Un estudi vincula la resiliència vegetal a la sequera amb trets demogràfics i funcionals

24 de març 2021

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Un estudi vincula la resiliència vegetal a la sequera amb trets demogràfics i funcionals

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

La combinació de condicions meteorològiques tan límit va portar a la mort del principal tipus de matoll del Parc i va despertar la curiositat de l’ecòloga, que es va proposar desxifrar per què algunes espècies vegetals es van recuperar més ràpidament. El resultat és l’estudi científic Demographic traits improve predictions of spatiotemporal changes in community resilience to drought, publicat al Journal of Ecology, que demostra que les característiques demogràfiques i funcionals dels matolls de Doñana expliquen la resiliència i la diferent resposta als episodis climàtics dràstics d’aquesta espècie vegetal. I, alhora, com aquestes característiques afecten de manera diferent a les mesures complementàries dels canvis de la comunitat a través del temps.

Resiliència en vegetals

La resiliència de les espècies vegetals aporta informació sobre l’amenaça de fenòmens meteorològics extrems, i es defineix com el grau en què les comunitats afectades poden arribar als estats anteriors a l’esdeveniment. Malgrat tot, sovint falta entendre la mecànica dels processos subjacents a la resiliència i cal vincular diverses mesures de resiliència a les respostes demogràfiques dins de les comunitats naturals.

En l’explotació de dades d’aquesta recerca s’ha treballat amb informació recopilada al llarg de 13 anys, sobre una comunitat d’arbustos i matolls que va patir una greu sequera l’any 2005. Es va avaluar si trets demogràfics com ara la longevitat i la producció reproductiva permeten predir els canvis en la resiliència dels vegetals. Així mateix, es va testejar com el rendiment d’aquestes característiques es compara amb els trets funcionals de les plantes més comunament utilitzades, com ara l’àrea foliar o el contingut de matèria seca de les arrels.

Algunes de les conclusions a les que es va arribar apunten que, en general, els trets demogràfics són millors per predir la resiliència absoluta i relativa. Totes les mesures de resiliència mostren respostes no lineals i específiques del context als trets demogràfics i funcionals, i aquestes respostes depenen fortament de la severitat de l’impacte inicial de la sequera.

Article de referència:

Demographic traits improve predictions of spatiotemporal changes in community resilience to drought. Maria Paniw, Enrique G. de la Riva, Francisco Lloret

https://doi.org/10.1111/1365-2745.13597

 

, , , , , , , , ,

Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
Articles relacionats
Nova etapa d’Eklipse, una iniciativa europea que omple el buit entre política i coneixement sobre biodiversitat
6 d'abril 2021CREAF
Mariona Ferrandiz guanya el Premi de Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona
26 de març 2021CREAF
,
“Cal integrar els serveis ecosistèmics i la biodiversitat en les polítiques de conservació del medi natural”, Judit Lecina
26 de març 2021CREAF
Com millorar el subministrament d’aigua potable a la UE gràcies al seguiment dels llacs
19 de març 2021Adriana Clivillé
L’estat de la natura, en el punt de mira de la revista Descobrir
17 de març 2021J.Luis Ordóñez

Follow CREAF on: