,

La sequera ja és un dels 4 riscos naturals més crítics al sud-oest d’Europa

1 d'octubre 2021

La sequera i les seves conseqüències és un dels 4 riscos naturals més crítics a les zones de muntanya del sud-oest europeu, juntament amb les inundacions, els incendis i la degradació del sòl. Aquest és un dels punts de partida del tercer seminari transnacional sobre estratègies per gestionar i prevenir els impactes del clima extremadament sec als boscos de muntanya d’aquesta zona geogràfica, celebrat com a part del projecte SUDOE MONTCLIMA.

La sequera ja és un dels 4 riscos naturals més crítics al sud-oest d'Europa

Com a fenomen recurrent i extrem, les sequeres són difícils de predir, d’elevada variabilitat espacial i temporal. Imatge: CREAF.

El seminari ha convocat a Barcelona a investigadores, investigadors i representants de gestió forestal d’Andorra, Espanya, França i Portugal per invitació del CREAF, per compartir resultats i experiències directes. En particular, s’ha posat en comú els estudis de casos pilot per millorar la governança i la gestió dels riscos naturals mitjançant la cooperació transnacional, la gestió comú i la prevenció de riscos, d’aquest projecte liderat per l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (CTP-OPCC).

Com a fenomen recurrent i extrem, les sequeres són difícils de predir, d’elevada variabilitat espacial i temporal, en paraules de Sergio Vicente-Serrano, investigador de l’Instituto Pirenaico de Ecología i vinculat a l’IPCC. El científic atribueix la major necessitat d’aigua dels boscos en contextos de sequera a la major demanda hídrica per part de l’atmosfera. Per tant, si els escenaris de pujada de les temperatures mitjanes es confirmen, suposaria un estrès important pels boscos, especialment si s’acompanya d’un increment en freqüència i intensitat de les sequeres.

Els casos de decaïment forestal a causa del clima sec estan augmentant a tot el món, especialment a zones de muntanya. Aquest fenomen ha afectat el 3,3% dels boscos catalans entre 2012 i 2020.

Els casos de decaïment forestal a causa del clima sec estan augmentant a tot el món, especialment a zones de muntanya. Segons explica Jordi Martínez-Vilalta, investigador del CREAF, aquest fenomen ha afectat el 3,3% dels boscos catalans entre 2012 i 2020. Tots els models coincideixen en predir una major incidència d’aquesta situació les pròximes dècades, que constitueixen canvis en la superfície, la densitat i la composició de les masses boscoses. Segons aquest investigador, “l’impacte de les sequeres en la mortalitat dels boscos és un procés complex que encara no som capaços de modelitzar amb precisió”. Així mateix, Martínez-Vilalta apunta la dificultat de predir els esdeveniments catastròfics, pel fet que hi ha mecanismes de compensació i resiliència natural de les masses forestals.

Jordi Martínez-Vilalta

“Tots els models coincideixen en predir una major incidència de la sequera les properes dècades, que constitueixen canvis en la superfície, la densitat i la composició de les masses boscoses. Però l’impacte en la mortalitat dels boscos és un procés complex que encara no som capaços de modelitzar amb precisió”

JORDI MARTÍNEZ-VILALTA, investigador del CREAF i professor de la UAB.

Com monitoritzar un bosc sec

Des de Portugal, Célia Gouveia, de la Universidade de Lisboa, presenta l’anàlisi d’imatges de satèl·lit per analitzar l’alteració de la superfície i la degradació vegetal de la Península ibèrica. La seva principal conclusió és que els arbres de fulla perenne i de major talla presenten en general una resiliència més gran a les sequeres. Aquest tipus d’índexs basats en imatges obtingudes per satèl·lit són de gran valor per definir l’impacte de les sequeres a la vegetació.

La salut forestal a França queda registrada gràcies a un seguiment detallat de les zones afectada per clima molt sec. Aquesta és l’experiència que comparteix Morgane Godet, del Departament de Salut Forestal del Ministeri d’Agricultura i Alimentació francès. El seu gran valor per fer seguiment de les zones més vulnerables consisteix en una base de dades exhaustiva sobre decaïment, plagues, etc., que es creua amb la informació meteorològica i projeccions climàtiques futures.

El seguiment i decaïment dels boscos a Catalunya que realitza el programa DEBOSCAT l’ha presentat la tècnica d’investigació del CREAF Mireia Banqué, que ha explicat com es detecten els episodis de decaïment, la seva recurrència i com es recuperen els boscos després d’un episodi. Les conclusions d’aquests seguiments són essencials per definir quines zones són prioritàries i acompanyar així la gestió forestal adaptativa del territori. Per això, el CREAF fa seguiment d’aquesta situació juntament amb els Agents Rurals de Catalunya.

La sequera ja és un dels 4 riscos naturals més crítics al sud-oest d'Europa

El progtrama DEBOSCAT detecta episodis de decaïment dels boscos, la seva recurrència i com es recuperen després d’una sequera. Imatge: CREAF.

Sequera a escala local

La gestió forestal sostenible de pinedes de Valladolid ha centrat la intervenció d’Alfonso González Romero, de la Junta de Castilla y León. Les masses forestals de pinus pinaster són les que mostren major afectació per decaïment, segons es desprèn de la seva intervenció, i s’atribueixen a una combinació de sequeres, sobreexplotació humana de recursos hídrics i terres sorrenques amb baixa capacitat de retenció d’aigua. Des de la Junta s’està treballant en un dispositiu de recuperació, i s’apunta la necessitat d’implementar mètodes d’ordenació flexibles per limitar el decaïment.

Pel que fa als boscos públics francesos, el principal objectiu de l’Office National des Forêts és assegurar que es manté la multi funcionalitat de les masses boscoses, augmentar la seva resiliència enfront del canvi climàtic, i mantenir la biodiversitat d’espècies, d’acord amb Thierry Sardin.

L’experiència pilot de SUDOE MONTCLIMA l’ha presentat Diana Pascual, de CREAF, per parlar sobre gestió forestal adaptativa en un alzinar del massís del Montnegre-Corredor (Barcelona), com la clau per potenciar la resiliència dels boscos de mitja muntanya en casos de sequera i risc d’incendi. L’investigador del CREAF Eduard Pla també està involucrat en aquesta recerca. L’experiència directa d’Andorra l’ha presentat Marc Font, d’Andorra Recerca + Innovació, que ha plantejat l’impacte de les sequeres futures en la resiliència dels boscos, i les afeccions que podria tenir en el seu rol protector en cas de riscos de tipus gravitacionals.

La sequera ja és un dels 4 riscos naturals més crítics al sud-oest d'Europa

Imatge: CREAF.

Augmentar la resistència

Un dels aspectes rellevants del projecte MONTCLIMA és que facilita conèixer l’evolució de les diferents espècies forestals condicionada pel canvi climàtic. Gràcies a l’eina CLIMESSENCES, l’Office National des Forêts pot fer aquest seguiment, basant-se en els escenaris establerts per l’IPCC per obtenir situacions futures de distribució. El model genera 2 tipus de mapes que ha presentat Xavier Bartet: de climes anàlegs i de compatibilitat climàtica.

El model de gestió forestal del projecte LIFE Resilient FOREST i els tractaments silvícoles de suport a la gestió els ha presentat María González Sanchís, de la Universitat Politècnica de València. Aquest model pretén afavorir una gestió sostenible dels boscos, i permet incloure fins a 5 objectius ponderats segons l’interès de l’usuari.

Finalment, l’estudi dels canvis als principals boscos de Portugal ha permès posar en comú la combinació dels índexs bioclimàtics observats. Aquest és un treball de la Universidad de Trás-os-Montes y Alto Douro que ha presentat João A. Santos.

Una eina per reduir incerteses

El visor cartogràfic de codi obert i geolocalitzat Geovisor permet consultar en temps real indicadors d'incendis actius, extensions cremades i precipitació acumulades.

El visor cartogràfic de codi obert i geolocalitzat Geovisor permet consultar en temps real indicadors d’incendis actius, extensions cremades i precipitació acumulades. Aquesta eina també és útil per consultar informació addicional sobre les experiències pilot de MONTCLIMA. “El monitoratge és una de les eines més poderoses de les que disposem per reduir incerteses. Sens dubte, és el nostre millor recurs per evitar sorpreses”, afirma Jordi Martínez-Vilalta.

Una de les eines perquè el projecte MONTCLIMA reforci la capacitat de gestió i prevenció als territoris de muntanya del sud-oest d’Europa davant els riscos naturals és la creació d’un marc estratègic transnacional, que capitalitzi projectes reeixits anteriors. Aquesta iniciativa està en línia amb el Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres de les Nacions Unides i l’Acord de París sobre canvi climàtic.

, , , , , , , , , ,

Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
Articles relacionats
,
Què és l’agricultura regenerativa?
16 d'octubre 2021Ángela Justamante
, ,
Com afecta el canvi climàtic a la vinya?
13 d'octubre 2021CREAF
,
El CREAF s’enlaira amb el satèl·lit LandSat-9
7 d'octubre 2021Gerard Gaya
Cultivar cereals i lleguminoses de forma conjunta augmenta la producció agrícola i la captació neta de CO2
7 d'octubre 2021CREAF
És un fet, perdem biodiversitat: actuem?
6 d'octubre 2021CREAF

Follow CREAF on: