,

Una aplicació que prediu a quina velocitat es mourà el clima a Amèrica del Nord

2 de maig 2018

Enric Batllori ha participat en el desenvolupament d’una aplicació web que mostra com de ràpid i cap a on canviarà el clima en regions naturals protegides de Canadà, Estats Units i Mèxic. L’eina pot ajudar a la creació de nous plans de conservació o a redissenyar els de llocs on s’espera un canvi climàtic dràstic.

appwebbatllori

El febrer del 2017, l’investigador del CREAF  Enric Batllori va liderar un estudi publicat a Global Change Biology en el que s’analitzava el desplaçament del clima actual de zones protegides d’Amèrica del Nord cap a altres zones, com a conseqüència del canvi climàtic. Ara, una aplicació web publicada a AdaptWest permet visualitzar els resultats de l’estudi. Aquesta eina mostra les velocitats de canvi climàtic a les zones protegides de Canadà, Estats Units i Mèxic i, alhora, la ubicació geogràfica dels llocs que tindran en el futur el clima que actualment té qualsevol àrea protegida.

La velocitat climàtica és una mesura de la rapidesa amb què el clima d’un lloc es desplaçarà cap a una altra zona. Alhora indica com les espècies pròpies d’un clima haurien de migrar per mantenir-se en un clima semblant (anàleg) en el futur. “Posant un exemple hipotètic de casa nostra, el clima que trobem actualment al Montseny potser d’aquí unes dècades només el trobarem en certes zones del Pirineu. Aquesta aplicació permetria identificar quines serien aquestes zones anàlogues en el futur i veure la velocitat a la que es produiria aquest moviment del Montseny al Pirineu. Aquesta velocitat indicaria, d’alguna manera, la força amb la que s’estaria motivant la redistribució de la biota entre una zona i l’altra”, comenta Batllori.

La velocitat climàtica es pot considerar en dues direccions: endavant (forward) i enrere (backward). Per una banda, seleccionant per exemple Yosemite, l’aplicació permet veure on es trobaran les condicions climàtiques actuals d’aquest parc natural —i les espècies que hi poden viure— en el futur (velocitat forward). Per altra banda, també permet veure com serà el clima futur de Yosemite —i quines espècies hi podran viure—i d’on haurà vingut, és a dir, on són actualment aquestes condicions que en el futur es trobaran a Yosemite (velocitat backward).

“Els resultats que mostra l’aplicació web poden servir per completar el disseny de plans de conservació a escala regional. L’eina permet identificar àrees protegides que poden representar ubicacions clau per a la redistribució de la biota; redissenyar els objectius de conservació en àrees que experimentaran canvis climàtics dràstics; identificar zones actualment no protegides que poden tenir un paper clau per a la preservació de la biodiversitat a llarg termini; i dissenyar corredors per a facilitar el flux o moviment de les espècies entre àrees protegides”, explica l’investigador.

L’aplicació ha estat desenvolupada a partir de la col·laboració entre gent de les següents organitzacions: CREAF, AdaptWest, Canadian Forest Service, Parks Canada, University of Alberta, Aldo Leopold Wilderness Research Institute (USDA Forest Service), i University of California Santa Barbara.

, , , , , , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
El ‘Ramon Margalef’ d’ecologia recau en Steve Carpenter
15 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
La jornada del Prismàtic presenta set eines per facilitar la presa de decisions en patrimoni natural
9 de novembre 2018CREAF
Teresa Rosas participa en una xerrada de la Setmana de la Ciència
8 de novembre 2018Albert Naya i Díaz
Un equip de recerca internacional descriu el fòssil més antic d’esquirol volador
5 de novembre 2018Verónica Couto Antelo
,
Els anells dels arbres expliquen el moviment dels tròpics des del segle XIII
5 de novembre 2018CREAF

Follow CREAF on: