,

El Servei Meteorològic de Catalunya i el CREAF uneixen esforços per estudiar la fenologia i el canvi climàtic a través de la ciència ciutadana

4 de març 2020

Ambdues institucions recolliran dades sobre com s’altera el calendari biològic de plantes i animals per relacionar-ho amb el canvi climàtic. Actualment, els arbres fruiters floreixen uns quinze dies més aviat que fa 50 anys i els fruits maduren al voltant d’un mes abans.

Ametller_Toni_Barrera-Escoda_blog

Ametller florit a Begues (Baix Llobregat) el 04/02/2020. Autoria: Toni Barrera-Escoda a iNaturalist (CC BY-NC 6.0).

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, i el centre de recerca en ecologia CREAF signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’analitzar i estudiar de forma conjunta els efectes del canvi climàtic sobre el calendari de la natura –fenologia– a través de la ciència ciutadana. La fenologia és la ciència que investiga la relació entre el clima i els cicles biològics de plantes i animals, com ara la floració, la caiguda de les fulles o l’arribada d’espècies migratòries. La iniciativa proposa a la població de Catalunya observar unes espècies concretes de plantes o animals i registrar els canvis que experimenten al llarg del temps.

“En les últimes dècades estem observant, per exemple, un avançament clar del moment d’inici de floració”, Joan Pino (CREAF)

L’acord entre l’SMC i el CREAF respon essencialment al convenciment que la ciència ciutadana és una eina bàsica per recopilar dades científiques i estudiar els efectes del canvi climàtic sobre els éssers vius. En virtut del conveni, ambdues organitzacions compartiran i explotaran conjuntament les dades resultat de la seva tasca, com ara les que se’n deriven de l’observatori RitmeNatura.cat, que coordina el CREAF des de 2017, i la Xarxa Fenològica de Catalunya (Xarxa Fenocat), competència de l’SMC des de 2013.

Ambdues iniciatives són bons exemples de ciència ciutadana:

  • La Xarxa Fenocat recull les observacions de 50 persones voluntàries que registren sistemàticament els diferents estats fenològics de 25 espècies de plantes, 14 d’ocells i 6 de papallones. Les dades s’enregistren en plantilles fetes a mida per a cada persona observadora i s’envien mensualment a la seu de l’SMC.
  • RitmeNatura.cat neix com a part del projecte europeu Ground Truth 2.0 i dona cabuda tant a observacions fenològiques ocasionals com recurrents realitzades pel públic en general. Aquestes observacions es registren mitjançant les eines iNaturalist i Natusfera.

Aquestes dades permetran analitzar el canvi en el calendari natural dels organismes a Catalunya, veient la seva tendència general, en l’escenari actual de canvi climàtic.

El ritme de la natura canvia

“En les últimes dècades estem observant, per exemple, un avançament clar del moment d’inici de floració” explica Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i un dels responsables de RitmeNatura. De fet, l’SMC té dades de camp que corroboren aquests canvis en el calendari natural de plantes i animals. L’olivera floreix 19 dies abans que al 1971 i la vinya ho fa 11 dies més d’hora. Cada dècada s’avancen 4 i 2 dies, respectivament. Els fruits també maduren abans. La pera ho fa 37 dies més d’hora que fa gairebé 50 anys i en el cas de l’albercoc la seva maduració s’avança 28 dies. Així doncs, anticipen aquest moment 8 i 6 dies per dècada, respectivament. Aquests canvis en el ritme de la natura també es poden veure en els animals, com és el cas de l’oreneta. Aquest ocell avança la seva arribada 24 dies respecte 1971 o, el que és el mateix, 5 dies cada dècada.

“El comportament dels éssers vius és un clar indicador de la variació del clima que s’ha observat durant els darrers decennis”, Eliseu Vilaclara (SMC)

Tots aquests canvis fenològics s’han recopilat al municipi de La Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre), gràcies a les dades que l’observador Josep Borrell ha enregistrat sistemàticament durant gairebé 50 anys. Així queda constatat en la darrera edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) publicat per l’SMC, que recull aquesta sèrie de dades des de 1971 fins el 2018. “El comportament dels éssers vius és un clar indicador de la variació del clima que s’ha observat durant els darrers decennis”, comenta Eliseu Vilaclara, director de l’SMC.

D’altra banda, els registres meteorològics de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC constaten els elevats valors de la temperatura d’aquest hivern. Al terç nord de Catalunya, la temperatura mitjana del gener de 2020 ha estat fins a 3 °C més alta que la mitjana climàtica d’aquest mes entre 1961-1990. El desembre de 2019 aquesta anomalia encara ha estat més acusada a l’alta muntanya, on s’han enregistrat valors de fins a 3,5 °C més elevats que el que tocaria. Aquest febrer també ha estat molt càlid a gran part del país i molt sec arreu; l’anomalia tèrmica a alta muntanya s’ha disparat fins a valors que superen els 5 ºC.

En una situació similar es troba la resta d’Europa, on ha tingut lloc el mes de gener més càlid: la temperatura ha estat globalment 3,1 °C per damunt de la mitjana respecte el període 1981-2010, mentre que en algunes zones del nord del continent i de Rússia l’anomalia ha estat de fins a 6 °C superior.

, , , , , ,

Tècnic de Comunicació del CREAF. Biòleg ambiental i gestor de recursos naturals i paisatgístics especialitzat en comunicació científica i ambiental.
Articles relacionats
L’escola Peramàs crea un mapa interactiu dels ocells de Mataró amb l’assessorament del CREAF
2 de juliol 2020Pau Guzmán
El CREAF, nou membre de la Society for Ecological Restoration
1 de juliol 2020Adriana Clivillé
Vols ajudar a testejar el Laboratori Forestal Català?
26 de juny 2020CREAF
El CREAF s’uneix a Red4C per elaborar una guia de canvi climàtic i ciència ciutadana
25 de juny 2020Pau Guzmán
Durant l’estiu els boscos emeten més concentració de monoterpens, les fragàncies relacionades amb la salut de les persones
22 de juny 2020CREAF

Follow CREAF on: