,

Troben als Pirineus un bolet en perill d’extinció

26 de juliol 2017

Una expedició científica liderada per Bernat Claramunt descobreix per primera vegada aquesta espècie a Andorra. Fins ara només ha estat citada cinc vegades a Catalunya.

Hygrocybe_spadicea (M. Krikorev)

El bolet d’Hygrocybe spadicea, en un prat a Suècia. Autor: M. Krikorev. Font: The Global Fungal Red List

Hygrocybe spadicea és una espècie prou estesa pel centre i nord d’Europa. No obstant, la troballa del passat 13 de juliol a Ordino és la primera que es registra a Andorra, i només havia estat documentada en cinc ocasions anteriorment a Catalunya. L’equip que va trobar el fong correspon a l’expedició científica Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees de l’EarthWatch Institute, liderada per l’investigador del CREAF i la UAB Bernat Claramunt, i en la qual hi participa el CENMA i rep el suport d’Andorra Turisme i el Comú d’Ordino.

Aquesta espècie de fong, de baix interès culinari, forma un bolet amb barret marronós i lluent (d’aquí li ve el nom llatí, que vol dir ‘cap humit i de color marronós’), amb unes làmines i un peu d’un viu color groc. Amb una altura d’e 4 a 7 cm i un barret de 3 a 7 cm de diàmetre, és una espècie pròpia de prats i pastures alpins calcaris i s’alimenta descomponent la matèria orgànica del sòl.

“És difícil dir si un fong és present en una zona o no. O es fa amb tècniques moleculars d’anàlisi del sòl, o només podem saber si hi és quan veiem el bolet. Molts bolets no surten cada any, només quan les condicions els són propicies per a fer-ho. Per tant, és probable que aquesta espècie estigués ja al terreny sense que s’hagués pogut detectar la seva presència”, explica Manel Niell, micòleg i tècnic del CENMA i de les expedicions de l’EarthWatch.

braungebersaftling (mushroomobserver.org CC BY-SA 3.0)

Hygrocybe spadicea és, com d’altres espècies del seu gènere (Hygrocybe spp.), una bona indicadora del nivell d’antropització d’un territori. Tenint en compte això, i el baix nombre de cites que hi ha, aquest fong es considera en perill d’extinció, o com a mínim en clara regressió. “Es veu amenaçada per l’efecte de fertilitzants artificials (és especialment sensible a alts nivells de nitrogen al sòl), i la desaparició dels prats i augment dels matollars per culpa de la reducció de la ramaderia”, comenta Bernat Claramunt.

De fet, a la llista vermella dels fongs de la Península Ibèrica és una espècie catalogada com a ‘amenaçada’, i als Pirineus aragonesos està prohibit collir-lo. “I a la llista vermella dels fongs del departament francès de Midi-Pyrénées es cataloga Hygrocybe spadicea com ‘en perill’, és a dir amb extensió i ocupació de l’espècie petita, fragmentada, i amb poblacions en disminució per alteració de l’hàbitat”, puntualitza Niell.

, , , , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Neix el primer observatori ciutadà de papallones urbanes
22 de febrer 2018Anna Ramon Revilla
Mor Joan Puigdefàbregas
19 de febrer 2018Jaume Terradas
Fomentar els marges entre cultius és vital per la supervivència dels pol·linitzadors
19 de febrer 2018Anna Ramon Revilla
Com podem connectar la recerca en patrimoni marí amb la seva gestió?
19 de febrer 2018Verónica Couto Antelo
, , ,
La Biblioteca de Ciències de la UAB dedica un cicle d’exposicions sobre ciència ciutadana
18 de febrer 2018CREAF

Follow CREAF on: