L’investigador del CREAF Jordi Vayreda ens presenta la seva tesis doctoral el proper 25 de setembre a les 11h. Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3).
Autor:
Jordi Vayreda
Directors:
Javier Retana i Marc Gràcia
Dia, lloc i hora:
25 de setembre a la Sala de Graus, a les 11h
Per a realitzar aquesta tesi s’han tingut en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l’estructura del bosc i altres factors locals. L’estudi s’ha fet a escala regional, amb un important gradient climàtic, en clima mediterrani (on l’aigua és un dels principals factors limitants). Així doncs, un estudi d’aquestes característiques i on, d’acord amb les projeccions dels model climàtics, el canvi climàtic pot ser especialment acusat en el futur, fa que aquesta aproximació sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les funcions i els serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos.
Les principals conclusions són:
1) Els boscos amb major riquesa estructural i amb major nombre d’espècies de planifolis acumulen més estoc de C per hectàrea. Aquests resultats suggereixen la necessitat de gestionar els boscos com a masses irregulars afavorint els planifolis.
2) Els bosc no pertorbats de l’Espanya peninsular estan acumulant C a una taxa de ~1.4 Mg C ha-1 any-1. L’escalfament recent ha reduït el creixement i la taxa d’acumulació de C especialment a les zones més humides de la península. Ara bé aquest efecte negatiu de l’escalfament desapareix si només es tenen en compte els boscos gestionats, destacant el potencial que pot tenir la gestió forestal per mitigar l’efecte negatiu del canvi climàtic;
3) L’abandonament força generalitzat de la gestió forestal porta a una major densificació dels boscos fent que els planifolis tinguin taxes de regeneració superiors al de les coníferes per la seva major tolerància a l’ombra. La seva capacitat de rebrotar després de pertorbacions també les afavoreix. Aquest resultat suggereix que hi pot haver una substitució a curt/mitjà termini dels boscos de coníferes pels boscos de planifolis.
4) S’han començat a detectar canvis en la distribució de les espècies forestals cap a altituds més elevades on la temperatura és més baixa. Ara bé, la major part dels canvis geogràfics detectats s’associen sobretot a l’abandonament de la gestió forestal i als efectes de les pertorbacions (p.ex., focs). Aquest fet ha afavorit l’expansió dels planifolis en detriment de les coníferes gràcies a la seva major habilitat per fer front als factors biòtics com la competència. No és clar que aquesta mateixa tendència pugui continuar a llarg termini, si segons les projeccions dels models climàtics augmenta l’aridesa, ja que les coníferes tenen major capacitat per fer front a esdeveniment climàtics extrems.
