Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera? L’Alba Anadon Rosell, investigadora del CREAF i participant del projecte, ho explica al programa Insostenibles de Catalunya Ràdio.
Fongs, bacteris, organismes del sòl, també petits invertebrats, s’alimentaran del carboni que conté aquest te.
“Seguint el protocol del projecte, enterrem bossetes de roibos i de te verd, separades de manera que el procés de cada bosseta no interfereix en el de l’altra, i l’any vinent les desenterrem per descobrir com s’han anat descomponent en funció de la temperatura. Fongs, bacteris, organismes del sòl, també petits invertebrats, s’alimentaran del carboni que conté aquest te i sabrem si el carboni passa a formar part dels propis microorganismes o bé s’acaba alliberant en forma d’emissió a l’atmosfera”, mostra la nostra ecòloga.
En el projecte Tea Bag Index participen 60 investigadors i investigadores de 26 països de tot el món, entre els quals es troben, per exemple, Brasil, Finlàndia, Suècia, La Xina i Catalunya. L’espai d’estudi d’Anadon-Rosell és un bosc remot del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Un cop passada la descomposició anual de cada bosseta, un laboratori austríac reunirà la informació de tots els països i analitzarà quant carboni es queda retingut al sòl i quant s’allibera a l’atmosfera en forma de gasos d’efecte hivernacle. D’aquesta manera, se sabrà quin tipus de balanç de carboni té cada un dels ecosistemes i entendrem de manera acurada quins són els millors embornals. Prioritzar i protegir aquests embornals, que mantenen el cicle del carboni en números negatius o molt baixos, és clau en la lluita contra el canvi climàtic.
“Les dades del projecte Teabag Index ens ajuden a millorar els models de previsió d’emissió del CO2 al llarg del temps i saber per on hem de tirar des de la ciència i les polítiques”.
ALBA ANADON, investigadora del CREAF
Conservar el santuari natural de l’Alt Pirineu
En la gravació del ‘podcast’ de Catalunya Ràdio, Montse Poblet té també un altre guia, l’Oriol Grau, investigador associat del CREAF i coordinador de l’Observatori de Recerca del PN Pirineu. Grau acompanya la periodista entre els arbres de la capçalera de la Noguera Pallaresa fins el Bosc de les Cireres, un dels boscos més madurs de Catalunya i amb més biodiversitat de microorganismes del sòl. “Anem a un santuari”, declara. Allà l’equip de recerca enterrarà també bossetes de te i infusió.
Una altra de les decisions polítiques que pot veure’s afavorida pels resultats del Teabag Index és conservar més i millor aquests boscos madurs, per la seva capacitat de fixar carboni i com reservoris de biodiversitat. Justament en una finca pròxima al Bosc dels Cireres, el nostre investigador Lluís Comas coordina un projecte de monitorizació de la biodiversitat. Es tracta del Programa Global de Seguiment de la Biodiversitat de Catalunya (SISEBIO), que realitza des de 2017 un seguiment de la biodiversitat amb l’objectiu de vertebrar les polítiques de gestió.
