Search

Sabadell impulsa el verd amb l’ajuda del CREAF

El CREAF col·labora juntament amb la UAB i el CTTC en el projecte ’Vivim, respirem, replantegem Sabadell‘ que lidera l’ADENC i que presenta un estudi sobre l’estat de la fauna i flora urbana, la qualitat de l’aire a la ciutat i la mobilitat per donar solucions a una ciutat més sostenible i verda.

Taller sobre cartografia urbana. Crèdit: Urbanins.
Taller sobre cartografia urbana. Crèdit: Urbanins.

Els parcs de la ciutat de Sabadell tenen una qualitat de fauna i flora bastant bona, però les places i altres espais de vida quotidiana tenen encara molt marge de millora. Aquests resultats es desprenen del projecte ‘Vivim, respirem, replantegem Sabadell’ que lidera l’Associació per la defensa i Estudi de la Natura (ADENC), Urbanins i la biòloga del CREAF i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Mariona Ferrandiz. La iniciativa, a més de fer una diagnosi urbanística de la flora i fauna de la ciutat, ha analitzat també la qualitat dels espais per a la vida de les persones –quina mobilitat proporcionen de transport públic, l’esbarjo, punts de trobada de la comunitat– i la qualitat de l’aire, elements que s’engloben en el concepte de verd urbà.

“Hem establert un índex de la qualitat de la biodiversitat de Sabadell per cada plaça, parc o espai comunitari."

“Hem establert un índex de la qualitat de la biodiversitat de Sabadell per cada plaça, parc o espai. Per fer-ho hem tingut en compte la cobertura d’arbres, la superfície per encabir-hi més espècies vegetals, la quantitat de plantes aromàtiques que poden atreure pol·linitzadors, etc.”, explica la Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

“Volem una Sabadell més transitable, sense tants cotxes, amb més transport públic i ús de la bici i parcs i jardins que connectin la seva biodiversitat. Identificar què està fallant en el verd urbà de la ciutat ens permetrà dissenyar-ho” remarca la Dra. Ferrandiz. A més d’aquest objectiu d’implementar mesures verdes, la iniciativa ha volgut reforçar la conscienciació ambiental de la ciutadania a través de formacions al professorat i campanyes a les escoles.

Tallers amb escoles al barri de Ca n'Oriach. Crèdit: ADENC.
Tallers amb escoles al barri de Ca n’Oriach. Crèdit: ADENC.

Arbres exòtics

Estudiants de la UAB han examinat els arbres que poblen Sabadell per col·laborar en la diagnosi a través del seu Treball de final de Grau. Els resultants són bastant preocupants, el 44% de les espècies que s’hi troben no són autòctones. També es van obtenir dades positives: a la ciutat s’hi troben 105 espècies diferents d’arbres.

“Les ciutats són una font d’entrada per a les espècies exòtiques i invasores, perquè troben molts recursos i, si aconsegueixen adaptar-se, acaben sent un problema per a les espècies autòctones."

Les ciutats són una font d’entrada per a espècies exòtiques i invasores, perquè troben molts recursos i, si aconsegueixen adaptar-se, acaben sent un problema per a les espècies autòctones que provenen del rodal de Sabadell. Succeeix amb moltes plantes ornamentals, però també en són un exemple freqüent les aus ” explica Ferrandiz.

’Vivim, respirem, replantegem Sabadell‘ vol analitzar l’estructura de parcs i jardins per trobar quins carrers i zones de parc poden servir com a corredors per a connectar totes aquestes poblacions arbòries i la biodiversitat que contenen, conèixer quins ja compleixen aquesta funció i com potenciar-la.

Mapa col·laboratiu de la biodivesitat del nord de Sabadell. En verd, els carrers millors connectats per albergar biodiversitat urbana. Crèdit: ADENC.
Mapa col·laboratiu de la biodivesitat del nord de Sabadell. En verd, els carrers millors connectats per albergar biodiversitat urbana. Crèdit: ADENC.

L’aire que respira Sabadell

Pel que fa a la vessant d’anàlisi de la qualitat de l’aire, el projecte ha comptat amb la participació de diverses persones de la ciutat, que s’han col·locat uns sensors de la contaminació atmosfèrica i recorren els trajectes d’estudi. “Les dades les hem obtingut pel diòxid de nitrogen, un contaminant que afecta molt a les vies respiratòries i als infants amb asmes i bronquitis i que prové sobretot del fum dels cotxes. Hem trobat que a les zones on no hi passen vehicles aquesta partícula és menys abundant i, per tant, són adequades per portar la mainada a l’escola o anar en bici” explica la investigadora del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Eulàlia Parés.

"L’aire que respirem a Sabadell és molt pitjor —gairebé el doble— els dies feiners que els caps de setmana”.

Les passejades es van fer sistemàticament els dijous i els dissabte o diumenges, amb uns resultats que es valoren segons els colors d’un semàfor. L’objectiu és detectar quins carrers es mantenen en taronja o vermell tot i que no sigui hora punta i trobar les coincidències amb els carrers de vida quotidiana i biodiversitat. “Hem fet una radiografia carrer a carrer i als mapes resultants es veu clarament que l’aire que respirem a Sabadell és molt pitjor —gairebé el doble— els dies feiners que els caps de setmana” afegeix la Dra. Parés.

Un model extrapolable

La prova pilot del projecte es va fer a Castellar del Vallès i, un cop desenvolupada, s’ha traslladat a la part nord de Sabadell, ja que és la que està més envoltada de natura i és propera al riu. La intenció és generar una metodologia que puguin fer servir els tècnics de l’Ajuntament en altres zones de la ciutat.

“Molts cops la població està conscienciada de la necessitat de fer les ciutats més sostenibles, però falta acompanyament institucional. Aquesta transformació és important que segueixi uns criteris sòlids, que cada cop es vulgui iniciar o renovar un espai verd es faci mitjançant una valoració dels tipus d’espècies —sempre autòctones i menor cost de manteniment— i, així, estaran connectades amb les espècies del rodal” conclou la Mariona Ferrandiz.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Imagen del 14 de junio captada por Copernicus. Se observa en una escala de colores cálidos las temperaturas de la superficie del suelo (Land Surface Temperatre, LST). Los colors más oscuros corresponden a más temperatura en ºC.
Coneixement
Veronica Couto Antelo

Sense els arbres no hi ha ciutats del futur

Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia