Resum de la jornada “Invasions biològiques: punt de trobada entre recerca i gestió”

5 de desembre 2017

El passat 21 de novembre va tenir lloc a Barcelona la XVI jornada conjunta entre el CREAF, la SCB i la ICHN. Aquesta edició va comptar amb persones expertes de l’àmbit de les invasions que ens van oferir una imatge global sobre aquesta temàtica.

La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom

La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom

Un any més el CREAF, la SCB i la ICHN van celebrar la seva jornada anual per posar en contacte la ciència i la gestió i debatre sobre un tema d’actualitat de l’àmbit de l’ecologia. Aquest any va ser el torn de les invasions biològiques.

L’acte va començar amb unes breus paraules de benvinguda dels organitzadors. Seguidament en Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF, va obrir el programa amb una conferència inaugural sobre les característiques que havia de tenir una espècie invasora per tenir èxit.

Daniel Sol

Daniel Sol

Seguidament va ser el torn de Laura Cardador, investigadora del CBER, Universitat College de Londres. Ella ens va mostrar eines que podien servir per predir les invasions biològiques en un lloc determinat. Per fer-ho, aquestes eines utilitzaven dades climàtiques i d’hàbitat.

Laura Cardador

Laura Cardador

La següent jornada es va centrar en les xarxes tròfiques. L’investigador de l’Estación Biológica de Doñana – CSIC Ignasi Bartomeus ens va exposar com les invasions biològiques afectaven aquestes xarxes i com, després de l’arribada d’una espècie invasora, tot i ser un nou recurs, hi havien molts perdedors i pocs guanyadors.

Ignasi Bartomeus

Ignasi Bartomeus

Després de la pausa cafè va ser el torn de Joan Pino, professor de la UAB i subdirector del CREAF. Ell ens va explicar de forma molt amena per què hi ha hàbitats més envaïts que d’altres.

Joan Pino

Joan Pino

Tot seguit, la Montserrat Vilà, investigadora també a la Estación Biológica de Doñana – CSIC, ens va fer un resum molt complet sobre quin és l’impacte de les invasions biològiques. També va fer èmfasis en quina és la percepció que tenim els humans de les espècies invasores (les vegetals), comentant els resultats d’unes enquestes que formaven part d’un projecte.

Montserrat Vilà

Montserrat Vilà

La jornada també va incloure una ponència sobre models d’anàlisis de risc. Aquest tema ens el va presentar la Núria Roura-Pascual, professora i investigadora de la Universitat de Girona i el CTFC. Ella ens va comentar com aquests model de risc poden esdevenir eines molt útils per a la gestió de les espècies exòtiques.

Núria Roura-Pascual

Núria Roura-Pascual

L’Emili García-Berthou, investigador i professor de la Universitat de Girona, ens va començar a presentar temes ja més aplicats. Ell estudia els impactes i la gestió de les invasions de les aigües continentals, i durant la seva presentació ens en va fer una síntesis.

Emili García-Berthou

Emili García-Berthou

Abans del dinar, l’Emma Cebrián, professora i investigadora de la Universitat de Girona i del CEAB, va posar el punt de mira sobre les invasions marines. Ella va centrar la seva xerrada en els impactes actuals i futurs d’aquestes invasions i va fer una xerrada molt divulgativa i reivindicativa sobre la importància d’aquest tema.

Emma Cebrián

Emma Cebrián

A la tarda, després de dinar, es va organitzar una taula rodona al voltant d’aquest tema: Invasions biològiques: sinergies i discrepàncies entre recerca i gestió. Moderada per en Joan Pino, unes 70 persones van debatre com els científics i els gestors podien intercanviar més els seus avenços, dubtes o coneixements, la importància de les noves tecnologies i la implicació ciutadana o els casos concrets que alguns assistents s’havien trobat en el seu dia a dia com a gestors.

Imatge de la taula rodona amb Carles Ibàñez, IRTA; Frederic Bartumeus, CEAB-CREAF; Ricard Casanovas, Generalitat de  Catalunya (DTES); Antoni Munné, ACA i Montse Vilà, EBD-CSIC

Imatge de la taula rodoan amb Carles Ibàñez, IRTA; Frederic Bartumeus, CEAB-CREAF; Ricard Casanovas, Generalitat de
Catalunya (DTES); Antoni Munné, ACA i Montse Vilà, EBD-CSIC

, , , ,

Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Articles relacionats
Neix el primer observatori ciutadà de papallones urbanes
22 de febrer 2018Anna Ramon Revilla
Mor Joan Puigdefàbregas
19 de febrer 2018Jaume Terradas
Fomentar els marges entre cultius és vital per la supervivència dels pol·linitzadors
19 de febrer 2018Anna Ramon Revilla
Com podem connectar la recerca en patrimoni marí amb la seva gestió?
19 de febrer 2018Verónica Couto Antelo
, , ,
La Biblioteca de Ciències de la UAB dedica un cicle d’exposicions sobre ciència ciutadana
18 de febrer 2018CREAF

Follow CREAF on: