A l’inici d’aquest segle, diversos estudis ja advertien que cada vegada era més difícil trobar tritó verd al al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i de fet no hi ha hagut cites d’aquest amfibi durant més de 20 anys. El tritó verd és el més abundant de Catalunya i es troba en diferents punts de l’Empordà. Com era possible que no es trobés en l’espai inundat protegit més emblemàtic d’aquesta comarca?
La Diplomàcia Científica és una nova disciplina que combina la ciència, la tecnologia i les relacions internacionals per abordar els objectius comuns del món, contribuir al desenvolupament econòmic i promoure l'entesa entre països, regions i societats.
Anem a un supermercat i trobem el que busquem, independentment de si n’és o no temporada: prunes, mangos i meló al mes de gener. Com és possible? Ho és perquè l'eix del nostre sistema agroalimentari se situa en la sobreproducció d'aliments, “de tot en qualsevol època de l'any”.
El cultiu de la vinya és resistent i adaptat al territori mediterrani, calorós i àrid. A Catalunya, ocupa 53.000 hectàrees, que equivalen al 3% de la superfície agrícola, i genera 189 milions d’euros. Tot i això, no és impassible a la pujada de temperatura, a les onades de calor més freqüents o a les pluges torrencials que vivim els darrers anys.
Avui el tren de l’ecologia comença el trajecte a través de paisatges desolats, transformats: sortim des de Llançà, al bell mig del Cap de Creus, on un gran incendi forestal ha arrasat i calcinat tot allò que vèiem fa uns dies i estimàvem. I ara, els paisatges que eren verds, de colors de flors i plens de vida i olors, són paisatges en escala de grisos. Paisatges que a l’observar-los, transformats en cendres, ens encongeixen el cor i l’ànima. I ara què?
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
17 de març 2021
6 d'agost 2020
5 de maig 2020
