Un equip de recerca internacional descriu el fòssil més antic d’esquirol volador

5 de novembre 2018

L’Institut Català de Paleontologia (ICP) descobreix més de 80 ossos de l’esquelet d’un esquirol volador als Hostalets de Pierola. El CREAF ha col·laborat en la reconstrucció de la seva història i del parentesc amb els esquirols gegants actuals gràcies a les anàlisis filogenètiques i de l’ADN.

L'investigador de l'ICP Isaac Casanovas (esquerra) i del CREAF Joan Garcia-Porta (dreta) observant un crani fòssil.

L’investigador de l’ICP Isaac Casanovas (esquerra) i del CREAF Joan Garcia-Porta (dreta) observant un crani fòssil.

Fa milions d’anys l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola (Anoia), era un bosc frondós, tancat, amb un clima subtropical humit i algunes masses d’aigua permanents. Prova en són la gran quantitat de restes fòssils de plantes i animals arborícoles que s’hi han trobat, com el famós hominoïdeu Pau (Pierolapithecus catalaunicus). L’última troballa de gran interès per a la comunitat científica, que també reflexa aquest paisatge, és el fòssil d’un esquirol volador que saltava fins a 150 m d’arbre en arbre. Els estudis d’un equip internacional d’investigadors i investigadores, entre els quals es troba en Joan Garcia-Porta del CREAF, han determinat que es tracta d’un Miopetaurista neogrivensis i que és el fòssil més antic trobat fins ara per aquesta espècie (11,6 milions d’anys). A més, gràcies a l’elevat nombre d’ossos recuperats i a la tècnica de la tomografia axial computeritzada (TAC), s’ha pogut fer un model tridimensional del cos de l’animal.

“Per conèixer la història evolutiva de l’esquirol hauríem d’haver extret ADN del fòssil, però hem de tenir en compte que té 11 milions d’anys i això ho fa impossible. En el seu lloc, hem utilitzat una tècnica que combina i compara les dades anatòmiques i genètiques dels esquirols actuals amb els extints, coneguda com total evidence analysis” explica Garcia-Porta. Els resultats han permès estimar que fa entre 31 i 25 milions d’anys els esquirols comuns, que eren arborícoles però no planaven, van separar-se dels esquirols voladors, més adaptats als boscos densos. Les dades també han permès saber que Miopetaurista neogrivensis pesava entre 1,1 i 1,6 kg, que tenia una mida relativament gran (similar a la dels esquirols gegants actuals) i que forma part del gènere Petaurista, que s’estén pel sud-est asiàtic. Fins i tot, alguns ossos de l’esquelet recuperat són pràcticament iguals que els d’aquests esquirols actuals.

Reconstrucció de l'esquirol trobat, Miopetaurista neogrivensis. Autor: Óscar Sanisidro.

Reconstrucció de l’esquirol trobat, Miopetaurista neogrivensis. Autor: Óscar Sanisidro.

, , , , , , , , , ,

Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
Articles relacionats
,
La campanya de seguiment de la processionària torna als boscos de Catalunya per Nadal
20 de desembre 2018Verónica Couto Antelo
,
Al mediterrani cada vegada hi ha més bosc, però més amenaçat
19 de desembre 2018Anna Ramon Revilla
Els boscos tropicals augmenten la capacitat de segrestar carboni de la Terra
18 de desembre 2018Verónica Couto Antelo
Cada vegada hi haurà menys nitrogen disponible per a les plantes
13 de desembre 2018Anna Ramon Revilla
Els agricultors planten el futur de la recerca euromediterrània
12 de desembre 2018CREAF

Follow CREAF on: