavors de les tres espècies estudiades

Les llavors de les tres espècies estudiades

El bestiar va consumir els fruits de les tres espècies però com que les llavors de G. ulmifolia eren més petites, les van consumir deu vegades més. No hi va haver interacció entre trànsit intestinal i foc: mentre que el primer factor no va tenir cap efecte, els cops de calor per sobre de 90° C van estimular la germinació produint increments de fins al 15 % en el nombre de llavors germinades. Aquests resultats suggereixen que el bestiar pot ser un vector de dispersió clau mentre que el foc pot ser un desencadenant de la germinació en els NDF.

La dormició física de les llavors d’aquestes espècies va ser probablement seleccionada per la megafauna extinta perquè és un atribut clau que assegura la supervivència de les llavors després del trànsit intestinal. No obstant això, a la llum de la recent expansió de la ramaderia i de l’ocurrència d’incendis en NDF, s’ha convertit en un adaptació útil per facilitar la colonització d’àrees pertorbades.

Podeu veure la resta de reportatge al web de Biotropica

, , , , , , ,

El CREAF és un centre de recerca que genera coneixements i solucions innovadores en ecologia terrestre per ajudar a la societat a mitigar els efectes del Canvi Global, a crear plans d'adaptació i a augmentar la capacitat de resiliència dels ecosistemes naturals.
Articles relacionats
,
El CREAF participa en un informe europeu per restaurar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics
8 de juliol 2020CREAF
L’Agència Europea del Medi Ambient inclou un treball de Lluís Brotons i Virgilio Hermoso sobre connectar àrees protegides amb infraestructures verdes
8 de juliol 2020Adriana Clivillé
L’escola Peramàs crea un mapa interactiu dels ocells de Mataró amb l’assessorament del CREAF
2 de juliol 2020Pau Guzmán
El CREAF, nou membre de la Society for Ecological Restoration
1 de juliol 2020Adriana Clivillé
Vols ajudar a testejar el Laboratori Forestal Català?
26 de juny 2020CREAF

Follow CREAF on: