Viure en una illa és una decisió intel·ligent

31 de juliol 2018

Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.

Honeyeater

Els menjamels (Meliphagidae) són una de les famílies d’ocells amb més endemismes illencs. El de la foto és un exemplar de menjamel de taques grogues (Meliphaga notata) alimentant-se a Queensland, al nord-est d’Austràlia. Foto: Andrew Iwaniuk

Les illes tenen certes particularitats que fan que la vida sigui diferent a la del continent. Ja des de Charles Darwin i els seus pinsans de les Galápagos, la comunitat científica ha considerat les illes un laboratori natural idoni per a estudiar l’evolució. El seu aïllament enmig de l’oceà fa que els camins que segueix l’evolució siguin fins a cert punt predictibles, com per exemple que molts ocells perdessin la capacitat de volar. Ara, un equip internacional de científics liderat pels investigadors del CREAF Ferran Sayol i Daniel Sol han descobert una altra regla evolutiva de les illes: la tendència que els animals augmentin la mida del cervell.

L’estudi, publicat a la revista Nature Communications, analitza la mida del cervell de 11.500 individus de 1.900 espècies d’ocells, tant insulars com continentals. A partir de reconstruir els canvis que el cervell ha experimentat en els darrers 60 milions d’anys, els autors del treball conclouen que les diferències en la mida del cervell són el resultat de canvis evolutius que es van produir després de la colonització de les illes. “Amb el nostre estudi suggerim que la raó per la qual les espècies illenques tenen cervells més grans que els seus parents continentals és que un cervell gran els permetria afrontar millor unes condicions ambientals més inestables”, explica Sayol.

Tomtit

Una femella de mallerenga de Nova Zelanda (Petroica macrocephala) posada sobre una branca a l’illa del Sud de l’arxipèlag neozelandès. La segona part del seu nom científic, “macrocephalia” literalment significa ‘cap gran’, en referència a la gran mida del crani comparat amb altres membres del mateix gènere. Foto: Jon Sullivan

Les illes tenen unes condicions ambientals que, d’un any a l’altre, poden canviar molt. Però a diferència del que passa als continents, els animals no poden marxar a un lloc millor quan les condicions es deterioren. Per tant, una solució és desenvolupar un cervell gran que permeti generar nous comportaments i buscar noves fonts d’aliment. Per exemple, el corb de Nova Caledònia (un arxipèlag d’Oceania) fabrica eines en forma de palets per extreure insectes de les cavitats dels arbres.

“Un cervell gran és energèticament costós i requereix molt temps de desenvolupament, però ofereix grans recompenses, i els humans en som un gran exemple: la mida extraordinàriament gran del nostre cervell ens ha permès colonitzar gairebé totes les regions de la Terra”, clou el director de l’estudi i investigador del CSIC al CREAF, Daniel Sol.

 

ARTICLE

Sayol F., Downing P.A., Iwaniuk A.N., Maspons J., Sol D. (2018). Predictible evolution towards larger brains in birds colonizing oceanic islands. Nature Communications. http://dx.doi.org/10.1038/s41467-018-05280-8

, , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
GRUMETS rep el segell Copernicus Academy
22 de maig 2019CREAF
Jaume Terradas, fundador del CREAF, rep la Creu de Sant Jordi 2019
17 de maig 2019Anna Ramon Revilla
Neix e-shape, un projecte europeu per a que Europa tregui el màxim profit del GEOSS
15 de maig 2019Anna Ramon Revilla
El CREAF entra a formar part d’un equip de treball europeu per impulsar l’ètica i la integritat en la recerca
10 de maig 2019Anna Ramon Revilla
El CREAF participa a una nova COST ACTION per millorar el coneixement de les espècies exòtiques a través de la ciència ciutadana
10 de maig 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: