Una exposició de pintures mostra un món sense aigua des de la mirada dels més petits

Un món sense aigua (Font: anònim, 2021)
Un món sense aigua (Font: anònim, 2021)

Desprès d’itinerar per Viladrau i Barcelona, del 21 de setembre fins al 21 d’octubre l’Espai Nord de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acollirà l’exposició “Pinta’m un món sense aigua… per a que no es faci realitat”, una mostra de pintures fetes per nens i nenes que busca sensibilitzar la ciutadania sobre la protecció dels ecosistemes aquàtics. L’Anna Àvila, membre de l’Associació Aigua i Natura i investigadora del CREAF, ha portat la mostra a la UAB a través del grup del CREAF Ecotons –que gestiona la vinculació del centre amb el món artístic–amb l’objectiu d’interpel·lar els estudiants i convidar-los a plantejar-se les conseqüències de la manca d’aigua.

Durant la Fira de la Castanya de Viladrau de 2021, Aigua i Natura va convidar els infants que s’apropaven a l’estand a imaginar un món sense aigua. La consigna era plasmar, en un mateix plànol, un paisatge natural i el seu oposat, un sense aigua. Durant els dos dies de la fira, més de 100 nens i nenes de fins a 13 anys van fer servir la tècnica del guaix (témpera, en castellà) per deixar traspuar l’angoixa de la mort de la natura.

Taller d’Aigua i Natura a la Fira de la Castanya de Viladrau (Font: Verónica Dam de Nogales, 2021)
Taller d’Aigua i Natura a la Fira de la Castanya de Viladrau (Font: Verónica Dam de Nogales, 2021)

Verónica Dam de Nogales, una de les sòcies impulsores d’aquesta iniciativa, subratlla la perspicàcia dels més petits: “És cert que la consigna era una mica xocant, però em va sorprendre que no tenien gaires dificultats per entendre les conseqüències d’un món sense aigua, i tampoc tenien molt de temps per pensar-hi. Amb prou feines els hi donàvem 20 minuts, perquè gairebé sempre n’hi havia una cua de nens i nenes esperant el seu torn”.

Viladrau i l’aigua

Viladrau és un petit poble de muntanya del Parc Natural del Montseny que ha calat a l’imaginari popular com la Meca del misticisme, les castanyes i el culte a l’aigua. Allà on raja el record de les dones assassinades acusades de bruixeria, on brollen les llegendes de bandolers i on floreixen castanyers centenaris, també hi ha lloc per a l’encanteri de les paitides, dones d’aigua mitològiques que habiten en torrents, gorgs i tota mena d’indrets humitosos. I a Viladrau, d’això, n’hi ha per tot arreu.

Al municipi hi ha gairebé 200 fonts catalogades on es belluguen aigües mineromedicinals que, ja al segle XIX, metges reconeguts com els doctors Carulla i Ariet aconsellaven beure. Malauradament, l’aigua d’aquest municipi és tan valuosa que esta patint sobreexplotació industrial. Segons dades de l’associació viladrauenca Aigua i Natura, la indústria eixuga 400 hm3/any, un consum que triplica el dels habitants del poble. Amb l’agreujant del canvi climàtic, les reserves de aquest element vital n’han començat a minvar. L’hivern passat no va caure neu al poble i aquest estiu els veïns i veïnes van tastar l’amenaça de les restriccions a l’aixeta.

Si l’escassetat d’aigua causa problemes a un lloc tan petit com Viladrau, t’imagines què podria passar a escala global? Els nens i les nenes ja ens ho han ensenyat, ara et toca a tu! Viatgem junts a un univers paral·lel que mai volem que es faci realitat.

Exposició “Pinta’m un món sense aigua... per a que no es faci realitat” (Font: CREAF, 2022)

Articles relacionats

Arnaud Mesureur a Unsplash.
Notícies
Anna Ramon

Les onades de calor apaguen el batec dels arbres centreeuropeus

Tanca els ulls i pensa en l’ésser viu més sòlid que coneixes. Has pensat en un arbre? Sòlid, immòbil i impassible al pas del temps. Res més lluny de la realitat i és que els troncs dels arbres bateguen, es contrauen de dia quan es buiden d’aigua i es dilaten de nit al reomplir-se per les arrels.

Hepàtica Marchantia polymorpha a un salt dìgua al poble d’Osor, Guilleries. Crèdit: Jordi Corbera.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Molses: la química d’una conquesta

La composició química dels briòfits (que engloba les molses i les hepàtiques) els situa com a esglaó en l’evolució entre les algues i les plantes

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia