Jaume Terradas escrivia fa uns dies sobre les mentides, les pseudoveritats, la seva ubiqüitat en la naturalesa, i les seves connotacions ètiques. El seu escrit és oportú, completíssim i al meu entendre precís. Amb el seu permís em permeto un parell de reflexions addicionals. El temps que vivim ens porta a traslladar a l'espai dels bits les converses que tantes vegades vam fer a la porta del despatx.
La Begoña García porta molts anys estudiant amb passió una curiosa planta, Borderea chouardii. Es tracta d'una espècie rara amb un origen biogeogràfic que es remunta al Terciari i que roman confinada en unes poques parets calcàries del Pirineu Central. Desconeguda fins a mitjans de segle XX, es considera una espècie en perill d'extinció. Però... ho és?
Recentment l'amic Paul Zedler em plantejava una qüestió entre insidiosa i filosòfica: la nostra activitat científica analitzant processos, establint relacions causals, no té cap transcendència si no es tradueix en accions. No em va quedar més remei que respondre afirmativament per a que no es veiés que estava a dalt de la famosa torre d'ivori.
Per a Ramon Margalef, en el centenari del seu naixement. Per què no trobem ecosistemes en l'atmosfera, com passa en oceans i continents? En l'atmosfera floten espores, grans de pol·len i microorganismes de tota mena que procedeixen en la seva immensa majoria del sòl. Però no s'estableixen xarxes tròfiques ni hi ha grans fluxos d'energia i matèria controlats pels éssers vius.
Les interaccions entre els organismes sustenten la vida al planeta, i sovint estan subjectes a un joc d'aparences poc o molt distorsionades que acaben definint cada interacció i l'entorn vital de cada organisme.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
6 d'agost 2020
5 de maig 2020
30 de març 2020
