Presentació de Tesis: Colonització i Persistència d’Acacia pennatula en Boscos Tropicals Secs Transformats

Acacia Pennatula
Acacia Pennatula

Aquesta tesi té per objectiu investigar el rol que juga el règim de pertorbacions i les interaccions biòtiques en l’èxit colonitzador i la persistència d’una de les especies d’arbre més comunes dels boscos secs transformats de Mesoamèrica: Acacia pennatula.

Acacia Pennatula
Acacia Pennatula

 

TITOL

Colonització i Persistència d’Acacia pennatula en Boscos Tropicals Secs Transformats

AUTOR

Guille Peguero

DIRECTOR

Josep Maria Espelta

LLOC

Sala de Graus I

DATA

10 de juliol a les 11 hores

RESUM

El Bosc Tropical Sec és un dels ecosistemes més diversos i alhora més amenaçats del planeta. Actualment, la expansió de la ramaderia junt amb la recurrència d’incendis determinen en gran mesura la capacitat de colonització i persistència de nombroses especies arbòries. En aquest escenari ecològic, conèixer la resposta de les especies d’arbres davant de les pertorbacions així com davant del canvi en el conjunt d’interaccions biòtiques (planta-planta i planta-animal) fruit d’aquesta transformació, pot contribuir a la millora del coneixement de l’ecologia del Bosc Tropical Sec, i ajudar a proposar estratègies de gestió orientades a la seva conservació i recuperació.

Aquesta tesi té per objectiu investigar el rol que juga el règim de pertorbacions i les interaccions biòtiques en l’èxit colonitzador i la persistència d’una de les especies d’arbre més comunes dels boscos secs transformats de Mesoamèrica: Acacia pennatula.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

El recorregut vital de Maurizio Mencuccini (a la imatge, amb camisa blava) inclou períodes estables als Estats Units, Escòcia, Austràlia i Catalunya. D'esq. a dta., Rafael Oliveira (Campinas), Maurizio Mencucini, Lucy Rowland (Exeter), Patrick Meir (Canberra) al Caxiuana National Park, Brasil. Imatge: Maurizio Mencuccini.
Notícies
Adriana Clivillé

Maurizio Mencuccini, el científic nòmada

El gust per la itinerància constant li va despertar a Maurizio Mencucini un professor de la Universitat de Florència, que empenyia constantment els seus estudiants

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia