, ,

Resum de la Jornada sobre el paper del sòl en la conservació

25 de novembre 2016

El passat dimarts 22 de novembre es va celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans la XIII Jornada CREAF-SCB-ICHN, que en aquesta ocasió debatia sobre el paper del sòl en la conservació de la natura.

Assistents a la jornada sobre el paper dels sòls en la conservació de la natura. Foto: CREAF.

Assistents a la jornada sobre el paper dels sòls en la conservació de la natura. Foto: CREAF.

La gran afluència de públic (unes 180 persones) va obligar a habilitar una sala annexa, des de la qual una petita part dels assistents van poder seguir les ponències mitjançant retransmissió en directe. Pilar Andrés, investigadora del CREAF, va fer la conferència inaugural, en la que va destacar l’importantíssim paper que juga la biodiversitat de microorganismes del sòl en processos vitals per al conjunt de l’ecosistema, com ara la mobilització i el bloqueig de nutrients com el nitrògen, el fòsfor o el carboni. Andrés va explicar que amb les tècniques agrícoles convencionals estem modificant contínuament la proporció de bacteris i fongs que suporten els nostres sòls, i que això té conseqüències en la capacitat d’aquests sòls per aportar-nos els serveis ecosistèmics dels quals depenem.

Pilar Andrés (CREAF). Foto: CREAF.

Pilar Andrés (CREAF). Foto: CREAF.

Antonio Enjuanes, Subdirector General de Infraestructures Rurals, de la Generalitat de Catalunya, va explicar les implicacions de l’avantprojecte de llei de sòls agraris en la protecció del sòl i la natura. Enjuanes va remarcar la necessitat de tenir en compte que la funció fonamental dels sòls agraris és la producció d’aliments, que aquests sòls són escassos i que tenen un alt valor ambiental, i per això cal corregir i compensar adequadament les externalitats negatives de l’activitat agrària.

Antonio Enjuanes (Generalitat de Catalunya). Foto: CREAF.

Antonio Enjuanes (Generalitat de Catalunya). Foto: CREAF.

José Antonio Martínez Casasnovas, investigador del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, de la Universitat de Lleida, va exposar els profunds canvis a què han estat sotmeses amplies superfícies de les comarques vitícoles del Penedès i el Priorat, com a resultat de la gestió del terreny per a la producció de raïm. Per a Martínez Casasnovas la planificació sobre una base de coneixement adient habría estat la clau per evitar els problemes d’erosió i els canvis indesitjats en les propietats físiques e hidrològiques que s’han produït en aquests sòls.

José Antonio Martínez Casasnovas (UdL). Foto: CREAF.

José Antonio Martínez Casasnovas (UdL). Foto: CREAF.

Emilio Ascaso, cap de la Unitat de Recursos Geològics, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, va presentar l’estat en què es troba l’elaboració del mapa de sòls de Catalunya a escala 1:25.000, un projecte llargament esperat i d’enorme utilitat per als estudis en ecologia que està caracteritzant els sòls del país a partir de l’anàlisi de mostres de sòl recollides en tot el territori. Ascaso va presentar també la geobase de dades de sòls de Catalunya, que posa a disposició pública gran quantitat d’informació relacionada amb els sòls.

Emilio Ascaso (ICGC). Foto: CREAF.

Emilio Ascaso (ICGC). Foto: CREAF.

Joan Romanyà, investigador de la Secció de Sanitat Ambiental i Edafologia, de la Universitat de Barcelona, va parlar de com podem millorar mitjançant l’agricultura ecològica la fertilitat d’uns sòls mediterranis emprobrits per un ús intensiu mil·lenari. Romanyà va centrar el seu discurs en la sanitat vegetal i va advertir del risc de desertificació en llocs on la capacitat de produir planta ja és mínima, especialment en sòls calcaris, excessivament carbonatats.

Joan Romanyà (UB). Foto: CREAF.

Joan Romanyà (UB). Foto: CREAF.

Esperanza Amezketa, de la empresa pública TRACASA, va explicar els processos de salinització, sodificació i degradació estructural del sòl que s’associen al regadiu mal planificat en zones àrides i semi-àrides. Amezketa va posar el focus d’atenció en la necessitat de preservar i protegir els sòls per no limitar la prestació de serveis ambientals que depèn dels sòls, per la qual cosa és imprescindible realitzar estudis d’aptitud per al reg i planificar detalladament la distribució del reg, llur drenatge i l’evacuació i descàrrega de les sals rentades.

Esperanza Amezketa (TRACASA). Foto: CREAF.

Esperanza Amezketa (TRACASA). Foto: CREAF.

Miquel Aran, de la empresa Eurofins Agroambiental, va mirar de respondre a la pregunta de si és possible compatibilitzar la fertilització orgànica o mineral dels sòls agrícoles i llur conservació. Aran va explicar tant els efectes positius dels fertilitzants com els problemes que se’n deriven d’un ús incorrecte dels mateixos, i va destacar la necessitat d’adequar les normatives i implementar el ventall de nous coneixements, eines i tècniques de què disposem per minimitzar els riscos que comporten aquestes substàncies.

Miquel Aran (Eurofins). Foto: CREAF.

Miquel Aran (Eurofins). Foto: CREAF.

Felipe Macías, catedràtic d’edafologia i química agrícola de la Universidade de Santiago de Compostela, va posar sobre la taula que el repte d’alimentar una població mundial creixent suposa trobar nous sòls aptes per al conreu o intensificar la capacitat productiva dels sòls agraris existents. Macías va proposar fer servir el coneixement que tenim sobre com la natura ha format els sòls per accelerar alguns dels processos que poden millorar el rendiment de les collites, elaborant així tecnosols (sòls tècnics a la carta), en funció de les necessitats particulars de cada cas.

Felipe Macías (USC). Foto: CREAF.

Felipe Macías (USC). Foto: CREAF.

Finalment, es va constituir una taula de debat oberta al públic, moderada per Josep María Alcañíz, investigador del CREAF, i integrada pel mateix Felipe Macías, Jaume Boixaderas (cap del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària, de la Generalitat de Catalunya) i Jordi Puig Roca (de la Xarxa de Custòdia del Territori). En la línia de Macías, Boixaderas va defensar que és impossible evitat tot impacte sobre les propietats dels sòls, si volem mantenir la capacitat alimentària que els exigim amb una població creixent en número i en demandes. D’altra banda, Jordi Puig va argumentar que aquesta capacitat alimentària es pot mantenir dintre d’uns marges molt positius amb pràctiques d’agroecologia que redueixen en bona mesura aquests impactes i afavoreixen la conservació de la biodiversitat. Les intervencions del públic van servir per demanar un debat seriòs multisectorial per prioritzar els serveis que volem que ens donin els nostres sòls, i per reclamar que se’n facin estudis a molt més llarg termini del que s’estan fent, per evitar extreure’n conclusions que poden resultar errònies de cara al futur.

Felipe Macías, Joan Boixaderes, Josep Maria Alcañiz y Jordi Puig Roca. Foto: CREAF.

Felipe Macías, Joan Boixaderes, Josep Maria Alcañiz y Jordi Puig Roca. Foto: CREAF.

, , , , , , , , , , , ,

J.Luis Ordóñez
Tècnic en comunicació al CREAF . Doctor en Biologia per la UAB (2004). Des de 2005 m'he dedicat a la divulgació científica en el terreny editorial, de la il·lustració i del vídeo.
Articles relacionats
,
LiquenCity organitza la primera marató per trobar líquens a Barcelona
10 de desembre 2018Pau Guzmán
Barris sota les aigües: lliçons del Katrina
28 de novembre 2018Jaume Terradas
El CREAF formarà gent de Burkina Faso en convocatòries internacionals de recerca
27 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
En Constantí Stefanescu rep el premi ’2018 Marsh Lepidoptera Award’
26 de novembre 2018CREAF
,
La formigueta de foc arriba a la península Ibèrica
26 de novembre 2018Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: