La Begoña García porta molts anys estudiant amb passió una curiosa planta, Borderea chouardii. Es tracta d'una espècie rara amb un origen biogeogràfic que es remunta al Terciari i que roman confinada en unes poques parets calcàries del Pirineu Central. Desconeguda fins a mitjans de segle XX, es considera una espècie en perill d'extinció. Però... ho és?
Recentment l'amic Paul Zedler em plantejava una qüestió entre insidiosa i filosòfica: la nostra activitat científica analitzant processos, establint relacions causals, no té cap transcendència si no es tradueix en accions. No em va quedar més remei que respondre afirmativament per a que no es veiés que estava a dalt de la famosa torre d'ivori.
Per a Ramon Margalef, en el centenari del seu naixement. Per què no trobem ecosistemes en l'atmosfera, com passa en oceans i continents? En l'atmosfera floten espores, grans de pol·len i microorganismes de tota mena que procedeixen en la seva immensa majoria del sòl. Però no s'estableixen xarxes tròfiques ni hi ha grans fluxos d'energia i matèria controlats pels éssers vius.
Les interaccions entre els organismes sustenten la vida al planeta, i sovint estan subjectes a un joc d'aparences poc o molt distorsionades que acaben definint cada interacció i l'entorn vital de cada organisme.
Els mapes són una eina clau per ecòlegs i naturalistes. Quin és el seu origen? Quines aplicacions poden tenir? Els fenòmens que estudia l'ecologia tenen una base geogràfica important, depenen de l'entorn espacial on es produeixen. Per això, les tècniques cartogràfiques en combinació amb la computació i les grans bases de dades, ens poden ajudar a estudiar, per exemple, la relació entre el clima, el llegat de l'ésser humà i la distribució actual de les espècies.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
6 d'agost 2020
5 de maig 2020
30 de març 2020
