Com millorar el subministrament d’aigua potable a la UE gràcies al seguiment dels llacs

19 de març 2021

Controlar l’abast dels afluents dels llacs proporciona informació valuosa sobre el risc de contaminació i, alhora, contribueix a millorar la producció d’aigua potable i a preservar la sostenibilitat ambiental. Aquest és l’objectiu del projecte europeu WQeMS.

Com millorar el subministrament d’aigua potable a la UE gràcies al seguiment dels llacs

Controlar l’abast dels afluents dels llacs aporta informació valuosa sobre el risc de contaminació, millora la producció d’aigua potable i preserva la sostenibilitat ambiental. Imatge: Llac Pien-Saimaa, al sud de Finlàndia. Imatge: via satèl·lit Sentinel 2 en color real provinent de Copernicus.

La iniciativa busca millorar el subministrament d’aigua potable a tots els estats membres de la Unió Europea, tot fent seguiment de la qualitat de l’aigua dels llacs amb eines d’observació de la terra. Per part del CREAF hi intervenen l’investigador Joan Masó i la investigadora Ivette Serral, del grup de recerca Grumets, prenent part activa en documentar la qualitat i la incertesa de les dades i en integrar la resposta geoespacial dels usuaris.

El projecte explota les dades de satèl·lit Sentinel (pertanyent a Copernicus, el programa d’observació de la terra de la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea), que proporciona una elevada precisió a partir d’una supervisió multi temporal i d’alta resolució espacial. El benefici directe d’aquesta iniciativa per a les persones és disposar d’informació fiable sobre la qualitat de l’aigua que bevem. Alhora, es redueix la petjada mediambiental gràcies a un procés de producció basat en la precisió de les dades.

El projecte aborda fenòmens d’evolució lenta, com ara l’alliberament geogènic o antropogènic d’elements potencialment contaminants per als embassaments d’aigua dolça. Així mateix, estudia la detecció de canvis estacionals i anuals de la vegetació aquàtica submergida en aigües poc profundes, un  indicador de qualitat d’alt valor.

Dipòsits d’aigua a tot Europa

L’àrea pilot grega és l’embassament de Polyphytos situat al nord de Grècia. Té una superfície de 75 km2, una àrea de drenatge de 5630 Km2 i va ser creada el 1975 després de la construcció d’una presa al riu Aliakmon prop del llogaret de Polyphytos, Macedònia Occidental, Nord de Grècia.

Les zones pilot alemanyes són embassaments d’aigua potable de Saxònia, en particular els de Saidenbach, Carlsfeld i Eibenstock. La zona pilot espanyola es localitza als embassaments d’Ojós i aigües avall, explotada per proporcionar aigua superficial per abastir la regió metropolitana de Múrcia. La Contraparada, que subministra al voltant del 33% de la ciutat de Múrcia (445.086 habitants) i Los Guillermos, que subministra a la ciutat d’Alcantarilla (41.155 habitants), estan connectades a aquest sistema.

El llac Pien-Saimaa, que forma part del Saimaa al sud-est de Finlàndia, és de mida mitjana i té una superfície de ~ 120 Km2, un volum d’aigua de 0,57 Km3 i una profunditat mitjana de 4,7 m. El llac Pien-Saimaa està fragmentat i inclou diverses illes. Es troba a la divisòria d’aigües i té una petita zona de captació de 260 Km2.

Coordina la iniciativa el Centre for Research & Technology Hellas (Grècia) i hi intervenim els centres de recerca i organitzacions CREAF, CETAQUA, EMUASA i HIDROGEA (tots quatre representants d’Espanya), EOMAP (Alemanya), AAWA, SERVCO i ENG (tots tres d’Itàlia), EYATH (Grècia), SYKE (Finlàndia) i PHOEBE (Xipre).

, , , , , , , , , ,

Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
Articles relacionats
,
De què fa olor la primavera?
15 d'abril 2021Verónica Couto Antelo
,
La manca de vent que provoca el canvi climàtic pot endarrerir la caiguda de les fulles en les latituds altes
13 d'abril 2021Anna Ramon Revilla
Nova etapa d’Eklipse, una iniciativa europea que omple el buit entre política i coneixement sobre biodiversitat
6 d'abril 2021CREAF
Mariona Ferrandiz guanya el Premi de Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona
26 de març 2021CREAF
,
“Cal integrar els serveis ecosistèmics i la biodiversitat en les polítiques de conservació del medi natural”, Judit Lecina
26 de març 2021CREAF

Follow CREAF on: